A grans trets

En argot futbolístic

2012-01-24T15:39:00.001+01:00

Si l'equip funciona, tot va millor. Tu, tu, tu i tu i jo formem un equip que s'enfronta a un gran repte. Volem guanyar el partit, volem el primer premi, volem ser els millors.
No tinc molt clar quin és el meu paper dins l'equip, no tinc molt clar que he de fer, però si que tinc molt clar que és el que volem conquerir, pel que lluitem.
Ací hi ha un protagonista, sap que vol, a que s'enfronta, sap que te molt a perdre i tot i això continua dins el partit, en cap moment ha demostrat cap signe de feblesa i jo prenen-lo com a model continuo endavant, no puc permetrem el més petit dubte, no puc tenir por.
Si tu vas endavant jo vindré al teu costat, davant, darrera, seré on tu em demanis, on tu em necessitis, et donaré tot el meu suport.
Lluitarem, lluitarem i tirarem endavant.

Llàstima de 20N

2011-11-21T16:00:00.000+01:00

Avui és el dia després del 20N. Avui és el dia en que pràcticament tots els partits polítics celebren que han guanyat les eleccions.

Aquest cop, però, els guanyadors han estat els del Partit Popular, tot i que a Catalunya no han guanyat, a la resta d'Espanya han quedat com els amos. Amb la majoria absoluta podran fer i desfer tant com vulguin.

Parlant de casa nostra, ací ha guanyat CIU, però la victòria deu tenir un regust amarg, ja que el PP té majoria absoluta a Espanya. El PPC ha pujat envers el 2008, però Catalunya encara resisteix i no s'entrega. El PSC ha sofert una davallada i forta, la gent no hi confia i ja que el PSOE ho ha fet malament, ells, ja que no volen anar sols, també en paguen els plats trencats. ICV ha guanyat vots, però amb això no en tenen ni per pipes. ERC-RI.CAT s'ha mantingut, però això sí, unin forces i tampoc poden fer res.

Els únics perdedors de tot el enrenou som nosaltres, els que no pensem com la dreta, ni actuem com la dreta, però al mateix temps molts dels que els han votat també hi sortiran perdent. Els que han votat el PP esperant una feina, resoldre problemes financers, problemes domèstics, tots aquests també han perdut. Que no veuen que aquests ja manaven abans i no van resoldre res?

Apa, ara a fotren's i esperar quatre anys més.

No entenc com els votants van d'un PP a un PSOE i viceversa. Si tant malament ho han fet tant els uns com els altres. Senyors i senyores busquin alternatives i no votin més a aquests partits que tant de mal ens a fan a tots plegats.

Caure la cara de vergonya

2011-10-31T15:10:00.000+01:00

Això és que als hauria de passar a tots els polítics que no pensen en la gent que ha confiat en ells i els fan "la pirula".

Avui per exemple no hi ha consultes externes a Bellvitge, suposo en d'altres hospitals tampoc.

La màquina de la sanitat s'atura per les retallades? Senyors polítics no teniu vergonya, mentre els malalts continuïn esperant per visitar-se, per operar-se, per tenir una mica de dignitat, per no sentir-se decebuts d'haver confiat en vosaltres. No teniu vergonya de permetre que els usuaris paguin els plats trencats.

Estic indignada!

Quan sortirà, encara que només sigui un, un polític que pensi en el poble i els agraeixi que l'hagin votat fent la feina ben feta, pensant en el benestar de la gent del poble.

Senyors i senyores polítics, no us caurà la cara de vergonya? Doncs hauria.

Anècdota?

2011-10-19T15:37:00.000+02:00

Un dia qualsevol que torno a ser a l'hospital.

Ara és hora de dinar i faig una escapada a la cafeteria del centre hospitalari.

Ja he dinat i vaig a buscar un tallat per finalitzar l'àpat.

Ja tinc el cafè i vaig cap a la taula i tot d'una unes "bledes" es fan una abraçada amb escarafalls i com qui no vol la cosa fan volar el meu cafè que fa cap tot sencer a sobre meu i una d'elles que diu: "Ai, la senyora ha tirado el café". I jo súper molesta que li contesto: "Perdona, però l'has tirat tu i per sobre meu".

Finalment passada una estona ve a demanar-me disculpes.

Ara soc a l'habitació i faig una olor de cafè que no es pot aguantar i porto una taca a la samarreta que la gent es mira i deuen pensar que soc una mica bruta.

Mentre ell fa la becaina jo continuaré amb el diari a veure si me'n surto amb els mots encreuats i/o els sudokus, s'asseca la taca i m'oblido del incident.

Un dia qualsevol

2011-10-07T11:58:00.000+02:00

Estic passant el dia a l'hospital, estic amb el meu germà que hi fa una estada d'uns quants dies.

Això és com un aparador, pots mirar i fixar-te en els que com jo estan de visita o de companyia i també als malats.

Miro com va vestida la gent, quines sabates porten, com van pentinats, com van vestits. Penso si aquella senyora gran va prou còmoda amb aquestes sabates que semblen tan incòmodes, si l'altre no va massa mudada per estar tantes hores assentada al costat del seu familiar o amic.

També em fixo en l'expressió de les seves cares, les de tots, malalts, acompanyants, metges, infermeres, auxiliars...

Ja sabem que ací cada persona viu el seu particular drama, però que en la majoria dels casos significa una posta a punt i un cop recuperats, tornar a casa amb la família.

Es respira tendresa, comprenssió, també tensió i com no, tristesa.

Ara ell dorm i jo des de la meva cadira veig passar els que passegen, els que venen de visita, els que ja marxen, les infermeres amunt i avall, els metges parlant i dedicant un somriure a la galeria.

Més català

2011-02-23T15:26:00.000+01:00

Ningú m'ho ha demanat, però tornaré a presentar-me a una prova de català. Ara ho intentaré amb el nivell D. És complicat, però ja que sembla que poder accedir a un lloc de treball és pràcticament impossible, per edat, per la crisis, i jo necessito estar ocupada, doncs i tornaré. Estar ocupada és important per a mi, però no pas amb el dia a dia de la casa, per què mentre passo l'escombra o faig llits o rento plats, el cap el tinc a Pamplona o donant tombs entre les boires dels meus pensaments i el que jo necessito és algun projecte en el que hagi de concentrar-me i si cal sortir de casa, ja que cada cop m'hi quedo més estones i no em convé.

He de repassar el que ja tinc après i afegir nous coneixements per poder assolir el nivell, ho veig difícil però accessible i si d'altres ho han fet, no ho puc fer jo? I tant que sí.

Tinc altres idees i projectes, ara cal posar fil a l'agulla i tirar endavant.

Bon viatge

2011-02-21T18:44:00.000+01:00

Suposo que no hauria pensat mai que jo podés escriure això per vostè.

Avui ha tornat a sortir el sol, com ahir, com demà i sense la seva presència, ja que ha marxat.

Potser era aviat, no ho esperàvem i hem tingut una sorpresa, desagradable sorpresa, perquè ha marxat sense avisar, sense despedir-se.

No érem gaire amics, únicament ens respectàvem, ja que érem dos persones molt diferents a les que unia un vincle familiar. No ens enteníem, ni vostè a mi, ni jo a vostè, però ens em tractat durant una pila d'anys, amb els nostres més i els nostres menys, però ho hem intentat.

Bon viatge, que allà on va ara tot sigui més fàcil i agradable, ja que la vida no l'ha tractat amb gaire benevolència, ha hagut de superar obstacles molt difícils i ha sofert molt, i potser alguns de nosaltres no l'hem sabut entendre.

Bon viatge, espero que els records que ara tenim no ens facin mal i que sols ens quedin els bons, els bons records.

Ahir vaig anar a comprar el pa i el diari. Vaig estar a punt de comprar la seva barra de pa i ningú va dir-me "Mercè i el diari que no l'has comprat?"

Bon viatge, a reveure!

A la carta

2011-02-09T01:08:00.000+01:00

La pàgina de televisió "a la carta" està força bé. Actualment la programació és molt ample, però no pas molt bona i hi ha molts cops que els pocs programes que et podrien interessar, de diverses cadenes diferents, no els pots veure per que coincideixen en dia i hora o per que no ets a casa o per que no et va bé l'hora d'emissió o simplement per que en aquell precís moment no et ve de gust veure televisió, llavors tens l'opció de veure per internet el que et pugui interessar. Pots veure els programes emesos amb anterioritat quan tu vols o pots o quan en tens ganes.

He vist capítols endarrerits de "La Riera", també he vist algun que altre reportatge. I si et dones un tomb per la pàgina segur que trobes coses interessants.

Esta molt bé que puguis veure el que vols i quan tu ho vols, que la televisió t'ofereixi un servei a mida dels teus interessos.

La televisió és un servei per utilitzar quan t'interessi i no sempre que les cadenes vulguin i no tenim cap obligació de passar hores i hores davant la "caixa tonta".

Una nena, una vida

2011-02-06T11:53:00.001+01:00

Fa una pila d'anys vaig conèixer una nena que era tota alegria, afecte i era força descarada. Tot i tenir por de tots i de tot, s'enfrontava a qui convingués, oblidant les seves pors i recels. Sempre estava contenta i riallera, estimava a quasi tothom i es preocupava per quasi tothom. Tot al seu voltant l'hi importava, no en deixava passar ni una per plantar cara, ja que no tenia pels a la llengua, que en aquell temps era un gran defecte i una font de problemes. Un defecte que l'enfrontava als pares, educadors i a tots els que ella cregués que podien fer mal a algú del seu entorn.

La petita va iniciar un viatge per la vida, que no va estar mai plàcid i agradable, si no tot el contrari, des de ben jove va topar amb la cara amarga de la vida, lluitant contra les injustícies familiars. Aquestes van ser les que van centrar la majoria dels seus esforços, tot i que va ser una lluita desigual i que, com era d'esperar, no va poder guanyar, i és que lluitava en un front equivocat i que era massa jove i ingènua per entendre els grans, i no pensava dos cops el que deia i feia, i el seu cor manava tots els seus moviments.

També va conèixer persones que li van fer viure els millors moments, va tenir amics, va poder formar una família i semblava que tot li venia de cara.

Però el pas del temps és inexorable i poc a poc els anys van anar caient sobre les seves espatlles, també sobre les espatlles de la gent que tenia al voltant, i de mica en mica el seu somriure va anar desdibuixant-se i el seu gest era cada cop més seriós i perquè no? Trist.

Si avui la tornés a veure segur que ni tant sols la reconeixeria, segur que ja no te aquella empenta que la feia tirar endavant i que ja no estima tothom sense condicions, ni tant sols deu plantar cara a les seves pors i temors i possiblement la força del seu caràcter ja deu haver anar a la baixa.

La vida no és molts cops com esperem i ens envia missatges i paquets força pesats de dur a l'esquena.

Això és un resum d'un conte, un conte en el que tu pots ser el protagonista, ho puc ser jo o ho pot ser la veïna del tercer, és un mirall on podem veure reflectida la nostra cara i ens hauria de donar ànims per continuar estirant la corda sense defallir.

Mimosa groga, groga

2011-01-21T15:18:00.000+01:00

El groc no és un color que m'entusiasmi, però quan passo per davant d'un jardí i veig una "mimosa" que aquests dies ja comença a groguejar, m'hi encanto mirant-la. Fa unes floretes, si es poden dir així, que són unes boletes peludetes d'un color groc que comença sense força amb un groc pàl·lid per anar fent-se cada cop més groc, més fort i acabar perdent la grogor. És clar que tot això passa en més o menys un mes, dia més, dia menys.

Jo

2011-01-20T14:59:00.000+01:00

Avui escric per a mi i no pas per qui llegeixi el meu bloc.

Ara tornaré a escriure amb una certa regularitat, ja que tornaré a presentar-me a una prova de català, per aconseguir el nivell D. Ja sé que és difícil i que no ho aconsegueix molta gent, però encara que no obtingui el certificat, els coneixements els tindré.

A mi sempre m'ha agradat fer cursos de formació, de català, d'anglès, de comptabilitat, d'informàtica; i els he fet perquè he volgut, perquè en tenia ganes, perquè els coneixements i la cultura mai no fan nosa.

Escriuré sobre les notícies del dia, que jo cregui prou importants per comentar-les, de vivències, de sentiments. Espero poder tenir la inspiració que em fa falta.

Paco Ibañez - Poemas Vol III - 08 Palabras para Julia

2011-01-20T14:39:00.000+01:00

Avui política

2010-10-21T19:37:00.002+02:00

Ja tenim que tornar a anar a votar. Els partits polítics ja es posen les bateries i a fer el corc amb la gent. Preparen els fulletons que ens enviaran a les bústies i els milers de discursets que ens foradaran les orelles. Estem en temps de crisi, però els partits es gastaran una bona carretada d'euros amb la propaganda electoral per quedar bé davant tots nosaltres.

Francament crec que tots aquests diners que invertiran en fer-nos saber que pensen en nosaltres i que el nostre benestar es prioritari per a ells, podrien estalviar-se'ls ja que la campanya electoral ja fa anys que l'estan fent. La fan amb el dia a dia, indiferentment que siguin al govern o a la oposició. Tot el que han estat fent fins ara és el que conta per als que han d'anar a votar. I com aquell que diu, "fins ara no han estat gaire acertats". Els temes que més preocupen al poble son els que a ells no els interessen gaire. Per a ells el més important és que el dia assenyalat anem a les urnes i els votem, que després ja s'oblidaran de nosaltres fins a la propera votació. Aquest món, el de la política, és una falsedat total i ells uns mentiders compulsius.

Campions de Catalunya!!!

2010-10-15T18:07:00.002+02:00

Campions de Catalunya del Bàsic D'honor en categoria veterans. La Colla TOC DE DANSA ja te el campionat al sac. Encara s'ha de ballar l'últim concurs, però la colla ja és al capdavant de la classificació i amb punts suficients per poder no fer primers al proper concurs i guanyar tant sí com sí.

El que sento més és que no he pogut participar tant activament com hauria volgut, ja que m'estic recuperant del meu pas per l'hospital i encara estic en plena recuperació. Del que estic més orgullosa és que la meva absència no es nota ja que la resta de la colla balla tant i tant bé que podem ballar un dia tu i un dia jo i no es nota cap diferència.

Espero que la propera temporada pugui tornar a ser tant bona o millor que aquesta i que jo hi sigui.

Endavant

2010-10-03T18:17:00.002+02:00

Avui, després de no ballar al concurs de Lloret de Mar, he tornat a ballar amb la Toc de Dansa al Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes. El concurs era a Cornellà a dos quarts de dotze del migdia. Hi havia forces colles, infantils, juvenils, grans i veterans. Per a les colles veteranes el concurs era vàlid per al Bàsic d'honor i competien cinc colles. Després de ballar les dues sardanes de lluïment, la sardana revessa i la de germanor s'ha fet públic el veredicte dels jurats. En categoria veterans el 5é lloc ha estat per a la Colla Dansaires de Maig, el 4rt per Arrels de Dintre el Bosc, el 3é per Ressò, el 2on per Roques Blaves de la Passió i el 1er per Toc de Dansa. La ballada ha estat força bé. La primera sardana era bonica, però un xic incòmoda d'interpretar i l'Alfred ho ha fet "perfecte" i la colla ha seguit fil per randa les ordres del cap danser i el resultat ha estat l'esperat, un primer lloc. La segona era una sardana balladora que totes les colles coneixíem i això ha fet que estiguéssim mes atents i concentrats i hem fet un altre primer lloc. Hem tornat cap a casa ben contents i pensant en el proper bàsic que serà el proper 12 d'octubre a Manlleu.

¿?

2010-09-12T23:40:00.002+02:00

Ara vinc, ara marxo. Ara hi penso, ara no hi penso. Hi soc, no hi soc. Ara no se on vaig, no se amb qui parlo. Sento, però no escolto. No sé que fer, ni cap a on anar. Així és com em sento.

Escapada

2010-08-21T17:39:00.004+02:00

Sí, escapada perquè sols va durar un dia, però un dia molt ben aprofitat.

Sortim a primera hora del matí, parem a Gandesa per fer un mos i un cafè. Continuem fins a Calaceite, Valderrobres i Morella, per acabar a Sant Carles de la Ràpita, i cap a casa.

Calaceite respira senzillesa. Els carrers i les cases més típiques són de pedra picada, hi ha molt pocs cotxes. Els balcons tenen unes baranes força treballades i molt boniques.

Valderrobres té un castell que es pot visitar. Està restaurat, però no hi ha suficients vestigis de l'època que va viure, ni dels personatges que al llarg de varis segles van desfilar entre els seus murs.

Morella està tota emmurallada i està al peu del castell. Els carrers i les cases, sobretot dels principals carrers són típics, hi ha botigues, bars, restaurants i pastisseries. Es pot tastar la cuina morellana, que és força bona. Val la pena tastar la sopa morellana, els cigrons, els flaons, la mel, i moltes altres delícies.

Finalment i ja de tornada a Tarragona, fem una parada a Sant Carles de la Ràpita, i cap a casa.

Ho haurem de repetir, a un altre destí.

Dol

2010-07-26T23:10:00.002+02:00

Segueixo per les notícies el desastre d'Alemania. Una allau humana s'ha emportat la vida de 19 persones, 2 d'elles de Tarragona. Penses que això és terrible i que com pot ser que passin aquests terribles accidents en una societat desenvolupada, que això és increïble. A les notícies no deien cap nom, però ahir a la nit va trucar el telèfon i vaig saber qui era una de les víctimes, era la Clara Zapater, la conec a ella, al seu germà i també als seus pares.

Ara és quan tota la llum desapareix i tota la foscor t'envolta i penses que tu també tens un fill.

Avui he llegit diaris, escoltat notícies i ho sento molt, és un d'aquells moments en que et quedes sense paraules i et preguntes perquè, perquè ella, perquè... i no trobes cap resposta.

La recordo ballant sardanes, fent de patge del rei Baltasar, i amb tota la colla de les sardanes.

Molt bé

2010-06-29T01:13:00.002+02:00

Sí, han estat tres mesos, però ha valgut la pena. He superat el nivell C de català i hem sento satisfeta. M'hauria agradat treure una nota més alta, però no puc queixar-me. Estic contenta per tots els companys i companyes que han superat el nivell i ho sento molt per els "pocs" que no l'han superat. El nivell era alt, hem refereixo tan al nivell de la classe com també al nivell de coneixements.

Ara tinc el dilema de si continuo amb el nivell D o paro aquí. El meu orgull diu que continuï, però tinc dubtes i no sé si hauria d'aturar-me aquí. Tinc tot l'estiu per davant per decidir-me.

Ara em sento bé i ho gaudiré.

Colzes

2010-05-17T09:35:00.002+02:00

Caram, i jo que creia que era fàcil i resulta que estic fent més esforç estudiant del que he fet mai. Suposo que també conta que soc més gran i no tinc la mateixa pràctica en els estudis i tot costa més. Però tot i els entrebancs, m'agrada, bé no tot, gairebé tot.

Sembla que els reptes són la meva especialitat, i aquest em motiva especialment.

Fa falta?

2010-03-23T13:05:00.002+01:00

Sembla que últimament escric d'estació en estació, em refereixo a l'hivern, la primavera...

Sí ja tornem a tenir la primavera aquí, el temps no és que sigui molt bo, però les temperatures remuntant lentament, el dia té més hores de llum i la sàvia torna a circular per les plantes i sembla que també per nosaltres.

Torno a escriure al bloc, espero que serveixi per agafar més soltesa amb el català, per practicar i fer-ho millor.

Vaig a classes de català i estic sorpresa de veure lo ignorant que puc arribar a ser. Jo que creia que per ser catalana ja ho sabia tot i resulta que sols sé una mica, i dic una mica, perquè és així. Necessito vocabulari i aprendre bé les regles, cosa que no em resulta fàcil.

Totes les tardes em poso a estudiar i fer exercicis, vull aconseguir el títol, però no per obrir portes de feines, que també m'aniria bé, sinó per orgull, perquè m'agrada.

M'agrada escriure, encara que reconec que no tinc estil, ni gràcia, ni soltesa, uf, paro que si no hem deprimiré.

Neu

2009-12-14T11:47:00.002+01:00

Avui ja podem dir que ha arribat l'hivern. Fa fred, el dia està lleganyós, per alguns punts de la província neva i la mar està alterada. Avui és un dia d'aquells que no voldries sortir de casa, ja que tot es veu molt bé des de darrera els vidres. Per anar bé hauria de ser festa, ja que no caldria sortir per anar a treballar, a escola, a comprar i podries sentar-te tranquil-lament a llegir, escriure, o fer qualsevol de les coses que t'agrada fer i que mai no en tens temps. Un dia per estar amb la família i deixar passar les hores, això sí, gaudint de cada moment. És que fa temps que les estones d'esbarjo pràcticament han quedat oblidades. Avui vivim a contra corrent, sembla que els temps se'ns acabi i ho tenim que fer tot, ja! ara!. És bo sortir a fer una passejada, relaxada, sols o amb companyia i observar tot el que tenim al voltant, gaudir-ho i valorar-ho.

Al escriure tot això me'n recordo de la Lídia, ja fa uns quants anys que no hi es, però recordo aquelles tardes que quedàvem després de la feina i fèiem una passejada i un "caputxino" i xerràvem, sobretot xerràvem. Ara tot això ho enyoro, però aquest bon record no desapareixerà, el portaré sempre amb mi i a ella també.

Nadal

2009-11-18T17:15:00.002+01:00

Ja tornem a tenir les festes de Nadal ací. Diuen que la primavera és l'època de l'any en que la gent tenim tendència a la depressió, encara que jo crec que això passa al Nadal. A aquestes festes els tinc mania, no les suporto, tots hem de comprar, tant el que necessitem com el que no. Hem de ser feliços, després de festes ja tornarem a ser uns desgraciats, però aquests dies hem de ser feliços tant sí com sí. Ens hem d'estimar, després ja ens tornarem a odiar i criticar i el que convingui, però per festes es porta l'amor. Quanta hipocresia, és insuportable i cada any que passa hem sento pitjor quan arriben aquestes dates.

Ara toca estar contents, cantar nadales, visitar els pessebres, gastar en menjar, regals, i en un munt de coses i cosetes que no necessitem, ni volíem, però sembla que la societat ens arrastra a fer-ho.

M'agradaria poder marxar de vacances i viure el nadal lluny de tot el de sempre.

L'únic bo de tot això és la família, tenir-la família aprop i estar amb ells és fabulós. El nadal és l'ocasió de reunir-se i passar estones junts.

Així que mirem la part positiva, comprarem el necessari, gaudirem de la companyia de la família, menjarem el que convingui, sense passar-nos i esperarem que passin les festes i comenci un any nou que vingui ple de tot lo bo que esperem d'ell.

Venecia2

2009-11-15T16:19:00.002+01:00

Un viatge el gaudeixes més quan ja ets a casa. Direm que el seu efecte perdura en el temps, perquè els petits detalls i els bons moments els gaudeixes durant temps i temps. Hi ha cops que qualsevol petit detall et recorda aquell o un altra viatge i t'hi tornes a trobar, a reviureu.

Recordo una passejada per l'illa de Lido. Un espai especial, relaxant, tranquil. Potser era el que necessitava, tranquil.litat. Hi havia una platja que practicament vorejava tota l'illa. El dolent era que tota la platja era plena de casetes, la platja era dividida en parceletes i tanques i portes. Suposo que havies de ser d'algun club per poder entrar-hi. Això no va agradar-me, però la tranquil.litat dels seus carrers i els xalets o palauets era ideal.

També vàrem visitar l'illa de Murano. El regne del vidre. Hi havia botigues, moltes, grans, petites, un museu del vidre, pel carrer hi havia escultures, per suposat, de vidre. Hi havia petits artesans que treballaven el vidre, fent petits penjolls, figuretes, gerros i d'altres. Vam entrar en un taller del vidre i allà davant nostre el van calentar, bufar i amb diferents estris van fer un gerro, un cavall i un altre gerro diferent. Molt interessant.

Els tres primers dies que va ploure a estones, també va tenir el seu moment màgic, perquè estar a Venècia, entre carrerons, ponts i al damunt plovent, era romàntic, bonic.

Venecia

2009-10-30T08:32:00.002+01:00

He estat de vacances a Venècia i he estat molt bé.

Vàrem anar i tornar amb un vol de baix cost. L'hotel el teníem a Mestre i estava força bé, una habitació força ampla, un llit còmode i gran i un bany complet amb banyera i també dutxa. L'esmorzar correcte i el restaurant o el fast food, cars.

Venècia és molt bonica, plena de carrers, carrerons, ponts, pontets, canals i canalets. Tot amb un regust dolç del passat, d'un altre temps. Hem visitat la Biennale, La Plaça de San Marcos, el campanar, l'escuola grande de S.Rocco, Rialto, S.Giorgio, Lido, Murano, Giudecca, i esglésies, totes les que trobàvem en les nostres passejades. Hem recorregut tota la ciutat a peu, en traghetto. El servei de tren funciona molt bé. Teníem l'estació de Mestre a 20mts del Hotel i en 10' escassos érem a Venècia Sta.Lucia. Cada dos per tres teníem trens, no tenies que esperar gaire bé gens, ni per anar ni per tornar. Sortíem a les 9 del matí del hotel i tornàvem a les 9 del vespre, rebentats i amb els peus fets pols, però contents per tot el que havíem vist i on havíem anat.

No diré que hi tornaré, perquè ara he d'anar a altres llocs (si puc), però la visita ha estat molt bona.

Ja aniré donant més detalls.

Més

2009-10-14T19:13:00.002+02:00

Avui m'han preguntat si ja no escrivia al bloc. Hi ha estones que en tinc ganes, el que passa és que si en aquell moment, pel que sigui no puc, després ja hem refredo i ja passo.

Avui estic molesta. Resulta que al barri on visc no tenen el diari que jo llegeixo, EL PUNT. I és que diuen que ara ja no en porten cap, fins ara en portaban 3 o 4. Doncs com que jo no vull llegir els altres diaris, he decidit de llegir-lo per internet i a córrer. I si vaig al centre, el compraré allà.

Caram tant difícil és? Collons!!!

Una mica de tot

2009-10-04T21:35:00.002+02:00

Ja s'ha acabat la festa major de Tarragona i m'he quedat amb ganes d'escriure sobre la diada castellera del dia de la Mercè. Des de fa uns quants anys que segueixo aquesta diada. Quan treballava, aquest dia feia vacances i em quedava a Tarragona, seguint per la ràdio els pilars caminant, des de la Plaça de les Cols al Ajuntament. Aquest any l'he tornat a seguir i la veritat és que cada any sento més emoció escoltant i seguint el avançar dels pilars i la decepció de la colla corresponen, si cauen pel camí.

Ara canvio i parlo, com no, de sardanes.

Ahir vaig anar de concurs de sardanes altre cop. Vàrem anar a ballar a Manlleu, a la nit. Amb una colla feta per a les circunstàncies i la veritat és que va anar força malament. La sensació és de que aquesta temporada la vàrem començar força bé i que de mica en mica ha anat baixant el rendiment de la colla i com era d'esperar els mals resultats ja han arribat i pràcticament ens han deixat a 4 punts del primer lloc. Espero que com jo, els altres membres de la colla analitzin una mica el rendiment i que l'últim concurs a la Plaça Sòller de Barcelona sigui un altre cop per recordar, però per el bon resultat assolit per la Colla.

Santa Tecla

2009-09-23T13:45:00.003+02:00

Avui torna a ser Santa Tecla. La festa major de Tarragona. Aquest matí hem tornat a fer el esmorzar familiar de cada any. Ara estic escoltant els castells de la diada, mentre escric quatre ralles al blog.

Ahir no vaig sortir, vam preparar l'espineta per avui i després estàvem cansats i vam anar a dormir d'hora.

Aquest matí ha vingut la família a esmorzar, com cada any, espineta amb caragolins. Jo reconec que m'he tirat al pa amb botifarra blanca i negra, unes olivetes, un tall de meló i per acabar un cafè i una copeta de Chartreuse.

Després de recollir i rentar plats, a reposar una estona i si en tenim ganes, a la tarda, sortirem a donar un tomb.

Demà la Mercè, el meu sant.

Cosetes

2009-09-13T10:15:00.002+02:00

Ahir dissabte vaig anar a un quiosc a comprar EL PUNT, i no hi era, vaig mirar per allí i el vaig trobar, no em va sorprendre que estes cap per avall i a sobre tingués el ABC. Sembla mentida que diguin que els catalans som intolerants. Quan els que no ens aguanten són els que fan que ens sentim cada cop més orgullosos de ser-ho. Mentre hi hagi gent que "amagui" el català, jo diré en veu alta SÓC CATALÀ, SÓC CATALÀ. Ho haveu sentit?

Barreja

2009-09-08T16:46:00.002+02:00

He posat per títol "barreja" perquè això és el que sento una barreja de sentiments, de ganes de..., de voler, de que...

Estic una mica contrariada, ja sé que sóc un xic pessimista, però últimament tinc més motius per ser pessimista que no pas optimista.

Bé, intentaré ser optimista.

Avui he anat a fer la matrícula de català. El proper dia 6 d'octubre tornaré a classe. Ja sé que tindré de professor al Xavi. M'agrada aquest professor, es clar que no n'he conegut d'altre. Tinc ganes de tornar-hi.

També estic preparant les vacances. I continuo buscant treball. Ja sé que no tinc 20 anys, però no sé si una noia de 20 anys té les mateixes ganes de treballar que jo.

Espero entrar més al bloc i continuar escrivint.

Tornem-hi

2009-07-17T12:19:00.002+02:00

Sí hi torno. Sembla que quan tinc que fer repòs m'entre tinc amb el meu bloc. Torno a estar fent repòs, perquè la meva salut m'ho reclama. Ara sembla que tinc anèmia, encara no ho sé.

El que sí sé es que dissabte a la nit hem perdré el concurs de sardanes (bàsic d'honor de Catalunya) que es farà a Vilanova i que pot ajudar a que la colla es situï millor en la primera posició de la classificació. M'agradaria ser-hi, però ja sé que no estic en condicions. Esperaré la recuperació.

Intentaré escriure mes sovint, encara que ja estigui recuperada.

Dia universal de la sardana

2009-06-21T12:36:00.003+02:00

Ja hi tornem. Demà 22 de Juny és el dia universal de la Sardana, el dia que a totes bandes fan una mirada cap a la sardana. Caram, això no m'agrada, és que ens han de dir quin dia hem de fer una mirada cap a la sardana? Si volem la normalitat, el millor és no dedicar-li un dia, si no tots els que desitgem, si en tenim ganes, si volem ballar-la, escoltar-la, es fan aplecs, ballades, concerts i crec que el millor es convertir-la en festa, en germanor, en fer relacions amb els altres i aprofitar per comentar-la i donar-la a conèixer a tothom. Si la gent el que vol és festa, convertim-la en festa. Si la gent vol escoltar-la, fem-la oïdora, que tothom la senti, tant a l'oïda com al cos. La música és una bona font per gaudir-la i les sardanes formen part d'aquest patrimoni.

Esperar...

2009-05-24T17:38:00.002+02:00

Diuen que ens passem mitja vida dormint, ara jo crec que potser sí, però també ens passem mitja vida esperant. Esperem per tot i a moltes coses, fets, dates, persones.

De petits ja esperem per néixer, esperem el pit de la mare, esperem poder caminar, poder parlar, esperem anar al cole, esperem amb delit fer els divuit anys, el primer amor, l'amor definitiu, el casament, esperem nou mesos a que vingui el petit ó petita, esperem que no es posi malalt, (és tan petit) esperem que no caigui i es faci mal, esperem a la cua del super (en aquesta cua hi passem força estona) esperem que els veïns no siguin pesats i no facin soroll, esperem que el veí de dalt deixi de jugar a les caniques, esperem que els coets que estan tirant siguin perquè guanya el nostre equip, esperem la pau, esperem la salut (sobretot la salut!) esperem trobar la feina ideal, esperem cobrar el sou ideal, esperem tenir una bona jubilació, esperem pagar poc per les coses que volem, esperem guanyar la cursa en la que participem, i així, esperem per això, esperem per allò i esperem sobretot que quan tot s'acabi no tinguem que esperar i patir, i que tot sigui curt i gens patidor per a nosaltres.

Quina cara!

2009-05-20T10:53:00.002+02:00

Ara fa molts dies, un altre cop, que no escric rès. Hi ha moltes estones que en tinc ganes, o penso, això ho he d'escriure al bloc, però pel que sigui, passo i no entro.

Cada cop sóc més aprop de la tornada a la colla. Tinc moltíssimes ganes de tornar als assajos, als concursos. Ja sé que qui no ho ha viscut, potser no ho entendrà, però aquell neguit que tens la setmana del concurs, l'últim assaig, el viatge, la gent, i finalment, el galop i el lluïment.

Quan ets a punt de començar a ballar, que d'un moment a l'altre sonarà el flabiol, i començarà la música, desprès l'interpretació, el repartiment. La concentració es vital, has de ballar de la millor manera que sàpigues, has d'escoltar i fer el que diu l'interpretador, escoltar i fer el que diu el repartidor, i al acabar, sents aquella sensació de pensar "hem ballat bé, oi? No? S'ha vist bé des de fora? Haurem guanyat?

El fet de guanyar significa molt. Significa molt i no pas per deixar enrere les altres colles. Vol dir que aquell sentiment has intentat que arribi a tothom que és a la vora i has ballat una sardana amb sentiment i quasi perfecta.

No sé perquè foto aquests rotllos, però aquest sentiment, m'agradaría que qui llegeixi aquestes ratlles, podés sentir-lo.

Aplex de Tarragona

2009-05-03T12:50:00.002+02:00

Avui, primer diumenge de maig, al parc de saavedra fan l'aplec de sardanes, amb esmorzar per a tothom que si apropi a primera hora i seguidament sardanes, sardanes i més sardanes. Sardanes al matí i sardanes a la tarda, amb un interval per a dinar. Però avui jo encara no hi treure el nas per allí, perquè la meva recuperació encara és en marxa i de ballar sardanes, de moment, ni parlar-ne. L'aplec es molt maco, i tothom que passa per allí es queda escoltant la música. Una música que molts visitants de les muralles, es queden escoltant i badant amb tota la gent que balla. Fa un dia fabulós, i això ajudarà a que hi hagi força gent.
A l'aplec hi ve gent d'arreu, de la comarca, de la província, de la resta de Catalunya. També es podrà escoltar una sardana de les compostes per l'Alfred, és Noces d'or al Casal i la va compondre per celebrar el cinquantè aniversari del Casal Tarragoní, que va ser l'any passat. Espero que vagi d'allò més bé i que tothom el trobi curt i desitgi tornar com més aviat millor.

Ja ve Sant Jordi

2009-04-21T11:46:00.002+02:00

Sí, Sant Jordi s'apropa.

El dia 23 s'ha de sortir a comprar la rosa i visitar les paredetes de llibres de la Rambla i ballar sardanes i mirant d'esquena al mar, veure els castells. És una imatge i un sentiment collonuts, sentir les sardanes i veure els castells.

I si anem a comprar un llibre, quin millor que el que ha il·lustrat el Dídac. Té un estil propi, que qui sap qui és el Dídac fàcilment el pot reconèixer. Pot agradar o no, però és així. És un llibre de cuina, un recull de receptes d'un pare aficionat a cuinar, que les seves filles i la mare han recopilat en aquest llibre, i l'hi han donat una sorpresa. El llibre es titula COM SI HO HAGUÉS FET JO i és de AROLA EDITORS.

I en quan al tema de la meva recuperació, tot marxa bé, aviat estaré novament donant guerra. Ja quasi estic recuperada. Tant sols hem falta el quasi, i el molt "cabron" no arriba.

Uff...

2009-04-17T18:27:00.003+02:00

Avui m'han donat una mala notícia i veig que no parem.

Avui fa sol, aire i tinc ganes de sortir de casa, de xafar el carrer, de caminar una bona estona, sense haver de seure, de prendre el sol i l'aigua i el vent i el que convingui, estic farta de ser a casa. Quan penso en els dies que fa que no surto, jo mateixa no m'ho crec, ja dec estar fotuda per fer bondat i no sortir. Bé no es bondat es manca de forces i es el mal que hem fa la cama.

Ja som al cap de setmana, encara que jo no sé on és la diferència entre els dies de diari i les festes. Bé sí que ho sé, les festes tinc més feina.

Abril aigües mil

2009-04-16T17:52:00.002+02:00

Per a mi es com si plogues tot el temps. Està contínuament plovent a la meva vida. Encara estic de baixa i ací a casa sembla que estic bé, però resulta que encara no puc caminar més de cent metres seguits i en terreny pla. Que encara no m'he recuperat. Faig quasi vida normal, però quasi, no del tot. Encara estic força estona assentada, per calmar el dolor de la cama esquerra que hi ha moments no hem deixa tranquil·la, ni poder fer lo normal. Això sí estic de més bon humor i més animada i amb moltes ganes de acabar amb tota aquesta malaltia i tornar a ser jo i tornar a fer la meva vida normal de sempre.

Espero tornar a tenir ganes d'escriure i tenir aquest bloc al dia.

Ah! quin munt de bons propòsits i ganes de fer.

Recuperació en marxa

2009-03-10T17:44:00.003+01:00

En el meu últim escrit deia que feia un mes que no escribia res. Això era al gener, i ara som al març. He estat un mes i mig de repòs obligatori, però poc a poc ja puc anar reintegran-me a la meva vida normal. Encara no puc sortir, i tinc les cames sense força, però quasi han desaparegut els dolors i cada cop en tinc menys i els aguanto millor.

Ara sols tinc que concentrar-me en millorar i tornar a ser la de sempre. Tenia tantes ganes de entrar a l'ordinador i visitar pàgines i blocs!!!

Ja ha passat tot

2009-01-08T16:58:00.003+01:00

Caram, aviat farà un mes que no he escrit ni una sola paraula, quina vergonya!

Ja han passat les festes, per fi, ara tot torna a ser com abans. Ja no tenim que fer feliços per norma, ja podem tornar a ser els de sempre, bons o dolents, guapos o lletjos, grassos o prims... Vaja que tornem a tocar de peus a terra i tenim la rutina amb nosaltres. Ara hem de fer lloc als armaris per guardar tot el que ens hem regalat i no ens feia cap falta. O podem penjar-ho a algun portal de vendes, per treure algun caleret.

Han passat les festes amb un fred que pela, la grip que truca a la porta de quasi tothom, les notícies, que no son pas millors que abans, sinó tot el contrari, l'atur ens colpeja un i altre cop, el poder adquisitiu de les famílies es va esmicolant poc a poc, i cada dia som majoritariament un xic mes pobres o un xic menys rics. Però això si, tenim la panxa contenta de tant turró, xampany, neules, xai, caldos, raïms, pastes, tortells i més i més i més...

Demà una miqueta més.

Final de temporada

2008-12-15T16:52:00.002+01:00

El dissabte a la tarda tocava el festival de l'Associació Tarragona Dansa. Va estar força distret. Feia molta patxoca veure els més petitons -un bon grapat- ballant al escenari, uns cap ací, altres cap allà. Nosaltres no vàrem avorrir gens ni mica al personal, perquè un minut i mig no dona per a gaire cosa. Els TD van repetir la presentació de Roses i després van fer dos "numerets" més. I la traca final la va posar l'Essencia. Van fer una petita representació de Dames i Vells. Les noies vestides d'avi i els nois vestits amb els vestits de sardanes de la colla Toc de Dansa. També un capellà, un batlle i un guàrdia urbà. També va fer més conya el fet que no se sabien bé els diàlegs i això encara ho va fer més distret.

Un festival collonut!

Festa, festa i més festa

2008-12-08T20:15:00.002+01:00

Fa tres dies que fem festa. I ens acostem a les festes de Nadal. Ja ho he dit, però aquestes festes no m' agraden. Són unes festes totalment consumistes. Un consumisme que aparta les tradicions més nostres, o que fins i tot les comercialitza en excés. Ara els nens fan cagar el tió, i els caga joguets. Abans el tió cagava el menjar per les festes. Ara el pare Noel porta joguines i regals per a tots i com més millor. Abans al pare Noel no el coneixia ningú per aquestes contrades. Després arriben ses majestats d'orient, i tornen a venir carregats de regals per a tots. I entre pare Noel, tió i reis, les grans superfícies comercials, es posen en banyador, perquè fan l'agost en ple mes de desembre.

Tothom ha de ser feliç, has de tenir família i amics que encara que no et vegin en tot l'any, ara es recorden de tu, per els regals. Sembla que per Nadal tots ens tornem bones persones i aparquem el mal humor i la rancúnia fins a meitat de gener.

Aquestes festes porten per a molts, molts malts de cap, molts problemes de peles, i molta tristor.

Quina façana mes trista. Es diu NADAL.

Adéu

2008-12-01T17:55:00.002+01:00

Adéu a Joan Baptista Humet.

Aquest matí he sentit a les notícies que ha mort Joan Baptista Humet. He recordat que fa anys, quan jo era joveneta, la seva música m'agradava, l'escoltava moltes estones que hem sentia mig deprimida i semblava que tenia al costat algú que m'animava i m'aixecava la moral. He buscat les cintes de les seves cançons i ara les estic escoltant i encara les conec totes i després de tants anys encara m'agraden.

Era o és una música i unes lletres que descriuen sentiments i vivències que son molt properes a qualsevol.

Final de temporada

2008-11-30T20:03:00.002+01:00

La temporada de concursos de sardanes va acabar ahir a la nit a Roses. La final del concurs de punts lliures va ser un espectacle del bons. Vàrem sortir a les onze del matí de Tarragona i vàrem tornar vora les cinc de la matinada. Entremig unes quantes hores, algunes millors i d'altres pitjors. Arribada a Roses a l'hora de dinar. Dinar correcta. A la tarda unes quantes hores per parlar, assajar, vestir-nos per la festa i al final, LA FESTA. A les nou, amb totes les colles ja vestides per al concurs, es va fer l'assaig general per a l'entrega de trofeus i la sardana de germanor. Això va ser una mica de rollo i desastre, sobretot la sardana de germanor. La música no se sentia molt bé i a més a més durant la sardana alguns components de les colles havíem de canviar d'anella i caram va ser un xic de despiste.

Les presentacions de les colles molt bo. Cada colla sortia a pista interpretant una coreografia. Durada de cada ball, dos minuts com a molt. Després i per tandes, ballada de sardanes de punts lliures. Esgotador. Ballar cinc tirades de punts lliures seguint la coreografia marcada es esgotador. Saltant, rodant, baixant, pujant, girant. Tot un espectacle que recomano a qui no ho hagi vist mai.

Al final les classificacions. En categoria veterans, tres colles. Primers: Roques Blaves de la Passió, d'Esparraguera. Segons: TOC DE DANSA, de Tarragona. En categoria grans, vuit colles. Primers: Mare Nostrum de Barcelona. Segons: Violetes del Bosc de Barcelona. Tercers: Maig de Barcelona. Quarts: TARRAGONA DANSA de Tarragona. El concurs va ser distret i el resultat per a les colles de Tarragona, molt bo.

Espero tornar-hi l'any que bé.

Campions de Catalunya!!!

2008-11-24T08:17:00.003+01:00

Aquest any sí. Aquest any la colla TOC DE DANSA ens hem proclamat campions de Catalunya en categoria veterans. Ha estat un treball d'assajos dur, però que al final ha donat un resultat positiu.

Ahir, semblava que res sortiria bé. Al matí sortim aviat. Per l'autopista trobem dos accidents que ens van retrasar i vam arribar a la Plaça Sòller amb el temps just per vestir-nos i ballar. Ballar sense un calentament previ, ni estiraments. La primera sardana va ser un pèl freda, a la segona ja va ser un xic millor. Però estàvem tant pendents del resultat i tant nerviosos, que quan van donar el resultat i encara que no vàrem quedar primers, guanyàvem el campionat. Ens va costar una mica de reaccionar. Després un dinar de festa i copa de cava per celebrar-ho.

Ara ja estem pensant en el country i les sardanes de punts lliures de Roses.

Tenim tot un any per gaudir-ho i defensar-ho també.

Quatre ratlles

2008-11-17T12:35:00.002+01:00

Passo una estona per escriure aquest post i continuar amb la planxa, que ja deu estar calenta.

No hem cansaré de dir que estic totalment en contra dels "DIA DEDICAT A...", al que es vulgui dedicar.

Aquest cap de setmana, a la diabetis, a les víctimes d'accidents de trànsit, etc... Això es una neteja de consciències, i res més. Als diabètics se'ls pot ajudar amb una política sanitària que cobreixi les seves necessitats i faci més planer el seu dia a dia. El mateix puc dir de les víctimes d'accidents. I també dels altres dies dedicats a... Espero que mai no hem dediquin un dia, perquè això tant sols voldrà dir que estic fotuda.

També dir que els mitjans de comunicació, ja siguin escrits ó visuals, dediquen molt poc de espai als temes minoritaris, poden ser esports, sardanes i altres. No cal que dediquin quatre pàgines a parlar d'aquests temes, però segur que podrien dedicar-hi quatre ratlles. Tant sols quatre ratlles.

Vint-i-nou i seguit...

2008-11-11T17:54:00.002+01:00

Vint-i-nou, avui fa vint-i-nou anys era diumenge, el dia que hem vaig casar. Feia molt bona temperatura, quasi calor. I com si res, hem trobo que han passat una pila d'anys i la cosa encara dura, i espero que per molts anys més.

Espero que vinguin més aniversaris com aquest, i continuem junts per molts anys.

Ara vaig a estudiar-me els punts lliures que m'he d'aprendre abans de dissabte, per poder practicar i tenir les sardanes muntades.

A grans trets

2008-11-10T16:51:00.002+01:00

Ara, fa dies que no escric res i es vaig una mica atrafegada. Avui faré un passeig per els últims dies i fets que m'afecten.

Ahir vaig anar a la celebració dels 50 anys de casats del tiet Paco i la tieta Isabel. Al matí missa i després dinar de família a La Pineda. Bé, tot va estar força bé. El tiet estava una mica emocionat i trist perquè els tres germans que tenia ja son morts i ell està una mica sensible. Amb 81 anys que té ja s'ho pot permetre. Cadascuna de les famílies dels germans li vam fer un regal i tot va ser molt maco.

El dissabte a la nit, després del assaig, vam anar a sopar amb quatre bons amics. Unes tapetes, un vinet, uns postres, una copeta i xerrar, riure i passar-ho de conya. S'ha de repetir.

Dissabte a la tarda, assaig de sardanes. Una hora i mitja de punts lliures i una hora i mitja d'assaig normal i vaig acabar, que ahir i avui tinc unes agulletes que renoi!

El proper 23 de Novembre tenim la final del campionat de Catalunya de colles veteranes a la Plaça Sóller de Barcelona. Arribem a la final com a primers de la classificació i allà caldrà fer mèrits per a ser campions del 2008.

El proper 29 de Novembre tenim a Roses el concurs de punts lliures del campionat, i encara que és difícil, intentarem de guanyar també aquest campionat.

També continuo amb les classes de català i cada dia m'hi sento mes a gust i m'agrada més. També continuo amb el taller de redacció en català, i també gaudeixo força d'aquest taller, es molt interessant i de força ajuda.

Tinc la feina de casa força endarrerida, perquè faig moltes coses i no arribo a tot arreu. Però això sí, ja tinc les cortines de la meva habitació acabades i penjades. M'agraden força.

Caram, avui estic feta pols, perquè les agulletes són terribles.

Crisis

2008-10-22T16:41:00.002+02:00

Caram, aquests polítics i aquests banquers i també aquests professionals immobiliaris l'han fet grossa. Resulta que tothom se sent amb dret i coneixement per jugar amb els diners, i si son dels altres millor que millor. Fan negocis, guanyant i guanyant diners, a costa dels que molts cops no tenen mes remei que arriscar se, perquè no poden triar. Els treballadors, ja siguin assalariats o autònoms lluitant dia a dia per tirar endavant, que la família pugui menjar, vestir-se, estudiar. Vaja, per fer lo bàsic per subsistir. I arriben aquest brètols, que juguen a especular, i que quan les contes no surten com ells esperaven, diuen que els negocis no rutllen, i el primer que fan es fotre al carrer els treballadors. Sense pensar, en cap moment, que els que han arriscat en operacions que no podien sortir sempre bé, han estat ells i no els que treballaven per a ells. Aquests que treballen per a un altre si poden esforçar tant com puguin o vulguin, però el resultat final, gairebé mai podrà ser tot el feliç que esperaven.

Ara caldrà estrènyer cinturons, però aquests cinturons, son els que ja no tenen forats per estrènyer. Aquests cinturons ja estan a punt de petar. La crisis, sempre s'instal- la a casa dels que menys l'han cridat i dels que menys la necessitaven.

Banyoles

2008-10-20T12:25:00.002+02:00

Ahir diumenge vam anar al concurs de Banyoles. Vam marxar de Tarragona a les vuit del matí. El cel estava un xic tapat. A les onze arribàvem a Banyoles i deixàvem unes gotetes de pluja a l'autopista. Quins nervis!!!! La primera sardana no va ser la millor de les que hem ballat fins al moment, però va quedar força bé. La segona sardana va ser tres quarts del mateix que la primera. La revessa, la va resoldre l'Alfred, com quasi sempre. La segona sardana la varem ballar just al costat de les Roques Blaves, i això va donar més emoció al concurs, colla per colla, colze a colze. Al final la puntuació, la primera sardana, primer lloc per les Roques Blaves, segon lloc per Toc de Dansa. Segona sardana, primer lloc per Toc de Dansa, segon lloc per les Roques Blaves. Primer lloc del concurs, empat entre Roques i Toc. Molt bé. La classificació del campionat queda com està, ja que les Roques i nosaltres sumem els mateixos punts. Això vol dir, ni mes ni menys, que a la Plaça Sóller, es decidirà definitivament el campionat 2008, i que ara en aquest moment, la primera de la classificació es la colla TOC DE DANSA, hi ho poso en majúscules, perquè fa deu anys, ningú no hauria donat ni cinc cèntims, per nosaltres. Nosaltres tampoc. Però amb l'esforç i la constància aconseguirem aquest campionat.

Felicitats

2008-10-18T11:59:00.002+02:00

Sí, he posat felicitats, perquè l'Alfred ha pres una decisió que diu molt d'ell.

Demà anem a Banyoles. És el penúltim concurs del campionat de colles sardanistes de Catalunya. Desprès de la decebedora ballada del Vendrell, l'Alfred tenia pensat en muntar la colla amb els millors dansaires, per assegurar el primer lloc de la classificació. Desprès de pensar-hi i pensar-hi, finalment, ha decidit que tornem a ballar els mateixos que hem competit tot el campionat. Aplaudeixo la iniciativa, i la valentia de l'Alfred per prendre aquesta decisió, que espero sigui la més correcta i que la ballada de diumenge ho certifiqui. Espero que tots estiguem força concentrats i fem el que sabem fer, sense intentar ser els millors a nivell personal i sí ser la millor colla, la mes conjuntada, la més "bloc". Estic un xic nerviosa, però també en tinc moltes ganes. Sols espero que el temps no ens amargui la festa. Ara cal no fallar.

Faig tard

2008-10-15T13:16:00.002+02:00

Com quasi sempre, faig tard.

Tinc un munt de coses per fer (caram, això sembla el títol de la cançó de la meva vida) i encara no n'he fet ni la meitat.

Començo i començo i començo coses i feines i no tinc prou temps per fer-les totes. Estic fent quelcom i ja estic pensant en el que faré quan acabi això, i es clar, tinc les mans i el cos en una feina i el cap, en una altre.

De totes maneres, últimament hem sento bé, ja no estic tant angoixada, per la feina, les poques ganes que tenia de tot...

Sembla que ha passat l'estiu i que amb la fres queta han tornat les meves forces i idees noves, o les mateixes que abans, es igual.

Nena, quin rollo, tant escriure, per no posar res.

Uf, s'acumula la feina!

2008-10-14T18:09:00.003+02:00

Ara feia uns quants dies que no entrava al bloc, i la veritat es que tinc un munt de coses per posar.

M'he apuntat a classes de català. La veritat es que hem convenia. També m'he apuntat a un taller de redacció i al voluntariat de la llengua. Caram, és que soc la hòstia, o no faig rés, o m'animo i una cosa hem porta a l'altra.

I en l'apartat de les sardanes, dons que som a la recta final del campionat de Catalunya de colles sardanistes, en categoria "veterans" i en aquests moments estem els primers de la classificació a quasi 4 punts del segon. Diumenge anem a Banyoles, al penúltim concurs, i la pressió i els nervis són molts forts. M'agrada aquest rau, rau que sento en aquesta situació.

Tinc moltes feinetes pendents a casa, així, que per avui, ja n'hi ha prou.

Més sardanes

2008-09-28T18:59:00.002+02:00

Ahir vaig anar al assaig de la colla, i francament, puc dir que torno a gaudir, ja no sols de les ballades i els concursos, si no també als assajos, m'ho torno a passar dallò més bé, encara que l'Alfred ens colli i ens apretiiiiiiiii.

Tinc ganes de veure a la Mercè i que m'expliqui el viatge que ha fet i veure fotos, que coneixent.la, suposo que en tindrà a dojo.

També tinc ganes de començar les classes de català i de posar-me al dia amb tota la paperassa que tinc endarrerida, i també amb la roba, les cortines, els coixins. Caram el estiu s'ha acabat i jo tinc piles de coses per fer, i projectes per tirar endavant.

Les llagrimes del casteller

2008-09-24T15:16:00.002+02:00

Ahir era la Tecla, avui és la Mercè, festa gran a Tarragona, fins avui a mitjanit. Avui, com fa ja molts anys he seguit els castells de la Diada de la Mercè a Tarragona, he estat una bona estona pendent de les colles castelleres de la meva ciutat, i m'he emocionat, també com gaire be sempre. Avui per als castellers de la ciutat, es un dia en que la llàgrima està fluixa, un dia que posa la pell de gallina. Avui, desprès de la diada castellera, quasi tots els castellers han acabat plorant, els xiquets de Tarragona i la jove dels xiquets de Tarragona, plorant perquè els seus pilars no han arribat al Ajuntament, i han caigut per el camí, i els xiquets del Serrallo i els castellers de S.Pere i S.Pau, perquè els seus pilars han arribat al Ajuntament.
Aquest matí he estat per Tarragona, he anat a esmorzar, he donat un tomb i he gaudit del ambient mig festiu i alhora relaxat de la part alta. M'he sentit molt a gust. No hi havía el bullici dels darrers dies i era agradable.

Classificació Campionat de Catalunya Colles Sardanistes

2008-09-16T18:08:00.002+02:00

Ja he vist les classificacions dels jurats del bàsic d'honor Veterans, que es va dur a terme el passat diumenge, dia 14 de Setembre a Tarragona. Hi ha unanimitat, en les puntuacions dels cinc jurats, primer lloc per a la Colla Toc de Dansa. Aquesta puntuació ens porta al primer lloc de la classificació (ja érem primers) a quatre punts del segon classificat. Ara sí podem dir que la colla Toc de Dansa té opcions fermes de aconseguir el Campionat 2008. No he estat mai en aquestes circumstàncies i reconec que m'agrada.

Concurs de Sardanes de Tarragona

2008-09-15T09:45:00.002+02:00

Avui no puc esperar mes, he de posar quelcom del concurs de sardanes.

Ahir a Tarragona es va fer de 58é Concurs Nacional de Colles Sardanistes, per a colles lliures de totes les categories i el Bàsic d'honor de colles veteranes. La colla TOC DE DANSA, de Tarragona, va ballar dues sardanes impecables, perfectes, i això la va portar al primer lloc del concurs, i va quedar primera a la classificació del Campionat de Catalunya, posant punts entre ella i les altres colles.

Feia temps que no hem sentia com ahir. Tenia un neguit, que hem feia estat eufòrica, i contenta. Al migdia vaig anar a dinar amb la família, per celebrar el aniversari del Mendez, vaig menjar molt bé, i vaig veure unes copes de cava, i després de dinar, al concurs.

La primera sardana, va començar malament, la Cobla es va equivocar, i les colles, vam plegar de ballar. Al segon intent, es va poder ballar, i aquí va començar la ballada Toc de Dansa, per dir-ho d'alguna manera. La concentració era total, l'Alfred estava exigent com mai, interpretant i pendent de tots els detallets de la Colla, marcant els canvis en la interpretació i pendent de tots els dotze balladors, perquè res ni ningú donés la nota, i com havia de ser, la colla va ballar com mai, bloc, tots a una, ni "desmadres" ni res, bloc, bloc, bloc. Carai, no se els altres, però jo la vaig gaudir dallò més.

Segona tanda, tornem-hi, l'Alfred exigent, i la colla clavant els canvis que marcava, un cop i un altre, canvis, canvis, i... perfecta. El primer lloc va ser per a nosaltres, primers a la primera sardana, primers a la segona, i el concurs per nosaltres. Quedem a quatre punts del segon classificat al Campionat de Catalunya i estic dallò més bé. Jo, sempre he gaudit de la sardana i dels concursos, però ahir va ser, per recordar.

60è Concurs Nacional de Colles Sardanistes

2008-09-14T10:31:00.004+02:00

Avui Tarragona. La cita es avui, a les 6 de la tarda, a la Rambla Nova, a tocar del balcó del Mediterra. El lloc, maco, molt maco. Cal esperar que L'Ajuntament hagi posat l'entarimat per la Cobla, i que tot sigui al seu lloc. De les sardanes ja ens encarreguerem nosaltres. Avui sortiran a concurs quatre colles de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. La XERINOLA en categoria alevina, la PETITS TARRAGONA DANSA en categoria infantil, la TARRAGONA DANSA en categoria grans, i la TOC DE DANSA en categoria veterans, i en aquest moment, lluitant per la primera plaça del bàsic d'honor veterans de Catalunya, a dos dècimes per davant, del segon classificat. Espero que estem tots fins i que ho fem bé, que ho fem com nosaltres sabem fer-ho. Demà ja escriure quelcom al respecta, perquè avui estic un xic nerviosa, i aquest nervis hem fan estar pendent de tot i tots, espero que no falli res i gaudim de la ballada, i espero també que qui vingui a veure el concurs gaudeixi tant o mes que nosaltres. La sardana es un bon espectacle per a tothom, encara que l'Ajuntament no ha posat ni dies, ni hores com cal, als programes. Que hi farem, a Tarragona ja estem acostumats que no es tracti bé la Sardana.

Avui també anem a dinar tota la família del Ramón, per celebrar el setantè aniversari del Mendez, i això també es començar el dia amb bon peu, reunir-nos tots al voltant de la taula, per a celebrar un aniversari, collonut!!!

Diada Nacional de Catalunya

2008-09-12T17:07:00.002+02:00

Ahir, ahir era la Diada. Un dia per sentir-se Català i pregonar-ho al quatre vents. La classe política va demanar que tothom pengés senyeres als balcons, i jo com sempre vaig contracorrent, dons que no he penjat cap senyera, no l'he penjada mai. No m'agraden les etiquetes, ni de bon Català, ni mal Català, jo sempre m'he sentit catalana i ho he defensat, sigui el dia que sigui, no tinc perquè penjar-me una etiqueta de català, castellà, francès o el que convingui, jo sóc sempre la mateixa, indiferentment del dia que marqui el calendari.

Al matí vaig anar a fer una exhibició de sardanes a Castellvell, i a la tarda vaig sortir a donar un tomb per la Rambla. El balcó del mediterrà era ple de gom a gom, a la part de la Rambla del monument a la sardana, hi feien sardanes (elemental), a la part del Metropol hi feien castells i tot era ple de gent, molta gent per tot arreu.

Folgueroles 2

2008-09-10T16:45:00.002+02:00

Ei, a tots els que entreu en aquest bloc, recordeu que he canviat el nom, i que ara es diu: "A GRANS TRETS". Escric aquesta nota, perquè ara sols manca fer el canvi de nom i qualsevol dia el canvio i no el trobareu com Oreneta, si no, com A grans trets.

Ara sí. Folgueroles 2 ó la tornada.

Vaig arribar al concurs mig marejada, i vaig tornar a Tarragona, igual. El Francesc ens va deixar a la Rambla, a la Imma, la Mercetín i a mi. Nosaltres vàrem marxar i quan ell també volia marxar, resulta que el cotxe no es posa en marxa, s'ha quedat sense bateria. Esperen que torni l'altre cotxe, el de L'Alfred, però passa l'estona i no venen, i no venen, i mes estona, i no venen. Finalment, resulta que han punxat una roda pel camí, s'han quedat sense roda i han arribat molt tard, llavors van a la Rambla i empenyen el cotxe del Francesc fins posar-lo en marxa, i cap casa. Resulta que les úniques que vam arribar a casa sense complicacions érem nosaltres tres, bé sense complicacions no, perquè jo vaig arribar feta pols, amb l'estomac fatal i vaig fer cap, al llit, fins el dilluns.

Aquesta és la segona part de Folgueroles, la primera, la millor, la segona, l'accidentada.

Folgueroles

2008-09-09T19:12:00.002+02:00

Folgueroles es el nom del poble on va néixer Jacint Verdaguer, és a sis quilòmetres de Vic, i és un poble petit i molt bonic.

Diumenge, a la tarda, vàrem anar a Folgueroles al concurs de colles sardanistes, bàsic pel campionat de Catalunya de colles veteranes. Vàrem ballar dues sardanes de lluïment força boniques i crec que tota la colla feia bloc, feia conjunt, encara que potser no tot el que caldria, perquè la classificació, ens va deixar empatats en primer lloc, amb l'actual campiona de Catalunya, la colla Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera. La primera sardana va ser un primer per les Roques i un segon per a nosaltres, i la segona va ser un primer per a nosaltres i un segon, per a les Roques. Això vol dir, que la classificació continuarà com fins ara, amb unes dècimes de avantatge per a nosaltres.

Diumenge dia 14, serem al concurs de Tarragona, i aquí tornarem a intentar fer dos primers, i a poder ser posar punts entre nosaltres i les Roques, encara que a Tarragona també hi serà la colla Ressò, que ha esta campiona de Catalunya uns quants anys, i també tindran quelcom a dir i fer.

La rivalitat esta servida.

Sols hem queda donar molts ànims a la Colla. Força TOC'S!!!

A grans trets

2008-09-02T16:22:00.002+02:00

Avui parlaré de la part alta de Tarragona. Jo vaig néixer a la part alta de Tarragona, i dins de la ciutat, en aquest indret mi trobo molt a gust.

Hem sap molt de greu que aquest espai es deteriori, i que l'ajuntament no hi posi remei, que és a qui toca fer-ho. Aquest barri hauria de mimar, tant en la neteja, com amb l'obligació dels propietaris per conservar els edificis amb garanties per als inquilins ó propietaris i també per l'entorn. La neteja aquí ha de ser acurada i la gent ha de tenir uns mínims per sentir-se a gust. Els cotxes, els menys possibles, però es clar, ara bé la mare dels ous, com pot aconseguir-se que els cotxes hi circulin poc o gens, dons, fàcilment, tenim apartament aprop i a bon preu. Tarragona te uns quants aparcaments, ja sigui de propietat municipal ó privada, que molts pocs cops s'omplen, i això passa perquè son massa cars, si els aparcaments fossin mes assequibles, la gent hi aparcaria més, i no embussaria els carrers com passa ara.

El casc antic de Tarragona es una joia, i com a tal s'ha de mimar i cuidar.

Sardana

2008-09-01T14:50:00.002+02:00

Avui he d'escriure un cop més de la sardana. La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan... ja fa temps que està malalta. Avui he llegit un article que he rebut via mail, i m'entristeix molt que molta gent pensi que ballar sardanes es "carca", "de avis", "de gent que viu en el passat". No, no i no, això no es veritat. La sardana es i serà sempre la mateixa, els que canvien som nosaltres, i és trist de pensar i veure que hi ha gent que sent "vergonya" de ballar-ne, de apropar-se a una rotllana que balla sardanes i demanar per entrar-hi. La sardana es una dansa que no te edat, la ballen els nens, els pares, els avis, tothom que la senti, que escolti la música i es deixi portar per ella.

A continuació poso el article que he rebut, i que hem nego a acceptar que la sardana es mori, jo intentaré que això no passi.

Visca la Sardana, vine a ballar-ne, escoltar-ne, acostat a la sardana!!!

La mort anunciada de la sardana
Toni Cruanyes / Director adjunt(Diari AVUI)
La Mare de Déu d'Agost i la calor es conxorxen perquè a molts pobles i barris els veïns facin vida al carrer: és el moment dels sopars a la fresca, les sobretaules sense presses, els cigalons carregats d'anís i, per a sorpresa de més d'un, és també l'hora propícia de sentir tocar sardanes. Si no de ballar-les, com a mínim de veure com altres ballen i escoltar l'inconfusible so de la tenora. Un amic músic, català, que viu a Suïssa, ha guanyat els més prestigiosos premis de composició de sardanes i música per a cobla. En una d'aquestes converses de mig estiu, em confessa la seva frustració perquè una música com la seva, que ha begut de la tradició de cobla i que n'incorpora el ritme i alguns instruments, a casa nostra és menyspreada, mentre que a Ginebra no dóna l'abast amb els encàrrecs. En la mateixa conversa, un altre amic, regidor de Festes d'un poble mitjà de la costa, explica com cada vegada és més difícil programar ballades de sardanes al carrer: "Mobilitzar una cobla val molts diners, i al final només balla la gent gran". Què passa amb la sardana? S'esllangueix com a ball popular. Està més de moda apuntar-se a un curs de tai-txi o de dansa del ventre que no passar un dissabte al vespre en rotllana i puntejar al ritme del tots som pops. Ens fascinen els sons ètnics berbers del Marroc o la gaita celta, però en canvi la sardana ens fa vergonya. A la nostra dansa hi projectem l'autoodi que patim com a societat. Algú va dir que la nació és la llengua, i ho tenim magre. Algú altre va afegir que la nació és la voluntat de ser, i d'això també hi ha qui en dubta. Però si algú s'atreveix a dir que la nació és la sardana, millor que pleguem. Amb el vistiplau de tots, la sardana s'està morint. No es veuen rotllanes més enllà de la reserva índia. Potser per això els agrada als suïssos, perquè no tenen els nostres prejudicis i valoren la sardana com el que és: "La més bella de les danses que es fan i es desfan".

Stage

2008-08-29T17:00:00.002+02:00

El passat cap de setmana, vàrem fer el stage de la colla, com cada temporada. El proper mes de setembre, retornarem a la competició de sardanes, i cal estar en forma per poder defensar el primer lloc que ocupem provisionalment. Serà molt difícil de poder mantenir aquest primer lloc, però no tenim mes opció que defensar-lo, ballant com mai, o millor dit millor que sempre.

En quan a l'estage, va tornar a ser a Prades, a la casa de colònies, i en plena festa major. Divendres a la nit va ploure i la berbena programada, es va anul.lar, nosaltres després de sopar vàrem a anar a casa del Pau i la Carme i vam fer les postres i cafè i també vàrem jugar a cartes, primer tots junts, però érem tanta gent que vàrem fer dos grups i tot va anar millor, no va ser tant lent.

Dissabte va anar arribant el gruix de la colla. Després d'esmorzar, primer assaig, després un petit descans i a la plaça major feien una audició de sardanes, aquí vàrem fer la segona part de l'assaig. Després de dinar un petit descans, uns dormint, altres jugant i després caminada. L'havia preparat el Pau, va estar força bé. Després assaig, dutxa, sopar i alguns van anar a la berbena, d'altres ens vam estimar més anar a dormir i reposar.

Diumenge esmorzar, assaig i després d'una dutxa rapida, vàrem anar a la plaça a l'audició de sardanes de la Cobla Contemporània i varem fer una exhibició, després dinar, i després de dinar vàrem passar les fotos del viatge a Astúries i després !adéu!

Per dormir, no vàrem estar malament, el menjar es un capítol apart i es millor no parlar-ne, sobre tot per no despotricar, i la casa, mira, que vols que et digui, sols que l'any que bé aquí no hi torno.

A grans trets

2008-08-29T16:58:00.001+02:00

Sí, "a grans trets", aquest es el nou nom del meu bloc, i d'aquí a uns dies el canviaré, just quan us doni temps als que el visiteu, per recordar-vos del nou títol.

Canvis

2008-08-28T09:08:00.002+02:00

Com podreu veure els que visiteu sovint aquest bloc, he canviat el nom, a partir d'ara ja no serà el bloc "oreneta de Tarragona", sinó que el nom o títol serà " a grans trets", perquè això es que el faig, mirar i passar per l'actualitat i el dia a dia "a grans trets".

Actualitat

2008-08-22T12:01:00.002+02:00

He posa't de títol "actualitat", però avui faré una critica d'aquesta mal entesa actualitat.

Al aeroport de Barajas hi va haver un accident d'aviació que ha deixat un futimer de morts i uns quants ferits. Ara bé, jo, hi ha quelcom que no suporto, i suposo que les famílies de les víctimes tampoc, i es que els mitjans de comunicació es passin tot el dia parlant (ells diuen informant) de l'accident, dels ferits, dels morts i de qualsevol comentari que fa que hi hagi mes sang i fetge. Es que la gent es passa el dia davant el televisor, per saber si ha mort algú més, per tenir detalls de lo cruel que ha estat aquest accident. Tant les famílies com els mes propers a les víctimes, deuen estar recordant-se de tots els dimonis, quan van tots els "periodistes" darrera seu per gravar el seu dolor, la seva ràbia, el seu desconsol.

Que deixin els morts descansar en pau. Que deixin els ferits recuperar-se física i mentalment. Que deixin els familiars plorar el seu dolor i encaixar la pèrdua dels seus estimats, perquè d'aquí a uns dies la rutina tornarà i sols els mes propers els faran costat, la resta s'apartarà, perquè ja no hi haurà notícia i no valdrà la pena fer-lis costat.

Aquest accident ha estat molt greu.

Actualitat

2008-08-19T11:47:00.002+02:00

Caram, acabo d'entrar al blog del Josep Maria, i he vist els seus dos últims escrits i no m'han deixat indiferent. Ja vivim en "democràcia" i sembla que sovint la gent vol guardar tot el passat dins un caixó, tancat hermètic, i que amb això ja s'ha oblidat el passat i les seves barbaritats, i no es així, sempre i ha algú que es recorda d'aquell dia fatal, d'aquell fet, que sembla no ha passat mai i obre la caixa dels trons, i com aquella persona, d'altres també recordant, tot i que aquests records fan mal, ha passat el temps, però fan mal. Sembla que enterrant els morts ja s'ha acabat. Espero que ningú oblidi mai, que hi ha persones, i quasi sempre molt joves, que tant bon punt havien començat la seva creuada, ja els han tret del mig, i no podran tornar a aparèixer. Totes aquestes persones, potser per a la majoria anònimes, es mereixen el nostre respecte i que la seva obra no s'oblidi, i no es repeteixi, ni aquí ni enlloc, la injustícia que s'ha fet amb ells.

No sé qui sou, com us dieu, ni el que havíeu intentar fer ó si mes no, defensar, però des d'aquest escrit un record per a tots vosaltres!

Vacances

2008-08-11T17:43:00.002+02:00

He estat de vacances a Astúries. Cinc dies, amb la colla de la sardanes.

Dilluns varem anar als Llacs de Covadonga i també vam visitar la verge, la cova i l'ermita. A la tarda varem anar a Arenas de Cabrales i al Museu del Cabrales, on van explicar-nos com fan el formatge, on el guarden i varem fer un tast. Volíem pujar al funicular de Bulnes, però era massa tard i varem optar per pujar amb el cotxe fins un poble dalt de tot de la muntanya. Tot molt bonic.

Dimarts a Ribadesella al matí. A Ribadesella volíem visitar les coves de Tito Bustillo, però els dimarts són tancades. Dinar a Tazones, un poble al costat esquerra de la ria (una mariscada bonííííííísima), a la tarda al Museu del juràssic (quasi arribem tard).

Dimecres a Colombres, al museu dels "indianos", després a Panes, i dinar a Potes. Potes es molt bonic, i després de dinar volíem pujar al teleferic de Fuente Dé, però teniem que esperar dos hores i mitja, com a mínim, i no era possible, perquè a les set teníem una visita a la Ruta del quesu i la sidra amb "espicha" inclosa. La "espicha" es un sopar típic amb púding de favada, morcilla, chorizo a la sidra, croquetes, tortilla de bacalao, tortus, miel, pan, sidra (a dojo) i pastel de nueces.

Dijous amb un 4x4 varem visitar les muntanyes dels pics d'europa, varem dinar a Cain i a la tarda varem fer la ruta del cares. Més de tres hores de travessa pel canal del Cares amb uns precipicis acollonants, i molts, però que molts caminants, en totes dues direccions, també un ramat d'ovelles i cabres, moltes cabres, fins acabar la ruta amb dos quilometres de baixada molt forta, fins arribar a Poncebos.

Divendres, quatre compres i tornada cap a casa.

Un viatge fantàstic, tant per el menjar, les vistes, les visites, la gent, per tot. Un viatge per repetir.

Actualitat

2008-08-01T16:35:00.002+02:00

Avui si que cal escriure quelcom que val la pena. I es que he llegit al diari que uns científics estan treballant en un medicament contra l'alzheimer, i crec que aquests avenços son els que han d'interessar al personal i no pas la premsa del cor i d'altres xorrades. L'alzheimer es una malaltia que fa una paret entre algú a qui t'estimes i tot el seu voltant, i després de patir, uns més, d'altres potser no tant, però patint, al cap i a la fi, al final s'emporta una persona que ja no sap qui és i que tots els que l'envoltant tampoc. Es una malaltia cruel, que s'apodera sobretot de les persones més grans, i que enlloc de deixar-les viure, com cal, els darrers anys de la seva vida, els hi transforma el dia a dia fent-los retrocedir en el temps, fins fer que ja no siguin ni persones.

Com deia, es un avenç que cal celebrar i esperar que ens arribin més noticies com aquesta, sobre aquestes i d'altres malalties que ens afecten.

El millor per acabar es desitjar a tothom,

SALUT!!!

Lleure

2008-07-29T08:40:00.002+02:00

Dissabte a la tarda vaig anar a Tortosa, a visitar la Festa del Renaixement. Va ser una llarga visita. Sortíem de Tarragona a les quatre de la tarda i tornàvem a les dues de la matinada. Què vàrem fer? Dons tot just arribar, anar a veure "La taverna d'Enrico". Es un espectacle que munten Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. Vàrem tenir que pujar fins dalt de tot del Castell de la Zuda, a les sis de la tarda. L'espectacle es feia dins d'una carpa amb capacitat per unes dues centes persones. A fora la temperatura era de 35º, a dins, ja ni ho vull saber. Hi havia taules, amb llesques de pa de pagès, una gerra de vi negre i també van portar baldanes. Sols en vaig menjar un tros petit, per provar, perquè entre la calor, la gent, i l'hora que era, dons tu mateix. L'espectacle va estar distret, però potser m'esperava quelcom mes. Després vam estar donant tombs per Tortosa, veien aquí i allà, fins a les onze que vam anar a sopar, i després de sopar, cap a casa.

Diumenge vaig passar el dia feta pols.

Lleure

2008-07-25T17:23:00.002+02:00

Fa tres dies que no escric res, i ja era hora, o no.
No se si aquest bloc el llegeix algú, o es que únicament serveix perquè jo pugui dir la meva. Es collonut, perquè resulta que ningú em porta la contraria i si algú no hi esta d'acord, com que tampoc ho diu, dons que es foti. Dic el que penso, el que hem sembla, encara que reconec que potser algun cop hem repeteixo, be i que?
Demà aniré a Tortosa, a veure la Festa del Renaixement. Desprès ja en faré cinc cèntims.

Sardanes

2008-07-22T10:14:00.002+02:00

Han començat les audicions que l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa organitza cada divendres a la nit, els mesos de juliol i agost, a la Rambla Nova, davant el monument de la Sardana. El passat divendres va ser el primer. Jo no vaig poder anar-hi, perquè tenia un compromís, però aquest divendres a les nou serè allí, per ballar, per ensenyar, per passar una estona amb els companys i gaudir, com no, de la música i ballar-la, com nosaltres sabem.

Aquest any les audicions començant a les nou del vespre, vàrem canviar el horari, perquè a aquesta hora hi ha mes gent per la rambla, per als que tenen petits, sembla que es millor aquesta hora. A mi ja hem va bé, potser m'agrada mes i tot aquesta hora, que a dos quarts d'onze.

Mitja hora abans de començar, una parella de cada una de les colles, està allí, per si algú vol aprendre a ballar, i fer com aquell que diu, un curset exprés.

Cada dia, a mitja ballada, una de les colles de l'agrupació fa una exhibició, perquè la gent conegui el mon de colla, i vegi una sardana ballada amb conjunt, tots a una i fent pinya.

Altres dies, farem un concurs de colles improvisades, i a gaudir de la sardana, que es el mes important.

Actualitat

2008-07-19T18:09:00.002+02:00

Avui una mica de tot.

Hi ha crisi, la crisis ha començat ara no fa gaire, i ja esta fent estralls.

On no hi ha crisi, o això sembla, es al futbol, els clubs continuen pagant diners i mes diners per aconseguir jugadors i els paguen molt de caler a aquests jugadors. Ja entenc que la vida d'un esportista es prou limitada, però jo pregunto, quan es retiren del esport en actiu, ja no serveixen per treballar? Ja poden es poden retirar i jubilar-se, sense patir per arribar a final de mes? Ho trobo una vergonya, que persones tant joves facin aquestes barbaritats.

Continuo pensant que no es correcta fer projectes dirigits a les dones, als aturats mes grans de certa edat, als avis, als nens, als immigrants. Tot això contínua demostrant que la societat no busca en cap moment la paritat, ni el be de tots, perquè mentre els polítics siguin els primers que es dediquin a fer grupets i posar etiquetes no arribarem en lloc.

Sardanes

2008-07-18T12:39:00.002+02:00

Ja he vist la classificació provisional del bàsic de Catalunya en categoria veterans, i la Toc de Dansa està en primer lloc, seguida de molt aprop, tant aprop que podem sentir el seu alè, per Les Toques Blaves de La Passió, les altres es mantenen a una relativa distancia, que no fa témer per els llocs importants, en aquest moment. Molt bé, estic contenta, però no cal tirar les campanes al vol, aquesta feina ha de continuar, no baixar la guàrdia, i assajar, assajar i ballar com mai al concursos. Ja se que hem repeteixo, però ho he de dir FORÇA TOC'S!!!!!!!!!!!!!!!

Actualitat

2008-07-16T12:11:00.002+02:00

Avui tinc moltes coses per a dir.

Ahir es van fer públiques les balances fiscals. Han servit per confirmar, lo que els "catalans" ja sabíem, que paguem, però no rebem. Què més puc dir que no sabem tots? Que fora de Catalunya no ens aprecien gaire? Que encara que publiquin les balances fiscals, molts continuaran pensant que els catalans som insolidaris, que no volem el be general? Com no, si es que ens ho imposen. Ningú ha preguntat si hi estàvem d'acord. Que no veuen que les inversions de l'estat a casa nostra deixant molt que desitjar? Que potser ara pensen que el govern menteix? Va, home va, que això no cola. Ara diu el govern que aquest tema no influirà en el nou finançament. I que han de dir? Que potser tenia algú l'esperança que reconeguessin l'error i l'esmenessin? Ja, ja i ja.

Es podria parlar llarg sobre aquest tema, però es que cansa. No hem de lluitar per demostrar res a ningú, hem de continuar essent nosaltres mateixos i no voler convèncer als demès de res, o ens accepten com som ó ens rebutgen per com som. Mes igual, això no canviarà la meva forma de ser, de sentir, de parlar, no canviarà els meus sentiments.

Ara que han fet pública aquesta informació, recordo que vaig treballar amb gent de Canàries, i algú d'ells deia precisament això, que els catalans només pensàvem en nosaltres, que no volíem saber res dels altres, i quan dèiem això de les balances fiscals ens tractaven de mentiders i prepotents. Ara els diria que no mentíem, i que ells haurien de rectificar. Crec que no serà possible perquè fa temps que no treballem junts i hem perdut la pista, tant ells de nosaltres, com nosaltres d'ells. Però el que queda clar, es que no dèiem mentida, sols la veritat.

Sardanes

2008-07-14T18:49:00.002+02:00

Ahir vàrem fer l'últim concurs abans de les vacances d'estiu. Va estar bé, o potser no tant. De totes maneres vam quedar primers altre cop. Les Roques Blaves descansaven, o sigui que estava entre la Ressò i nosaltres, sense deixar de costat Les Arrels de dintre el Bosc i les altres. Jo no vaig ballar la primera sardana, perquè ahir érem vuit noies. Vaig ballar la segona, però no vaig acabar de sentir-me còmoda. La Cobla era discreta, i el concurs, aquest cop molt animat. Nosaltres vam sortir amb tres colles, Toc de Dansa, Tarragona Dansa i Xerinola. I tant al bàsic, com als territorials vam quedar les tres colles, primers, de les respectives categories. Per acabar el concurs, galop de sortida, amb confeti, serpentines i molta gresca. La canalla s´ho va passar dallò més be, i els grans també.

Per nosaltres no va ser una gran ballada, però el resultat va ser òptim.

FORÇA TOC'S!

Actualitat

2008-07-09T16:56:00.002+02:00

No era un somni, realment un grup que s'anomenen "intel·lectuals" han signat un manifest per defensar el castellà.

No es donen conta que els catalans estem a favor de la cultura, i això significa, ni mes ni menys, que per a nosaltres totes les llengües son vàlides, portin l'etiqueta de "castellà", basc, francès, anglès, o el que convingui. No ens podem tancar dins nostre i no reconèixer el que tenim al voltant, perquè seria negar-nos a nosaltres mateixos la cultura.

Aquesta es una d'aquelles paraules, que tothom s'omple la boca amb elles, paraules com cultura, amistat, amor, i tantes d'altres que no s'utilitzen correctament, perquè, tenen un significat molt concret i que de vegades oblidem o no l'apliquem com toca.

Aquest tema portarà cua.

Sardanes

2008-07-03T13:54:00.002+02:00

Aquesta setmana no tenim concurs, el que sí tenim es assaig, dissabte a la tarda ens espera el local, per passar una estona de calor, tant per l'esforç com per la poca ventilació. Però justament ara no es pot baixar la guàrdia i tenim que arribar al proper concurs amb força i amb "savoir fer", ara tenim una posició que hem de defensar i com no, anar a buscar quelcom més.

Toca treballar de valent, amb il·lusió i no fent volar massa la imaginació.

Per avui ja ni ha prou, això ha estat sols un "tastet", per escriure una mica i entrar al blog.

Actualitat

2008-07-01T14:36:00.002+02:00

Avui, no parlaré de sardanes, avui parlaré de futbol, però de futbol com a esport no, sinó de la part política del futbol o del esport en general.

M'admira i hem deixa parada de veure la fixació que tenen amb nosaltres els "espanyols". Ja sabem tots, perquè han fet prou publicitat, que el diumenge es jugava la final de l'euro copa d'Europa de futbol, i que jugava Espanya, i també que va guanyar. Ara be, no en tenen prou en estar contents, eufòrics del triomf, que encara tenen temps per mirar si a Catalunya, va veure la tele prou gent, que en pensava aquesta gent, si ho hem celebrat, si els diaris en parlen bé ó malament ó si tant sols en parlen, i no entenen que aquesta no es la nostra selecció, i que els hem deixat uns bons jugadors (catalans) perquè hagin guanyat l'euro copa.

Tinc dubtes sobre l'ensenyament a Espanya, sembla que sols els ensenyin castellà, castellà i més castellà perquè no es perdi i els catalans no li fem boicot i el tapem amb el català. I pregunto, no ensenyen educació i respecte, per a un mateix i per als altres?

Que es dediquin a la seva celebració i deixen de mirar cap al catalans, que nosaltres no estem tant pendents d'ells, com ells de nosaltres. Reneguen de nosaltres, però tot el dia estan pendents de que fem, amb qui parlem, com parlem, qui votem, que escrivim, com, quan, perquè.

Quina paranoia.

Sardanes

2008-06-30T11:00:00.002+02:00

Avui és un bon dia, ahir érem a Blanes, al tercer concurs de la temporada, i quin concurs. Hi havia 40 colles, entre alevins, infantils, juvenils, grans i veterans. Algunes colles de veterans competíem per al bàsic de Catalunya. Vam ballar a la primera i a la tercera tanda. Les sardanes eren balladores amb molts canvis. El capdanser es va lluir amb la interpretació, parant, engegant, parant, engegant. Balanceig, aire, balanceig, aire, mes aire, petit, aire, balanceig, aire, petit, amunt, petit, amunt, i així un compàs i un altre, sense parar, i cridant perquè la megafonia era molt alta. Sembla que encara el sento. I la colla seguint-lo, tots a una, gaudint de les sardanes i brodant-les. I com havia de ser, vam arribar a les classificacions, i caram, la TOC DE DANSA (ho poso en majúscules, perquè ho mereix) va quedar primera de la primera sardana, de la segona sardana i es clar, també del concurs, en la seva categoria. Contents, molt contents tots, perquè ens ho estem "currant" molt. Els assajos son molt exigents, la calor es quasi insuportable, però nosaltres fot-li, fot-li.

La nota divertida del concurs, és que "l'speaker" ens va dir "TOC D'ORACIÓ", caram, de Toc de Dansa, a Toc d'oració i ha un bon tros, però m'ho prenc com l'anècdota que és, que si no...

A mig concurs algunes colles van fer un galop de fantasia, i una de les colles grans s'hi va lluir força, amb una coreografia molt bona i original.

Avui aquest escrit li dedico a una companya i amiga que ahir no hi era, i que entrarà en aquest bloc, perquè s'animi i es posi les piles per al proper concurs. FORÇA TOC'S!

Sardanes

2008-06-28T16:32:00.002+02:00

Demà tenim un altre concurs de sardanes. Aquest cop a Blanes. Espero que podrem fer un bon paper, i si es podes triar, millor que la setmana passada a Esparreguera, però tot està per dir. Nosaltres ho intentarem, ara ja hem ballat el primer bàsic de la temporada i ja hem fet la presa de contacte amb els concursos, les altres colles. Ja hem trencat el gel, ara toca seguir amb el nivell, i si cap, anar mes amunt.

Demà sortim al matí, dinarem a Blanes, com el any passat, i ens relaxarem un xic, abans de posar-nos les piles i fer el que sabem fer, que es ballar sardanes.

Abans però falta el assaig d'aquesta tarda, que ens espera una bona suada, perquè avui fa molta calor, la sala d'assaig no te ventilació i sembla ven be un forn.

Apa doncs, força i endavant!

Somnis

2008-06-27T18:26:00.002+02:00

Avui he sentit que un grup d'intel·lectuals i alguns polítics han dit que faran pinya a favor del català, que és un idioma que s'ha de potenciar, en lloc de arraconar-lo. Que es un idioma que parla una quantitat important de gent, que és un tret d'identitat dels que vivim, treballem i estudiem, a Catalunya, que és on es parla aquesta llengua. Hem sembla perfecta que molts dels que son de fora, que viuen a fora, ens respectin i ens animin a continuar estudiant i coneixent mes la nostra llengua.

Eh, que? ai, on soc?

Vaja, estava dormint, ara acabo de despertar-me i coll..., resulta que tot això que he dit abans, és al revés, o sigui que tota aquesta gent, ens critica i està molesta perquè a casa nostra parlem la nostra llengua. I volen fer campanya perquè el català no "margini" el castellà, caram no hem feu riure.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, el meu somni es un somni i no es veritat.

Màgia

2008-06-24T18:56:00.002+02:00

Avui es Sant Joan, i no ho dic per lo de "sant", sinó perquè aquí es una festa màgica. La nit de Sant Joan, amb el foc, els coets, la berbena, la coca, el cava, es una nit per gaudir-la, i demanar a les bruixes i les fades, els nostres desitjos, i després a esperar que es facin realitat. Avui festa per tota Catalunya. Aquesta es una festa entranyable, familiar, i molt bonica. Aquesta festa la gaudeix la gent gran i també la canalla, potser no com anys enrere, però cada temps té lo seu.

I mentre esperem que les bruixes o les fades ens concedeixin els desitjos, com aquell que no vol la cosa, ens trobarem de ple al estiu.

Sardanes

2008-06-23T08:51:00.002+02:00

Estic contenta, una mica o molt. El concurs va anar bé. Potser no varem fer la millor ballada, però si prou bona per quedar segons, per darrera les Roques Blaves de la Passió, d'Esparreguera, que ballaven a casa, i presentar la nostra candidatura, sinó per guanyar, potser sí per aconseguir acabar segons del campionat. Jo aspiro a tot, els assajos son durs, els concursos també, però compensa.

Ahir a Esparreguera hi feia una calor insuportable, aprop dels 34º. Ballàvem al aparcament que hi ha davant el Teatre de La Passió, hi tocava el sol, pràcticament no hi havia cap racó d'ombra, i la calor era angoixant. Però finalment varem ballar el primer concurs de la temporada i varem tornar cap a casa amb el segon lloc del concurs i resolent la revessa. La segona revessa, perquè la primera no la va treure cap colla. Tampoc es que la Cobla ho fes gaire fàcil, ja que crec que no tocaven gaire be (no entenc de musica), però el so de la Cobla sonava desafinat en algunes parts de les sardanes.

Sardanes

2008-06-22T11:32:00.002+02:00

Avui, aquesta tarda, comencem oficialment la temporada de concursos de sardanes, del bàsic d'honor de Catalunya. Anem a Esparreguera. El concurs es a les sis de la tarda. Aquest cop estic nerviosa, ja que aquesta temporada no es presenta com les anteriors. Les temporades passades gaudia molt del dia de concurs, estava tot el dia pletòrica, plena d'energia, i amb moltes ganes, moltes, l'adrenalina circulava pel meu cos a cent per hora. Però resulta que aquesta temporada ja no es presenta com les anteriors, aquest cop estic nerviosa, perquè jo mateixa no estic integrada a la colla igual que abans. Abans ballar una, cinc, o quinze sardanes, de quatre, set ó deu tirades no hem representava cap problema i les gaudia ja des de abans de començar, ara es diferent, la colla ha canviat molts dels balladors, i ara tinc que tornar a adaptar-me als actuals. Jo he ballat sardanes des de petita, i he estat uns anys apartada d'aquest mon, però des de que hi vaig tornar, amb ganes immenses, he hagut de canviar la meva tècnica, en diverses ocasions, i aquest cop esta costant-me mes que mai, l'edat tampoc perdona, i així com abans podia passar-me hores i hores assajant, ara es mes difícil, i cansa molt.

Res, la conclusió es que he de posar me les piles, ben carregades, i no acollonir-me, de l'edat, ni del esforç. Necessito gaudir tant i tant de la Sardana, com sempre. Ah, no penso tirar la tovallola, si mes no, de moment.

Sardanes

2008-06-17T20:06:00.003+02:00

Dissabte passat no vaig anar al assaig de la colla, perquè tenia "agulletes" del gimnàs, i hem vaig perdre un assaig, que sembla que va anar força be. El proper diumenge, tenim el primer bàsic de la temporada, i cal estar en forma i fer un bon paper. Ja en tinc ganes de anar a ballar. Als concursos m'hi sento de conya, el ambient, l'adrenalina, la música, la colla, les altres colles, les sardanes, els jurats, les classificacions..., i a esperar la propera jornada. Aquest diumenge anem a Esparreguera, tenim la obligació de fer una bona ballada i quedar amunt a la classificació, perquè el llistó esta molt alt.

El dia de...

2008-06-16T15:09:00.003+02:00

Estic totalment en contra de que dediquin un dia als avis, als nens, a les dones treballadores, a les mestresses de casa... I es que cada cop que es dedica un dia a una causa, vol dir que aquesta causa es un desavantatge per qui la pateix. El que es tindria de fer, es potenciar aquestes persones o col·lectius, i no dedicar-los un dia a l'any, i la resta de dies oblidar-los. Es depriment, espero no tenir mai un dia dedicat a mi, perquè això voldrà dir que estic fotuda.

Una mica de tot

2008-06-15T20:15:00.002+02:00

Ei, avui és dia de fer "panxing" ó sigui de planxar el sofà, que de tant en tant ja va bé.

Com que ahir tenia agulletes i no vaig poder anar a assajar, vaig anar al teatre, a veure una obra del Sergi Xirinachs. Era una obra en tres actes separats, però al mateix temps lligats. Mira va estar prou bé, entretinguda, i amb sorpresa inclosa (al menys per a mi). Hi havia una actriu (actor), que feia el paper de "meuca" i que hem va recordar a algú conegut, fins i tot vaig reconèixer la barba del meu germanet gran, i es que això de fer "teiatro" deu venir de família, perquè jo tampoc es que ho faci tant malament dalt d'un escenari. Quan vàrem preparar, amb la colla, l'obra per a final de temporada de sardanes, m'ho vaig passar molt bé i vaig gaudir força, tant als assajos, com el dia de la representació. Tot i que tinc un sentit del ridícul molt alt, quan m'hi poso, gaudeixo del moment.

Actualitat

2008-06-14T12:58:00.002+02:00

Aquesta setmana l'actualitat es la vaga dels transportistes, que ho ha deixat tot mig paralitzat.

La gent amb la por a no sé què, ha deixat els supermercats i botigues pràcticament sense gènere, i també les gasolineres, tothom a córrer, per omplir els dipòsits de gasolina, encara que no necessitin el cotxe, també a omplir les neveres i congeladors, encara que no hi hagi lloc per a res més. I perquè ho fan això? Per si de cas, per por.

Esta be que la gent protesti si el govern no fa els deures i no els defensa prou, i no hem refereixo al tema militar, sinó als drets de les persones a tenir un treball que pugui permetre'ls viure i mantenir les famílies. No es qüestió que els treballadors mantinguin únicament l'estat i tots els que viuen a cos de rei, gràcies a ell.

Aquest govern, i d'altres, no estan acostumats a que la gent protesti, i caldria protestar més, que el govern no s'ompli la boca de promeses davant dels vots i les oblidi darrera d'aquests. Quina llàstima, han arribat tard un altre cop. Perquè aquesta vaga portarà conseqüències, i els primers a rebre, com de costum, seran els obrers i les classes menys privilegiades.

Sardanes

2008-06-02T19:12:00.002+02:00

Ei, Montserrat sense problemes, vàrem poder gaudir de la diada molt bé. A l'anada vàren caure quatre gotes mal contades, durant el dia la pluja ens va respectar. Això si, quan nosaltres ballàvem la sardana d'exhibició, va començar a ploure, i mentre ja érem al vestuari, va caure un bon ram. Després, la calma. L'aigua ja no va tornar, fins que ja baixàvem de la muntanya.

La festa molt bé. Vàrem arribar, que la missa ja era començada, i la basílica era plena de gom a gom. A part, la fil.la per pujar al cambril de la Verge, també era prou llarga. I la plaça davant el Santuari també era plena de visitants i com no, de sardanistes, arribats de tot arreu. Va començar el galop de les vora vuitanta colles reunides, en dues files paral·leles, que anaven cap a dues places diferents, un cop allí, van arribar els parlaments dels dirigents i polítics (aquests últims s'ho podien haver estalviat, perquè el discurs, no deia res, vaja com sempre, i per descomptat no eren polítics ni de primera fila. Tot seguit es va ballar la sardana de germanor i després quatre tandes de sardanes de lluïment, de cinc tirades i ballades per colles de diferents categories. Això si, les sardanes no eren gens balladores, eren soses. Després a dinar, una passejada per els voltants del Monestir i tornada cap a casa. En general molt bé.

Sardanes

2008-05-31T16:26:00.002+02:00

Ai, ai, ai, demà anem a Montserrat i sembla que farà mal dia. Quina llàstima, perquè s'han inscrit un total de 79 colles per participar a la jornada. Nosaltres a Tarragona, hem fet 2 autocars, o sigui que ens desplaçarem al voltant de 100 persones. Per una banda es magnific, que s'ajunti tanta gent per celebrar aquesta diada i per l'altre es una llàstima que el dia no pugui lluir en tot el seu esplendor. Ja en parlaré quan tornem.

Una de bona i una de dolenta. Ja que uns bons amics estan passant per un malt moment, i els farem costat i animarem tot el possible, tot esperant que s'acabi be.

Notes

2008-05-27T18:39:00.003+02:00

Avui posaré nota, avui li donaré un suspens al Ajuntament de Tarragona, perquè en el tema del bus nocturn, crec que no ha fet be els deures. Esta molt be que hi hagi un bus nocturn, entre els diferents barris de Tarragona, però que posin com excusa els diners per no posar un bus cap als barris de llevant, ho trobo in presentable. Un servei públic es per a tothom, no per a tu sí, però, per al del costat no, o juguem tots o no hi ha partida. Aquesta mesura es discriminatòria. Crec que haurien de poder rectificar, però ho crec improbable. Tenen la paella pel mànec, dons t'has de fotre i aguantar-te. Haurien d'haver fet un estudi de les necessitats del col.lectiu que usa o usaria aquest bus abans de posar-ho per decret i si no t'agrada, pitjor per a tu.

Comentaris

2008-05-26T20:17:00.002+02:00

Avui fa un bon dia. Aquest matí ha estat un xic núvol, però aquesta tarda ha anat millorant i ha sortit el sol.

El proper diumenge aniré amb la colla a Montserrat. Fa uns quants anys que no hi he anat, i tinc ganes de tornar-hi. Fem un aplec o trobada de colles sardanistes, per celebrar el 50é aniversari de la Unió de Colles Sardanistes. Ens trobarem quasi totes les colles, per passar el dia, ballar sardanes i demostrar a tothom que la sardana viu, que nosaltres la fem viure i volem que es vegi que tots fem pinya i ens agrada la germanor d'aquestos actes.

Avui en dia, anem als concursos, i tot i que hi ha una rivalitat "sana" entre colles, perquè tots volem fer-ho millor que la resta, també som amics i quan convé ens reunim i fem pinya al voltant de la sardana. Espero que faci un bon dia i que vagi tot molt bé.

"Llueve, detrás de los cristales, llueve i llueve...

2008-05-25T19:21:00.002+02:00

Estic aquí intentant actualitzar el blog i pensava en un tema per dir quelcom, i així com si rés he pensat en aquesta cançó de J.M.Serrat, una cançó molt adient per al dia que fa avui, en que no ha parat de ploure en tot el dia.

J.M.Serrat m'agrada, la seva música i les seves cançons m'han donat molts bons moments, i hem porta molts bons records. Quan era jove, tot el dia cantava, i Serrat era una de les meves fonts de temes per cantar, no l'únic, però si un dels mes importants. Me sabia pràcticament totes les seves cançons i modèstia apart, crec que les cantava prou be. Ara fa temps que no poso la seva música, però la tinc, i quan de tant en tant l'escolto, torno a tenir el cor jove i ha sentir el mateix que sentia llavors.

"llueve, detrás de los cristales, llueve y llueve, sobre los chopos medio deshojados, sobre los pardos tejados, sobre los campos llueve..."

L'ou que balla

2008-05-22T12:57:00.002+02:00

Avui es Corpus. Això no te cap importància per a mi, però avui es el dijous de l'any que es fa ballar l'ou. I això hem porta records de quan era petita, i es veu que m'agradava força, perquè es un dels pocs records que tinc de la meva infantesa. Anàvem al claustre de la Catedral i allí hi podia passar estona, mirant aquell ou que ballava i ballava, i que tot i que de tant en tant queia, tornava a saltar a sobre de l'aigua i tornava a ballar. Espero que el problema de l'aigua no aigualeixi la festa.

Calor

2008-05-21T19:54:00.002+02:00

Quin dia mes maco, amb un sol fabulós, i una calor que s'agraeix. Es ara a la primavera quan el sol es mostra millor, i no al estiu, que hi ha cops que es massa fort i quasi molesta. Quan fa aquest temps els ànims van amunt i et fa sentir bé, a gust. Els colors de la primavera son magnífics, els arbres, les flors, els arbustos, tot renaix desprès de l'hivern. Quan fa aquests dies així, l'auto estima puja i tens mes ganes de fer canvis i renovar detalls de casa, de la roba, del cos...

Continua plovent

2008-05-19T19:44:00.003+02:00

Continua plovent, des de fa ja uns quants dies. Hem va bé que plogui, perquè no he sortit i he aprofitat el dia per fer dissabte de casa. Caram, quina falta que hi feia, he començat per la cuina, el bany, el rebedor i la sala d'estar. Apa, dóna gust de veure, sense rés pel mig, cada cosa al seu lloc. Quan ho tinc tot net i endreçat m'hi sento molt a gust, però costa tant poc que deixi d'estar tot en condicions.

Avui he tornat a veure el cor de la ciutat, feia uns quants dies que no ho havia vist, però veig que tots els personatges son el mateixos i que, en resum, no m'he perdut res que valgui la pena. Potser aquest "culebrot" ja dura massa temps, però ja ens hi hem acostuma't i ja sembla tothom com de la família.

Dissabte vaig anar al assaig de la colla, i com que el capdanser no hi era, va venir un altre company per dirigir l'assaig, i renoi, quina canya que ens va fotre, vaig quedar com a nova, un xic cansada i suada, però com nova.

Demà tinc un munt de coses per fer, espero poder arribar a tot arreu.

Màgia

2008-05-18T17:51:00.002+02:00

He posa't màgia, perquè el circ és màgia. Avui al diari hi havia dos planes que parlaven del circ i ha estat força agradable. El circ demostra la feina ben feta i al mateix temps, que tot té el seu esforç, que ningú no et regala rés. Peró al mateix temps t'agrada veure que després de treballar fort i seguit obtens uns resultats, que aquí es presenten a la funció, quan has fet la representació i la gent al teu voltant t'aplaudeix amb ganes. La vida es un circ? Sí però no perquè cadascú pugui fer una representació original, fresca, honesta, i rebre el seu premi, sinó tot el contrari. Hi ha molta gent que aparenta que ha treballat en el seu número, però a la hora de la veritat tot es aparença, no és real, es un engany.

Continúa plovent

2008-05-17T13:43:00.003+02:00

Avui torna a ploure. La pluja que cau, es de la bona, xim xim, xim xim, es de la que va calant a la terra sense fer mal. Suposo que per a les capçaleres dels rius no es tant bona, però per a la terra sí.
Avui m'han fet el dinar, o sigui que, estic escrivint aquí al blogg.
Aquesta tarda tinc assaig de la colla, quan plou hem fa peresa de sortir, però hi aniré