Stage

El passat cap de setmana, vàrem fer el stage de la colla, com cada temporada. El proper mes de setembre, retornarem a la competició de sardanes, i cal estar en forma per poder defensar el primer lloc que ocupem provisionalment. Serà molt difícil de poder mantenir aquest primer lloc, però no tenim mes opció que defensar-lo, ballant com mai, o millor dit millor que sempre.

En quan a l'estage, va tornar a ser a Prades, a la casa de colònies, i en plena festa major. Divendres a la nit va ploure i la berbena programada, es va anul.lar, nosaltres després de sopar vàrem a anar a casa del Pau i la Carme i vam fer les postres i cafè i també vàrem jugar a cartes, primer tots junts, però érem tanta gent que vàrem fer dos grups i tot va anar millor, no va ser tant lent.

Dissabte va anar arribant el gruix de la colla. Després d'esmorzar, primer assaig, després un petit descans i a la plaça major feien una audició de sardanes, aquí vàrem fer la segona part de l'assaig. Després de dinar un petit descans, uns dormint, altres jugant i després caminada. L'havia preparat el Pau, va estar força bé. Després assaig, dutxa, sopar i alguns van anar a la berbena, d'altres ens vam estimar més anar a dormir i reposar.

Diumenge esmorzar, assaig i després d'una dutxa rapida, vàrem anar a la plaça a l'audició de sardanes de la Cobla Contemporània i varem fer una exhibició, després dinar, i després de dinar vàrem passar les fotos del viatge a Astúries i després !adéu!

Per dormir, no vàrem estar malament, el menjar es un capítol apart i es millor no parlar-ne, sobre tot per no despotricar, i la casa, mira, que vols que et digui, sols que l'any que bé aquí no hi torno.

A grans trets

Sí, "a grans trets", aquest es el nou nom del meu bloc, i d'aquí a uns dies el canviaré, just quan us doni temps als que el visiteu, per recordar-vos del nou títol.

Canvis

Com podreu veure els que visiteu sovint aquest bloc, he canviat el nom, a partir d'ara ja no serà el bloc "oreneta de Tarragona", sinó que el nom o títol serà " a grans trets", perquè això es que el faig, mirar i passar per l'actualitat i el dia a dia "a grans trets".

Actualitat

He posa't de títol "actualitat", però avui faré una critica d'aquesta mal entesa actualitat.

Al aeroport de Barajas hi va haver un accident d'aviació que ha deixat un futimer de morts i uns quants ferits. Ara bé, jo, hi ha quelcom que no suporto, i suposo que les famílies de les víctimes tampoc, i es que els mitjans de comunicació es passin tot el dia parlant (ells diuen informant) de l'accident, dels ferits, dels morts i de qualsevol comentari que fa que hi hagi mes sang i fetge. Es que la gent es passa el dia davant el televisor, per saber si ha mort algú més, per tenir detalls de lo cruel que ha estat aquest accident. Tant les famílies com els mes propers a les víctimes, deuen estar recordant-se de tots els dimonis, quan van tots els "periodistes" darrera seu per gravar el seu dolor, la seva ràbia, el seu desconsol.

Que deixin els morts descansar en pau. Que deixin els ferits recuperar-se física i mentalment. Que deixin els familiars plorar el seu dolor i encaixar la pèrdua dels seus estimats, perquè d'aquí a uns dies la rutina tornarà i sols els mes propers els faran costat, la resta s'apartarà, perquè ja no hi haurà notícia i no valdrà la pena fer-lis costat.

Aquest accident ha estat molt greu.

Actualitat

Caram, acabo d'entrar al blog del Josep Maria, i he vist els seus dos últims escrits i no m'han deixat indiferent. Ja vivim en "democràcia" i sembla que sovint la gent vol guardar tot el passat dins un caixó, tancat hermètic, i que amb això ja s'ha oblidat el passat i les seves barbaritats, i no es així, sempre i ha algú que es recorda d'aquell dia fatal, d'aquell fet, que sembla no ha passat mai i obre la caixa dels trons, i com aquella persona, d'altres també recordant, tot i que aquests records fan mal, ha passat el temps, però fan mal. Sembla que enterrant els morts ja s'ha acabat. Espero que ningú oblidi mai, que hi ha persones, i quasi sempre molt joves, que tant bon punt havien començat la seva creuada, ja els han tret del mig, i no podran tornar a aparèixer. Totes aquestes persones, potser per a la majoria anònimes, es mereixen el nostre respecte i que la seva obra no s'oblidi, i no es repeteixi, ni aquí ni enlloc, la injustícia que s'ha fet amb ells.

No sé qui sou, com us dieu, ni el que havíeu intentar fer ó si mes no, defensar, però des d'aquest escrit un record per a tots vosaltres!

Vacances

He estat de vacances a Astúries. Cinc dies, amb la colla de la sardanes.

Dilluns varem anar als Llacs de Covadonga i també vam visitar la verge, la cova i l'ermita. A la tarda varem anar a Arenas de Cabrales i al Museu del Cabrales, on van explicar-nos com fan el formatge, on el guarden i varem fer un tast. Volíem pujar al funicular de Bulnes, però era massa tard i varem optar per pujar amb el cotxe fins un poble dalt de tot de la muntanya. Tot molt bonic.

Dimarts a Ribadesella al matí. A Ribadesella volíem visitar les coves de Tito Bustillo, però els dimarts són tancades. Dinar a Tazones, un poble al costat esquerra de la ria (una mariscada bonííííííísima), a la tarda al Museu del juràssic (quasi arribem tard).

Dimecres a Colombres, al museu dels "indianos", després a Panes, i dinar a Potes. Potes es molt bonic, i després de dinar volíem pujar al teleferic de Fuente Dé, però teniem que esperar dos hores i mitja, com a mínim, i no era possible, perquè a les set teníem una visita a la Ruta del quesu i la sidra amb "espicha" inclosa. La "espicha" es un sopar típic amb púding de favada, morcilla, chorizo a la sidra, croquetes, tortilla de bacalao, tortus, miel, pan, sidra (a dojo) i pastel de nueces.

Dijous amb un 4x4 varem visitar les muntanyes dels pics d'europa, varem dinar a Cain i a la tarda varem fer la ruta del cares. Més de tres hores de travessa pel canal del Cares amb uns precipicis acollonants, i molts, però que molts caminants, en totes dues direccions, també un ramat d'ovelles i cabres, moltes cabres, fins acabar la ruta amb dos quilometres de baixada molt forta, fins arribar a Poncebos.

Divendres, quatre compres i tornada cap a casa.

Un viatge fantàstic, tant per el menjar, les vistes, les visites, la gent, per tot. Un viatge per repetir.

Actualitat

Avui si que cal escriure quelcom que val la pena. I es que he llegit al diari que uns científics estan treballant en un medicament contra l'alzheimer, i crec que aquests avenços son els que han d'interessar al personal i no pas la premsa del cor i d'altres xorrades. L'alzheimer es una malaltia que fa una paret entre algú a qui t'estimes i tot el seu voltant, i després de patir, uns més, d'altres potser no tant, però patint, al cap i a la fi, al final s'emporta una persona que ja no sap qui és i que tots els que l'envoltant tampoc. Es una malaltia cruel, que s'apodera sobretot de les persones més grans, i que enlloc de deixar-les viure, com cal, els darrers anys de la seva vida, els hi transforma el dia a dia fent-los retrocedir en el temps, fins fer que ja no siguin ni persones.

Com deia, es un avenç que cal celebrar i esperar que ens arribin més noticies com aquesta, sobre aquestes i d'altres malalties que ens afecten.

El millor per acabar es desitjar a tothom,

SALUT!!!