Lleure

Dissabte a la tarda vaig anar a Tortosa, a visitar la Festa del Renaixement. Va ser una llarga visita. Sortíem de Tarragona a les quatre de la tarda i tornàvem a les dues de la matinada. Què vàrem fer? Dons tot just arribar, anar a veure "La taverna d'Enrico". Es un espectacle que munten Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. Vàrem tenir que pujar fins dalt de tot del Castell de la Zuda, a les sis de la tarda. L'espectacle es feia dins d'una carpa amb capacitat per unes dues centes persones. A fora la temperatura era de 35º, a dins, ja ni ho vull saber. Hi havia taules, amb llesques de pa de pagès, una gerra de vi negre i també van portar baldanes. Sols en vaig menjar un tros petit, per provar, perquè entre la calor, la gent, i l'hora que era, dons tu mateix. L'espectacle va estar distret, però potser m'esperava quelcom mes. Després vam estar donant tombs per Tortosa, veien aquí i allà, fins a les onze que vam anar a sopar, i després de sopar, cap a casa.

Diumenge vaig passar el dia feta pols.

Lleure

Fa tres dies que no escric res, i ja era hora, o no.
No se si aquest bloc el llegeix algú, o es que únicament serveix perquè jo pugui dir la meva. Es collonut, perquè resulta que ningú em porta la contraria i si algú no hi esta d'acord, com que tampoc ho diu, dons que es foti. Dic el que penso, el que hem sembla, encara que reconec que potser algun cop hem repeteixo, be i que?
Demà aniré a Tortosa, a veure la Festa del Renaixement. Desprès ja en faré cinc cèntims.

Sardanes

Han començat les audicions que l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa organitza cada divendres a la nit, els mesos de juliol i agost, a la Rambla Nova, davant el monument de la Sardana. El passat divendres va ser el primer. Jo no vaig poder anar-hi, perquè tenia un compromís, però aquest divendres a les nou serè allí, per ballar, per ensenyar, per passar una estona amb els companys i gaudir, com no, de la música i ballar-la, com nosaltres sabem.

Aquest any les audicions començant a les nou del vespre, vàrem canviar el horari, perquè a aquesta hora hi ha mes gent per la rambla, per als que tenen petits, sembla que es millor aquesta hora. A mi ja hem va bé, potser m'agrada mes i tot aquesta hora, que a dos quarts d'onze.

Mitja hora abans de començar, una parella de cada una de les colles, està allí, per si algú vol aprendre a ballar, i fer com aquell que diu, un curset exprés.

Cada dia, a mitja ballada, una de les colles de l'agrupació fa una exhibició, perquè la gent conegui el mon de colla, i vegi una sardana ballada amb conjunt, tots a una i fent pinya.

Altres dies, farem un concurs de colles improvisades, i a gaudir de la sardana, que es el mes important.

Actualitat

Avui una mica de tot.

Hi ha crisi, la crisis ha començat ara no fa gaire, i ja esta fent estralls.

On no hi ha crisi, o això sembla, es al futbol, els clubs continuen pagant diners i mes diners per aconseguir jugadors i els paguen molt de caler a aquests jugadors. Ja entenc que la vida d'un esportista es prou limitada, però jo pregunto, quan es retiren del esport en actiu, ja no serveixen per treballar? Ja poden es poden retirar i jubilar-se, sense patir per arribar a final de mes? Ho trobo una vergonya, que persones tant joves facin aquestes barbaritats.

Continuo pensant que no es correcta fer projectes dirigits a les dones, als aturats mes grans de certa edat, als avis, als nens, als immigrants. Tot això contínua demostrant que la societat no busca en cap moment la paritat, ni el be de tots, perquè mentre els polítics siguin els primers que es dediquin a fer grupets i posar etiquetes no arribarem en lloc.

Sardanes

Ja he vist la classificació provisional del bàsic de Catalunya en categoria veterans, i la Toc de Dansa està en primer lloc, seguida de molt aprop, tant aprop que podem sentir el seu alè, per Les Toques Blaves de La Passió, les altres es mantenen a una relativa distancia, que no fa témer per els llocs importants, en aquest moment. Molt bé, estic contenta, però no cal tirar les campanes al vol, aquesta feina ha de continuar, no baixar la guàrdia, i assajar, assajar i ballar com mai al concursos. Ja se que hem repeteixo, però ho he de dir FORÇA TOC'S!!!!!!!!!!!!!!!

Actualitat

Avui tinc moltes coses per a dir.

Ahir es van fer públiques les balances fiscals. Han servit per confirmar, lo que els "catalans" ja sabíem, que paguem, però no rebem. Què més puc dir que no sabem tots? Que fora de Catalunya no ens aprecien gaire? Que encara que publiquin les balances fiscals, molts continuaran pensant que els catalans som insolidaris, que no volem el be general? Com no, si es que ens ho imposen. Ningú ha preguntat si hi estàvem d'acord. Que no veuen que les inversions de l'estat a casa nostra deixant molt que desitjar? Que potser ara pensen que el govern menteix? Va, home va, que això no cola. Ara diu el govern que aquest tema no influirà en el nou finançament. I que han de dir? Que potser tenia algú l'esperança que reconeguessin l'error i l'esmenessin? Ja, ja i ja.

Es podria parlar llarg sobre aquest tema, però es que cansa. No hem de lluitar per demostrar res a ningú, hem de continuar essent nosaltres mateixos i no voler convèncer als demès de res, o ens accepten com som ó ens rebutgen per com som. Mes igual, això no canviarà la meva forma de ser, de sentir, de parlar, no canviarà els meus sentiments.

Ara que han fet pública aquesta informació, recordo que vaig treballar amb gent de Canàries, i algú d'ells deia precisament això, que els catalans només pensàvem en nosaltres, que no volíem saber res dels altres, i quan dèiem això de les balances fiscals ens tractaven de mentiders i prepotents. Ara els diria que no mentíem, i que ells haurien de rectificar. Crec que no serà possible perquè fa temps que no treballem junts i hem perdut la pista, tant ells de nosaltres, com nosaltres d'ells. Però el que queda clar, es que no dèiem mentida, sols la veritat.

Sardanes

Ahir vàrem fer l'últim concurs abans de les vacances d'estiu. Va estar bé, o potser no tant. De totes maneres vam quedar primers altre cop. Les Roques Blaves descansaven, o sigui que estava entre la Ressò i nosaltres, sense deixar de costat Les Arrels de dintre el Bosc i les altres. Jo no vaig ballar la primera sardana, perquè ahir érem vuit noies. Vaig ballar la segona, però no vaig acabar de sentir-me còmoda. La Cobla era discreta, i el concurs, aquest cop molt animat. Nosaltres vam sortir amb tres colles, Toc de Dansa, Tarragona Dansa i Xerinola. I tant al bàsic, com als territorials vam quedar les tres colles, primers, de les respectives categories. Per acabar el concurs, galop de sortida, amb confeti, serpentines i molta gresca. La canalla s´ho va passar dallò més be, i els grans també.

Per nosaltres no va ser una gran ballada, però el resultat va ser òptim.

FORÇA TOC'S!

Actualitat

No era un somni, realment un grup que s'anomenen "intel·lectuals" han signat un manifest per defensar el castellà.

No es donen conta que els catalans estem a favor de la cultura, i això significa, ni mes ni menys, que per a nosaltres totes les llengües son vàlides, portin l'etiqueta de "castellà", basc, francès, anglès, o el que convingui. No ens podem tancar dins nostre i no reconèixer el que tenim al voltant, perquè seria negar-nos a nosaltres mateixos la cultura.

Aquesta es una d'aquelles paraules, que tothom s'omple la boca amb elles, paraules com cultura, amistat, amor, i tantes d'altres que no s'utilitzen correctament, perquè, tenen un significat molt concret i que de vegades oblidem o no l'apliquem com toca.

Aquest tema portarà cua.

Sardanes

Aquesta setmana no tenim concurs, el que sí tenim es assaig, dissabte a la tarda ens espera el local, per passar una estona de calor, tant per l'esforç com per la poca ventilació. Però justament ara no es pot baixar la guàrdia i tenim que arribar al proper concurs amb força i amb "savoir fer", ara tenim una posició que hem de defensar i com no, anar a buscar quelcom més.

Toca treballar de valent, amb il·lusió i no fent volar massa la imaginació.

Per avui ja ni ha prou, això ha estat sols un "tastet", per escriure una mica i entrar al blog.

Actualitat

Avui, no parlaré de sardanes, avui parlaré de futbol, però de futbol com a esport no, sinó de la part política del futbol o del esport en general.

M'admira i hem deixa parada de veure la fixació que tenen amb nosaltres els "espanyols". Ja sabem tots, perquè han fet prou publicitat, que el diumenge es jugava la final de l'euro copa d'Europa de futbol, i que jugava Espanya, i també que va guanyar. Ara be, no en tenen prou en estar contents, eufòrics del triomf, que encara tenen temps per mirar si a Catalunya, va veure la tele prou gent, que en pensava aquesta gent, si ho hem celebrat, si els diaris en parlen bé ó malament ó si tant sols en parlen, i no entenen que aquesta no es la nostra selecció, i que els hem deixat uns bons jugadors (catalans) perquè hagin guanyat l'euro copa.

Tinc dubtes sobre l'ensenyament a Espanya, sembla que sols els ensenyin castellà, castellà i més castellà perquè no es perdi i els catalans no li fem boicot i el tapem amb el català. I pregunto, no ensenyen educació i respecte, per a un mateix i per als altres?

Que es dediquin a la seva celebració i deixen de mirar cap al catalans, que nosaltres no estem tant pendents d'ells, com ells de nosaltres. Reneguen de nosaltres, però tot el dia estan pendents de que fem, amb qui parlem, com parlem, qui votem, que escrivim, com, quan, perquè.

Quina paranoia.