Avui ja podem dir que ha arribat l'hivern. Fa fred, el dia està lleganyós, per alguns punts de la província neva i la mar està alterada. Avui és un dia d'aquells que no voldries sortir de casa, ja que tot es veu molt bé des de darrera els vidres. Per anar bé hauria de ser festa, ja que no caldria sortir per anar a treballar, a escola, a comprar i podries sentar-te tranquil-lament a llegir, escriure, o fer qualsevol de les coses que t'agrada fer i que mai no en tens temps. Un dia per estar amb la família i deixar passar les hores, això sí, gaudint de cada moment. És que fa temps que les estones d'esbarjo pràcticament han quedat oblidades. Avui vivim a contra corrent, sembla que els temps se'ns acabi i ho tenim que fer tot, ja! ara!. És bo sortir a fer una passejada, relaxada, sols o amb companyia i observar tot el que tenim al voltant, gaudir-ho i valorar-ho.
Al escriure tot això me'n recordo de la Lídia, ja fa uns quants anys que no hi es, però recordo aquelles tardes que quedàvem després de la feina i fèiem una passejada i un "caputxino" i xerràvem, sobretot xerràvem. Ara tot això ho enyoro, però aquest bon record no desapareixerà, el portaré sempre amb mi i a ella també.
