Més català

Ningú m'ho ha demanat, però tornaré a presentar-me a una prova de català. Ara ho intentaré amb el nivell D. És complicat, però ja que sembla que poder accedir a un lloc de treball és pràcticament impossible, per edat, per la crisis, i jo necessito estar ocupada, doncs i tornaré. Estar ocupada és important per a mi, però no pas amb el dia a dia de la casa, per què mentre passo l'escombra o faig llits o rento plats, el cap  el tinc a Pamplona o donant tombs entre les boires dels meus pensaments i el que jo necessito és algun projecte en el que hagi de concentrar-me i si cal sortir de casa, ja que cada cop m'hi quedo més estones i no em convé.

He de repassar el que ja tinc après i afegir nous coneixements per poder assolir el nivell, ho veig difícil però accessible i si d'altres ho han fet, no ho puc fer jo? I tant que sí.

Tinc altres idees i projectes, ara cal posar fil a l'agulla i tirar endavant.

Bon viatge

Suposo que no hauria pensat mai que jo podés escriure això per vostè.

Avui ha tornat a sortir el sol, com ahir, com demà i sense la seva presència, ja que ha marxat. 

Potser era aviat, no ho esperàvem i hem tingut una sorpresa, desagradable sorpresa, perquè ha marxat sense avisar, sense despedir-se.

No érem gaire amics, únicament ens respectàvem, ja que érem dos persones molt diferents a les que unia un vincle familiar. No ens enteníem, ni vostè a mi, ni jo a vostè, però ens em tractat durant una pila d'anys, amb els nostres més i els nostres menys, però ho hem intentat. 

Bon viatge, que allà on va ara tot sigui més fàcil i agradable, ja que la vida no l'ha tractat amb gaire benevolència, ha hagut de superar obstacles molt difícils i ha sofert molt, i potser alguns de nosaltres no l'hem sabut entendre.

Bon viatge, espero que els records que ara tenim no ens facin mal i que sols ens quedin els bons, els bons records.

Ahir vaig anar a comprar el pa i el diari. Vaig estar a punt de comprar la seva barra de pa i ningú va dir-me "Mercè i el diari que no l'has comprat?"

Bon viatge, a reveure!

A la carta

La pàgina de televisió "a la carta" està força bé. Actualment la programació és molt ample, però no pas molt bona i hi ha molts cops que els pocs programes que et podrien interessar, de diverses cadenes diferents, no els pots veure per que coincideixen en dia i hora o per que no ets a casa o per que no et va bé l'hora d'emissió o simplement per que en aquell precís moment no et ve de gust veure televisió, llavors tens l'opció de veure per internet el que et pugui interessar. Pots veure els programes emesos amb anterioritat quan tu vols o pots o quan en tens ganes.

He vist capítols endarrerits de "La Riera", també he vist algun que altre reportatge. I si et dones un tomb per la pàgina segur que trobes coses interessants.

Esta molt bé que puguis veure el que vols i quan tu ho vols, que la televisió t'ofereixi un servei a mida dels teus interessos.

La televisió és un servei per utilitzar quan t'interessi i no sempre que les cadenes vulguin i no tenim cap obligació de passar hores i hores davant la "caixa tonta".

Una nena, una vida

Fa una pila d'anys vaig conèixer una nena que era tota alegria, afecte i era força descarada. Tot i tenir por de tots i de tot, s'enfrontava a qui convingués, oblidant les seves pors i recels. Sempre estava contenta i riallera, estimava a quasi tothom i es preocupava per quasi tothom. Tot al seu voltant l'hi importava, no en deixava passar ni una per plantar cara, ja que no tenia pels a la llengua, que en aquell temps era un gran defecte i una font de problemes. Un defecte que l'enfrontava als pares, educadors i a tots els que ella cregués que podien fer mal a algú del seu entorn.

La petita va iniciar un viatge per la vida, que no va estar mai plàcid i agradable, si no tot el contrari, des de ben jove va topar amb la cara amarga de la vida, lluitant contra les injustícies familiars. Aquestes van ser les que van centrar la majoria dels seus esforços, tot i que va ser una lluita desigual i que, com era d'esperar,  no va poder guanyar, i és que lluitava en un front equivocat i que era massa jove i ingènua per entendre els grans, i no pensava dos cops el que deia i feia,  i el seu cor manava  tots els seus moviments.

També va conèixer persones que li van fer viure els millors moments, va tenir amics, va poder formar una família i semblava que tot li venia de cara.

Però el pas del temps és inexorable i poc a poc els anys van anar caient sobre les seves espatlles, també sobre les espatlles de la gent que tenia al voltant, i de mica en mica el seu somriure va anar desdibuixant-se i el seu gest era cada cop més seriós i perquè no? Trist.

Si avui la tornés a veure segur que ni tant sols la reconeixeria, segur que ja no te aquella empenta que la feia tirar endavant i que ja no estima tothom sense condicions, ni tant sols deu plantar cara a les seves pors i temors i possiblement la força del seu caràcter ja deu haver anar a la baixa.

La vida no és molts cops com esperem i ens envia missatges i paquets força pesats de dur a l'esquena.

Això és un resum d'un conte, un conte en el que tu pots ser el protagonista, ho puc ser jo o ho pot ser la veïna del tercer, és un mirall on podem veure reflectida la nostra cara i ens hauria de donar ànims per continuar estirant la corda sense defallir.