Final de temporada

La temporada de concursos de sardanes va acabar ahir a la nit a Roses. La final del concurs de punts lliures va ser un espectacle del bons. Vàrem sortir a les onze del matí de Tarragona i vàrem tornar vora les cinc de la matinada. Entremig unes quantes hores, algunes millors i d'altres pitjors. Arribada a Roses a l'hora de dinar. Dinar correcta. A la tarda unes quantes hores per parlar, assajar, vestir-nos per la festa i al final, LA FESTA. A les nou, amb totes les colles ja vestides per al concurs, es va fer l'assaig general per a l'entrega de trofeus i la sardana de germanor. Això va ser una mica de rollo i desastre, sobretot la sardana de germanor. La música no se sentia molt bé i a més a més durant la sardana alguns components de les colles havíem de canviar d'anella i caram va ser un xic de despiste.

Les presentacions de les colles molt bo. Cada colla sortia a pista interpretant una coreografia. Durada de cada ball, dos minuts com a molt. Després i per tandes, ballada de sardanes de punts lliures. Esgotador. Ballar cinc tirades de punts lliures seguint la coreografia marcada es esgotador. Saltant, rodant, baixant, pujant, girant. Tot un espectacle que recomano a qui no ho hagi vist mai.

Al final les classificacions. En categoria veterans, tres colles. Primers: Roques Blaves de la Passió, d'Esparraguera. Segons: TOC DE DANSA, de Tarragona. En categoria grans, vuit colles. Primers: Mare Nostrum de Barcelona. Segons: Violetes del Bosc de Barcelona. Tercers: Maig de Barcelona. Quarts: TARRAGONA DANSA de Tarragona. El concurs va ser distret i el resultat per a les colles de Tarragona, molt bo.

Espero tornar-hi l'any que bé.

Campions de Catalunya!!!

Aquest any sí. Aquest any la colla TOC DE DANSA ens hem proclamat campions de Catalunya en categoria veterans. Ha estat un treball d'assajos dur, però que al final ha donat un resultat positiu.

Ahir, semblava que res sortiria bé. Al matí sortim aviat. Per l'autopista trobem dos accidents que ens van retrasar i vam arribar a la Plaça Sòller amb el temps just per vestir-nos i ballar. Ballar sense un calentament previ, ni estiraments. La primera sardana va ser un pèl freda, a la segona ja va ser un xic millor. Però estàvem tant pendents del resultat i tant nerviosos, que quan van donar el resultat i encara que no vàrem quedar primers, guanyàvem el campionat. Ens va costar una mica de reaccionar. Després un dinar de festa i copa de cava per celebrar-ho.

Ara ja estem pensant en el country i les sardanes de punts lliures de Roses.

Tenim tot un any per gaudir-ho i defensar-ho també.

Quatre ratlles

Passo una estona per escriure aquest post i continuar amb la planxa, que ja deu estar calenta.

No hem cansaré de dir que estic totalment en contra dels "DIA DEDICAT A...", al que es vulgui dedicar.

Aquest cap de setmana, a la diabetis, a les víctimes d'accidents de trànsit, etc... Això es una neteja de consciències, i res més. Als diabètics se'ls pot ajudar amb una política sanitària que cobreixi les seves necessitats i faci més planer el seu dia a dia. El mateix puc dir de les víctimes d'accidents. I també dels altres dies dedicats a... Espero que mai no hem dediquin un dia, perquè això tant sols voldrà dir que estic fotuda.

També dir que els mitjans de comunicació, ja siguin escrits ó visuals, dediquen molt poc de espai als temes minoritaris, poden ser esports, sardanes i altres. No cal que dediquin quatre pàgines a parlar d'aquests temes, però segur que podrien dedicar-hi quatre ratlles. Tant sols quatre ratlles.

Vint-i-nou i seguit...

Vint-i-nou, avui fa vint-i-nou anys era diumenge, el dia que hem vaig casar. Feia molt bona temperatura, quasi calor. I com si res, hem trobo que han passat una pila d'anys i la cosa encara dura, i espero que per molts anys més.

Espero que vinguin més aniversaris com aquest, i continuem junts per molts anys.

Ara vaig a estudiar-me els punts lliures que m'he d'aprendre abans de dissabte, per poder practicar i tenir les sardanes muntades.

A grans trets

Ara, fa dies que no escric res i es vaig una mica atrafegada. Avui faré un passeig per els últims dies i fets que m'afecten.

Ahir vaig anar a la celebració dels 50 anys de casats del tiet Paco i la tieta Isabel. Al matí missa i després dinar de família a La Pineda. Bé, tot va estar força bé. El tiet estava una mica emocionat i trist perquè els tres germans que tenia ja son morts i ell està una mica sensible. Amb 81 anys que té ja s'ho pot permetre. Cadascuna de les famílies dels germans li vam fer un regal i tot va ser molt maco.

El dissabte a la nit, després del assaig, vam anar a sopar amb quatre bons amics. Unes tapetes, un vinet, uns postres, una copeta i xerrar, riure i passar-ho de conya. S'ha de repetir.

Dissabte a la tarda, assaig de sardanes. Una hora i mitja de punts lliures i una hora i mitja d'assaig normal i vaig acabar, que ahir i avui tinc unes agulletes que renoi!

El proper 23 de Novembre tenim la final del campionat de Catalunya de colles veteranes a la Plaça Sóller de Barcelona. Arribem a la final com a primers de la classificació i allà caldrà fer mèrits per a ser campions del 2008.

El proper 29 de Novembre tenim a Roses el concurs de punts lliures del campionat, i encara que és difícil, intentarem de guanyar també aquest campionat.

També continuo amb les classes de català i cada dia m'hi sento mes a gust i m'agrada més. També continuo amb el taller de redacció en català, i també gaudeixo força d'aquest taller, es molt interessant i de força ajuda.

Tinc la feina de casa força endarrerida, perquè faig moltes coses i no arribo a tot arreu. Però això sí, ja tinc les cortines de la meva habitació acabades i penjades. M'agraden força.

Caram, avui estic feta pols, perquè les agulletes són terribles.