Final de temporada

El dissabte a la tarda tocava el festival de l'Associació Tarragona Dansa. Va estar força distret. Feia molta patxoca veure els més petitons -un bon grapat- ballant al escenari, uns cap ací, altres cap allà. Nosaltres no vàrem avorrir gens ni mica al personal, perquè un minut i mig no dona per a gaire cosa. Els TD van repetir la presentació de Roses i després van fer dos "numerets" més. I la traca final la va posar l'Essencia. Van fer una petita representació de Dames i Vells. Les noies vestides d'avi i els nois vestits amb els vestits de sardanes de la colla Toc de Dansa. També un capellà, un batlle i un guàrdia urbà. També va fer més conya el fet que no se sabien bé els diàlegs i això encara ho va fer més distret.

Un festival collonut!

Festa, festa i més festa

Fa tres dies que fem festa. I ens acostem a les festes de Nadal. Ja ho he dit, però aquestes festes no m' agraden. Són unes festes totalment consumistes. Un consumisme que aparta les tradicions més nostres, o que fins i tot les comercialitza en excés. Ara els nens fan cagar el tió, i els caga joguets. Abans el tió cagava el menjar per les festes. Ara el pare Noel porta joguines i regals per a tots i com més millor. Abans al pare Noel no el coneixia ningú per aquestes contrades. Després arriben ses majestats d'orient, i tornen a venir carregats de regals per a tots. I entre pare Noel, tió i reis, les grans superfícies comercials, es posen en banyador, perquè fan l'agost en ple mes de desembre.

Tothom ha de ser feliç, has de tenir família i amics que encara que no et vegin en tot l'any, ara es recorden de tu, per els regals. Sembla que per Nadal tots ens tornem bones persones i aparquem el mal humor i la rancúnia fins a meitat de gener.

Aquestes festes porten per a molts, molts malts de cap, molts problemes de peles, i molta tristor.

Quina façana mes trista. Es diu NADAL.

Adéu

Adéu a Joan Baptista Humet.

Aquest matí he sentit a les notícies que ha mort Joan Baptista Humet. He recordat que fa anys, quan jo era joveneta, la seva música m'agradava, l'escoltava moltes estones que hem sentia mig deprimida i semblava que tenia al costat algú que m'animava i m'aixecava la moral. He buscat les cintes de les seves cançons i ara les estic escoltant i encara les conec totes i després de tants anys encara m'agraden.

Era o és una música i unes lletres que descriuen sentiments i vivències que son molt properes a qualsevol.