Avui política

Ja tenim que tornar a anar a votar. Els partits polítics ja es posen les bateries i a fer el corc amb la gent. Preparen els fulletons que ens enviaran a les bústies i els milers de discursets que ens foradaran les orelles. Estem en temps de crisi, però els partits es gastaran una bona carretada d'euros amb la propaganda electoral per quedar bé davant tots nosaltres.

Francament crec que tots aquests diners que invertiran en fer-nos saber que pensen en nosaltres i que el nostre benestar es prioritari per a ells, podrien estalviar-se'ls ja que la campanya electoral ja fa anys que l'estan fent. La fan amb el dia a dia, indiferentment que siguin al govern o a la oposició. Tot el que han estat fent fins ara és el que conta per als que han d'anar a votar. I com aquell que diu, "fins ara no han estat gaire acertats". Els temes que més preocupen al poble son els que a ells no els interessen gaire. Per a ells el més important és que el dia assenyalat anem a les urnes i els votem, que després ja s'oblidaran de nosaltres fins a la propera votació. Aquest món, el de la política, és una falsedat total i ells uns mentiders compulsius.

Campions de Catalunya!!!

Campions de Catalunya del Bàsic D'honor en categoria veterans. La Colla TOC DE DANSA ja te el campionat al sac. Encara s'ha de ballar l'últim concurs, però la colla ja és al capdavant de la classificació i amb punts suficients per poder no fer primers al proper concurs i guanyar tant sí com sí.

El que sento més és que no he pogut participar tant activament com hauria volgut, ja que m'estic recuperant del meu pas per l'hospital i encara estic en plena recuperació. Del que estic més orgullosa és que la meva absència no es nota ja que la resta de la colla balla tant i tant bé que podem ballar un dia tu i un dia jo i no es nota cap diferència.

Espero que la propera temporada pugui tornar a ser tant bona o millor que aquesta i que jo hi sigui.

Endavant

Avui, després de no ballar al concurs de Lloret de Mar, he tornat a ballar amb la Toc de Dansa al Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes. El concurs era a Cornellà a dos quarts de dotze del migdia. Hi havia forces colles, infantils, juvenils, grans i veterans. Per a les colles veteranes el concurs era vàlid per al Bàsic d'honor i competien cinc colles. Després de ballar les dues sardanes de lluïment, la sardana revessa i la de germanor s'ha fet públic el veredicte dels jurats. En categoria veterans el 5é lloc ha estat per a la Colla Dansaires de Maig, el 4rt per Arrels de Dintre el Bosc, el 3é per Ressò, el 2on per Roques Blaves de la Passió i el 1er per Toc de Dansa. La ballada ha estat força bé. La primera sardana era bonica, però un xic incòmoda d'interpretar i l'Alfred ho ha fet "perfecte" i la colla ha seguit fil per randa les ordres del cap danser i el resultat ha estat l'esperat, un primer lloc. La segona era una sardana balladora que totes les colles coneixíem i això ha fet que estiguéssim mes atents i concentrats i hem fet un altre primer lloc. Hem tornat cap a casa ben contents i pensant en el proper bàsic que serà el proper 12 d'octubre a Manlleu.

¿?

Ara vinc, ara marxo. Ara hi penso, ara no hi penso. Hi soc, no hi soc. Ara no se on vaig, no se amb qui parlo. Sento, però no escolto. No sé que fer, ni cap a on anar. Així és com em sento.

Escapada

Sí, escapada perquè sols va durar un dia, però un dia molt ben aprofitat.

Sortim a primera hora del matí, parem a Gandesa per fer un mos i un cafè. Continuem fins a Calaceite, Valderrobres i Morella, per acabar a Sant Carles de la Ràpita, i cap a casa.

Calaceite respira senzillesa. Els carrers i les cases més típiques són de pedra picada, hi ha molt pocs cotxes. Els balcons tenen unes baranes força treballades i molt boniques.

Valderrobres té un castell que es pot visitar. Està restaurat, però no hi ha suficients vestigis de l'època que va viure, ni dels personatges que al llarg de varis segles van desfilar entre els seus murs.

Morella està tota emmurallada i està al peu del castell. Els carrers i les cases, sobretot dels principals carrers són típics, hi ha botigues, bars, restaurants i pastisseries. Es pot tastar la cuina morellana, que és força bona. Val la pena tastar la sopa morellana, els cigrons, els flaons, la mel, i moltes altres delícies.

Finalment i ja de tornada a Tarragona, fem una parada a Sant Carles de la Ràpita, i cap a casa.

Ho haurem de repetir, a un altre destí.

Dol

Segueixo per les notícies el desastre d'Alemania. Una allau humana s'ha emportat la vida de 19 persones, 2 d'elles de Tarragona. Penses que això és terrible i que com pot ser que passin aquests terribles accidents en una societat desenvolupada, que això és increïble. A les notícies no deien cap nom, però ahir a la nit va trucar el telèfon i vaig saber qui era una de les víctimes, era la Clara Zapater, la conec a ella, al seu germà i també als seus pares.

Ara és quan tota la llum desapareix i tota la foscor t'envolta i penses que tu també tens un fill.

Avui he llegit diaris, escoltat notícies i ho sento molt, és un d'aquells moments en que et quedes sense paraules i et preguntes perquè, perquè ella, perquè... i no trobes cap resposta.

La recordo ballant sardanes, fent de patge del rei Baltasar, i amb tota la colla de les sardanes.

Molt bé

Sí, han estat tres mesos, però ha valgut la pena. He superat el nivell C de català i hem sento satisfeta. M'hauria agradat treure una nota més alta, però no puc queixar-me. Estic contenta per tots els companys i companyes que han superat el nivell i ho sento molt per els "pocs" que no l'han superat. El nivell era alt, hem refereixo tan al nivell de la classe com també al nivell de coneixements.

Ara tinc el dilema de si continuo amb el nivell D o paro aquí. El meu orgull diu que continuï, però tinc dubtes i no sé si hauria d'aturar-me aquí. Tinc tot l'estiu per davant per decidir-me.

Ara em sento bé i ho gaudiré.

Colzes

Caram, i jo que creia que era fàcil i resulta que estic fent més esforç estudiant del que he fet mai. Suposo que també conta que soc més gran i no tinc la mateixa pràctica en els estudis i tot costa més. Però tot i els entrebancs, m'agrada, bé no tot, gairebé tot.

Sembla que els reptes són la meva especialitat, i aquest em motiva especialment.

Fa falta?

Sembla que últimament escric d'estació en estació, em refereixo a l'hivern, la primavera...

Sí ja tornem a tenir la primavera aquí, el temps no és que sigui molt bo, però les temperatures remuntant lentament, el dia té més hores de llum i la sàvia torna a circular per les plantes i sembla que també per nosaltres.

Torno a escriure al bloc, espero que serveixi per agafar més soltesa amb el català, per practicar i fer-ho millor.

Vaig a classes de català i estic sorpresa de veure lo ignorant que puc arribar a ser. Jo que creia que per ser catalana ja ho sabia tot i resulta que sols sé una mica, i dic una mica, perquè és així. Necessito vocabulari i aprendre bé les regles, cosa que no em resulta fàcil.

Totes les tardes em poso a estudiar i fer exercicis, vull aconseguir el títol, però no per obrir portes de feines, que també m'aniria bé, sinó per orgull, perquè m'agrada.

M'agrada escriure, encara que reconec que no tinc estil, ni gràcia, ni soltesa, uf, paro que si no hem deprimiré.