Sardanes

Ai, ai, ai, demà anem a Montserrat i sembla que farà mal dia. Quina llàstima, perquè s'han inscrit un total de 79 colles per participar a la jornada. Nosaltres a Tarragona, hem fet 2 autocars, o sigui que ens desplaçarem al voltant de 100 persones. Per una banda es magnific, que s'ajunti tanta gent per celebrar aquesta diada i per l'altre es una llàstima que el dia no pugui lluir en tot el seu esplendor. Ja en parlaré quan tornem.

Una de bona i una de dolenta. Ja que uns bons amics estan passant per un malt moment, i els farem costat i animarem tot el possible, tot esperant que s'acabi be.

Notes

Avui posaré nota, avui li donaré un suspens al Ajuntament de Tarragona, perquè en el tema del bus nocturn, crec que no ha fet be els deures. Esta molt be que hi hagi un bus nocturn, entre els diferents barris de Tarragona, però que posin com excusa els diners per no posar un bus cap als barris de llevant, ho trobo in presentable. Un servei públic es per a tothom, no per a tu sí, però, per al del costat no, o juguem tots o no hi ha partida. Aquesta mesura es discriminatòria. Crec que haurien de poder rectificar, però ho crec improbable. Tenen la paella pel mànec, dons t'has de fotre i aguantar-te. Haurien d'haver fet un estudi de les necessitats del col.lectiu que usa o usaria aquest bus abans de posar-ho per decret i si no t'agrada, pitjor per a tu.

Comentaris

Avui fa un bon dia. Aquest matí ha estat un xic núvol, però aquesta tarda ha anat millorant i ha sortit el sol.

El proper diumenge aniré amb la colla a Montserrat. Fa uns quants anys que no hi he anat, i tinc ganes de tornar-hi. Fem un aplec o trobada de colles sardanistes, per celebrar el 50é aniversari de la Unió de Colles Sardanistes. Ens trobarem quasi totes les colles, per passar el dia, ballar sardanes i demostrar a tothom que la sardana viu, que nosaltres la fem viure i volem que es vegi que tots fem pinya i ens agrada la germanor d'aquestos actes.

Avui en dia, anem als concursos, i tot i que hi ha una rivalitat "sana" entre colles, perquè tots volem fer-ho millor que la resta, també som amics i quan convé ens reunim i fem pinya al voltant de la sardana. Espero que faci un bon dia i que vagi tot molt bé.

"Llueve, detrás de los cristales, llueve i llueve...

Estic aquí intentant actualitzar el blog i pensava en un tema per dir quelcom, i així com si rés he pensat en aquesta cançó de J.M.Serrat, una cançó molt adient per al dia que fa avui, en que no ha parat de ploure en tot el dia.

J.M.Serrat m'agrada, la seva música i les seves cançons m'han donat molts bons moments, i hem porta molts bons records. Quan era jove, tot el dia cantava, i Serrat era una de les meves fonts de temes per cantar, no l'únic, però si un dels mes importants. Me sabia pràcticament totes les seves cançons i modèstia apart, crec que les cantava prou be. Ara fa temps que no poso la seva música, però la tinc, i quan de tant en tant l'escolto, torno a tenir el cor jove i ha sentir el mateix que sentia llavors.

"llueve, detrás de los cristales, llueve y llueve, sobre los chopos medio deshojados, sobre los pardos tejados, sobre los campos llueve..."

L'ou que balla

Avui es Corpus. Això no te cap importància per a mi, però avui es el dijous de l'any que es fa ballar l'ou. I això hem porta records de quan era petita, i es veu que m'agradava força, perquè es un dels pocs records que tinc de la meva infantesa. Anàvem al claustre de la Catedral i allí hi podia passar estona, mirant aquell ou que ballava i ballava, i que tot i que de tant en tant queia, tornava a saltar a sobre de l'aigua i tornava a ballar. Espero que el problema de l'aigua no aigualeixi la festa.

Calor

Quin dia mes maco, amb un sol fabulós, i una calor que s'agraeix. Es ara a la primavera quan el sol es mostra millor, i no al estiu, que hi ha cops que es massa fort i quasi molesta. Quan fa aquest temps els ànims van amunt i et fa sentir bé, a gust. Els colors de la primavera son magnífics, els arbres, les flors, els arbustos, tot renaix desprès de l'hivern. Quan fa aquests dies així, l'auto estima puja i tens mes ganes de fer canvis i renovar detalls de casa, de la roba, del cos...

Continua plovent

Continua plovent, des de fa ja uns quants dies. Hem va bé que plogui, perquè no he sortit i he aprofitat el dia per fer dissabte de casa. Caram, quina falta que hi feia, he començat per la cuina, el bany, el rebedor i la sala d'estar. Apa, dóna gust de veure, sense rés pel mig, cada cosa al seu lloc. Quan ho tinc tot net i endreçat m'hi sento molt a gust, però costa tant poc que deixi d'estar tot en condicions.

Avui he tornat a veure el cor de la ciutat, feia uns quants dies que no ho havia vist, però veig que tots els personatges son el mateixos i que, en resum, no m'he perdut res que valgui la pena. Potser aquest "culebrot" ja dura massa temps, però ja ens hi hem acostuma't i ja sembla tothom com de la família.

Dissabte vaig anar al assaig de la colla, i com que el capdanser no hi era, va venir un altre company per dirigir l'assaig, i renoi, quina canya que ens va fotre, vaig quedar com a nova, un xic cansada i suada, però com nova.

Demà tinc un munt de coses per fer, espero poder arribar a tot arreu.

Màgia

He posa't màgia, perquè el circ és màgia. Avui al diari hi havia dos planes que parlaven del circ i ha estat força agradable. El circ demostra la feina ben feta i al mateix temps, que tot té el seu esforç, que ningú no et regala rés. Peró al mateix temps t'agrada veure que després de treballar fort i seguit obtens uns resultats, que aquí es presenten a la funció, quan has fet la representació i la gent al teu voltant t'aplaudeix amb ganes. La vida es un circ? Sí però no perquè cadascú pugui fer una representació original, fresca, honesta, i rebre el seu premi, sinó tot el contrari. Hi ha molta gent que aparenta que ha treballat en el seu número, però a la hora de la veritat tot es aparença, no és real, es un engany.

Continúa plovent

Avui torna a ploure. La pluja que cau, es de la bona, xim xim, xim xim, es de la que va calant a la terra sense fer mal. Suposo que per a les capçaleres dels rius no es tant bona, però per a la terra sí.
Avui m'han fet el dinar, o sigui que, estic escrivint aquí al blogg.
Aquesta tarda tinc assaig de la colla, quan plou hem fa peresa de sortir, però hi aniré

Canvis

He modificat el blog. Espero que qui el visiti, s'hi trovi a gust. He triat un model diferent, amb uns colors suaus, més com a mi m'agrada. Potser pot semblar avurrit, peró es que jo també en soc un xic d'avurrida.

Si llegiu els meus escrits i troveu alguna falta, sisplau, disculpeu-me, perque el corrector del català no funciona i el tinc d' arreglar.

Tranquilitat

Sóc a casa, avui sols he anat a buscar el pa i el diari. Estic fent neteja, peró de tant en tant, m'aturo, surto a la terrassa, o em poso un ratet al ordinador. M'ho prenc tot amb tranquilitat, he anat tant de bólit uns quants anys, que ara disfruto del meu temps. Sortir a la terrassa a mig matí dóna una agradable sensació de tranquilitat i serenor que s'agraeix. Tens ganes d'agafar un llibre, el diari, o una revista i seure, encara que sigui a les escales i deixar-te anar. Ah, només de pensar-ho ja ho disfruto. Peró no, encara no es possible, si no faig primer la feina, no puc disfrutar-ho a gust. Donç a tornar-hi vinga, vinga, vinga!!!

Quina llàstima que segui veritat!

He llegit l'article que la Pilar Rahola ha publicat a La Vanguardia, del día 03 de Maig passat, i sento molt tenir que donar-li la raó. I no es que la Sardana estigui ferida de mort, es que sembla que vulguin acabar amb ella. També es cert que la música de Cobla i els seus compositors, algun d'ells molt joves, viuen un moment dolç, que espero que duri molt de temps. Bueno, el cert es que espero que no acabi mai. Però al mateix temps sento molt, que la sardana com a dansa visqui uns moments tristos, ja que no s'en fa prou ressó d'ella. Per descontat que les forçes polítiques d'aquest país no es preocupen, ni una miqueta de la sardana. Tampoc reb ajudes (vull dir diners) ni dels ajuntaments, ni Generalitat. Vaja que per a la Sardana que es referent del poble catalá, no n'hi ha de diners, i aixó es trist. Es van pidolan subvencions per poder fer audicions, concursos, concerts, cursets, peró la majoria de vegades som els propis sardanistes els que paguem les despeses. Ara que ja no s'ha d'utilitzar per protestar de rés, ja no es necessaria. Un cop més els polítics d'aquest país es posen d'esquena al poble.

Plou?

Soc a casa, no he anat a ballar sardanes, perque el concurs es va suspendre ahir a la nit, a última hora. Donç soc a casa, i avui fa sol, un sol sense força, pero sol. Aixó sí, aquesta nit ha caigut un aigüat que deu ni dó, sobre les tres de la matinada, ha plogut amb molta intensitat i ha caiguat molta aigüa, molta, i amb molta força.

Bueno, donç ballarem un altre día, crec que es millor així. No valía la pena correr cap risc, o potser es que no teníen lloc alternatiu per poder celebrar el concurs. No ho sé, pero més igual.

Un cap de setmana més de relax. I de fer propósits pèr a la propera semana. Lo primer l'exercici, i després, com no, arreglar el lloc de treball, que está fet un desastre.

Plou

Avui plou, igual que ahir. Tot el día que soc a casa, avui no fa día per sortir, i el que desitges en un día tant gris i plujós, no es altra cosa que quedar-te a casa. No hi ha res com estar a casa.
Demà tinc concurs de sardanes, puntuable per al bàsic d'honor veterà de colles sardanistes. Anem a Barcelona, al Poblenou, espero i desitjo que tot vagi bé. Espero que conseguim una bona clasificació.
Quan domini millor el blog penjaré un calendarí ón es pugui saber quan hi ha sardanes, i a ón, més informació vaja.

Oreneta a l'Aplec de Tarragona

Abans no he dit que diumenge al matí vaig estar al Parc de Saavedra, on com cada any, es feia el 36é. Aplec de Sardanes de Tarragona. Amb 3 Cobles, el matí es va fer curt, les sardanes balladores i de gent, si fa o no fa com sempre. Quasi sempre veiem les mateixes cares i les mateixes persones, es com aquell que diu "tot queda en família, i el ballar sardanes, encara mes".

També vaig trobar a faltar gent, però suposo que tenien compromisos mes importants, per tant, tots disculpats.

Sorpresa, sorpresa

Acabo d'arrivar a casa, després de passar dos díes en un hotelet amb la meva parella. Dos díes per celebrar el meu aniversari, amb pensió completa, relax, spa, i tot el que convé per a fer una bona celebració. Fabulós.

Ara, demá, tornar a la rutina, aixó sí, amb molt bon gust de boca, i apa a seguir tirant endavant.

Quelcom de mí

Estic contenta, contenta per arrivar al aniversari, i no un qualsevol. M'agrada el regal del meu "germanet", que encara que a ratos es faci el pocasolta, donç resulta que no ho és. I resulta que l'admiro i també que l'estimo, no perque siguem família sino perque s'ho ha guanyat. Bueno deixo la vena sensiblera i puc dir que encara no se com funciona tot aixó del blog, però m'agrada, j'ha m'agradava avans de tenir-lo i per droparía no ho havía iniciat. A mí m'agrada escriure, no per a ningú, sino per a mí, perque molts cops et poses a escriure i deixes volar tant l'imaginació, com les penes i els problemes, i aixó va bé. Després, aixó sí, tornes a posar els peus a terra i veus que el pes que duies a l'esquena s'ha suavitzat una mica, i sembla que no pesa tant.