Quina llàstima que segui veritat!

He llegit l'article que la Pilar Rahola ha publicat a La Vanguardia, del día 03 de Maig passat, i sento molt tenir que donar-li la raó. I no es que la Sardana estigui ferida de mort, es que sembla que vulguin acabar amb ella. També es cert que la música de Cobla i els seus compositors, algun d'ells molt joves, viuen un moment dolç, que espero que duri molt de temps. Bueno, el cert es que espero que no acabi mai. Però al mateix temps sento molt, que la sardana com a dansa visqui uns moments tristos, ja que no s'en fa prou ressó d'ella. Per descontat que les forçes polítiques d'aquest país no es preocupen, ni una miqueta de la sardana. Tampoc reb ajudes (vull dir diners) ni dels ajuntaments, ni Generalitat. Vaja que per a la Sardana que es referent del poble catalá, no n'hi ha de diners, i aixó es trist. Es van pidolan subvencions per poder fer audicions, concursos, concerts, cursets, peró la majoria de vegades som els propis sardanistes els que paguem les despeses. Ara que ja no s'ha d'utilitzar per protestar de rés, ja no es necessaria. Un cop més els polítics d'aquest país es posen d'esquena al poble.