Ja ve Sant Jordi

Sí, Sant Jordi s'apropa.

El dia 23 s'ha de sortir a comprar la rosa i visitar les paredetes de llibres de la Rambla i ballar sardanes i mirant d'esquena al mar, veure els castells. És una imatge i un sentiment collonuts, sentir les sardanes i veure els castells.

I si anem a comprar un llibre, quin millor que el que ha il·lustrat el Dídac. Té un estil propi, que qui sap qui és el Dídac fàcilment el pot reconèixer. Pot agradar o no, però és així. És un llibre de cuina, un recull de receptes d'un pare aficionat a cuinar, que les seves filles i la mare han recopilat en aquest llibre, i l'hi han donat una sorpresa. El llibre es titula COM SI HO HAGUÉS FET JO i és de AROLA EDITORS.

I en quan al tema de la meva recuperació, tot marxa bé, aviat estaré novament donant guerra. Ja quasi estic recuperada. Tant sols hem falta el quasi, i el molt "cabron" no arriba.

Uff...

Avui m'han donat una mala notícia i veig que no parem.

Avui fa sol, aire i tinc ganes de sortir de casa, de xafar el carrer, de caminar una bona estona, sense haver de seure, de prendre el sol i l'aigua i el vent i el que convingui, estic farta de ser a casa. Quan penso en els dies que fa que no surto, jo mateixa no m'ho crec, ja dec estar fotuda per fer bondat i no sortir. Bé no es bondat es manca de forces i es el mal que hem fa la cama.

Ja som al cap de setmana, encara que jo no sé on és la diferència entre els dies de diari i les festes. Bé sí que ho sé, les festes tinc més feina.

Abril aigües mil

Per a mi es com si plogues tot el temps. Està contínuament plovent a la meva vida. Encara estic de baixa i ací a casa sembla que estic bé, però resulta que encara no puc caminar més de cent metres seguits i en terreny pla. Que encara no m'he recuperat. Faig quasi vida normal, però quasi, no del tot. Encara estic força estona assentada, per calmar el dolor de la cama esquerra que hi ha moments no hem deixa tranquil·la, ni poder fer lo normal. Això sí estic de més bon humor i més animada i amb moltes ganes de acabar amb tota aquesta malaltia i tornar a ser jo i tornar a fer la meva vida normal de sempre.

Espero tornar a tenir ganes d'escriure i tenir aquest bloc al dia.

Ah! quin munt de bons propòsits i ganes de fer.