Per a mi es com si plogues tot el temps. Està contínuament plovent a la meva vida. Encara estic de baixa i ací a casa sembla que estic bé, però resulta que encara no puc caminar més de cent metres seguits i en terreny pla. Que encara no m'he recuperat. Faig quasi vida normal, però quasi, no del tot. Encara estic força estona assentada, per calmar el dolor de la cama esquerra que hi ha moments no hem deixa tranquil·la, ni poder fer lo normal. Això sí estic de més bon humor i més animada i amb moltes ganes de acabar amb tota aquesta malaltia i tornar a ser jo i tornar a fer la meva vida normal de sempre.
Espero tornar a tenir ganes d'escriure i tenir aquest bloc al dia.
Ah! quin munt de bons propòsits i ganes de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada