Nadal

Ja tornem a tenir les festes de Nadal ací. Diuen que la primavera és l'època de l'any en que la gent tenim tendència a la depressió, encara que jo crec que això passa al Nadal. A aquestes festes els tinc mania, no les suporto, tots hem de comprar, tant el que necessitem com el que no. Hem de ser feliços, després de festes ja tornarem a ser uns desgraciats, però aquests dies hem de ser feliços tant sí com sí. Ens hem d'estimar, després ja ens tornarem a odiar i criticar i el que convingui, però per festes es porta l'amor. Quanta hipocresia, és insuportable i cada any que passa hem sento pitjor quan arriben aquestes dates.

Ara toca estar contents, cantar nadales, visitar els pessebres, gastar en menjar, regals, i en un munt de coses i cosetes que no necessitem, ni volíem, però sembla que la societat ens arrastra a fer-ho.

M'agradaria poder marxar de vacances i viure el nadal lluny de tot el de sempre.

L'únic bo de tot això és la família, tenir-la família aprop i estar amb ells és fabulós. El nadal és l'ocasió de reunir-se i passar estones junts.

Així que mirem la part positiva, comprarem el necessari, gaudirem de la companyia de la família, menjarem el que convingui, sense passar-nos i esperarem que passin les festes i comenci un any nou que vingui ple de tot lo bo que esperem d'ell.

Venecia2

Un viatge el gaudeixes més quan ja ets a casa. Direm que el seu efecte perdura en el temps, perquè els petits detalls i els bons moments els gaudeixes durant temps i temps. Hi ha cops que qualsevol petit detall et recorda aquell o un altra viatge i t'hi tornes a trobar, a reviureu.

Recordo una passejada per l'illa de Lido. Un espai especial, relaxant, tranquil. Potser era el que necessitava, tranquil.litat. Hi havia una platja que practicament vorejava tota l'illa. El dolent era que tota la platja era plena de casetes, la platja era dividida en parceletes i tanques i portes. Suposo que havies de ser d'algun club per poder entrar-hi. Això no va agradar-me, però la tranquil.litat dels seus carrers i els xalets o palauets era ideal.

També vàrem visitar l'illa de Murano. El regne del vidre. Hi havia botigues, moltes, grans, petites, un museu del vidre, pel carrer hi havia escultures, per suposat, de vidre. Hi havia petits artesans que treballaven el vidre, fent petits penjolls, figuretes, gerros i d'altres. Vam entrar en un taller del vidre i allà davant nostre el van calentar, bufar i amb diferents estris van fer un gerro, un cavall i un altre gerro diferent. Molt interessant.

Els tres primers dies que va ploure a estones, també va tenir el seu moment màgic, perquè estar a Venècia, entre carrerons, ponts i al damunt plovent, era romàntic, bonic.