Venecia2

Un viatge el gaudeixes més quan ja ets a casa. Direm que el seu efecte perdura en el temps, perquè els petits detalls i els bons moments els gaudeixes durant temps i temps. Hi ha cops que qualsevol petit detall et recorda aquell o un altra viatge i t'hi tornes a trobar, a reviureu.

Recordo una passejada per l'illa de Lido. Un espai especial, relaxant, tranquil. Potser era el que necessitava, tranquil.litat. Hi havia una platja que practicament vorejava tota l'illa. El dolent era que tota la platja era plena de casetes, la platja era dividida en parceletes i tanques i portes. Suposo que havies de ser d'algun club per poder entrar-hi. Això no va agradar-me, però la tranquil.litat dels seus carrers i els xalets o palauets era ideal.

També vàrem visitar l'illa de Murano. El regne del vidre. Hi havia botigues, moltes, grans, petites, un museu del vidre, pel carrer hi havia escultures, per suposat, de vidre. Hi havia petits artesans que treballaven el vidre, fent petits penjolls, figuretes, gerros i d'altres. Vam entrar en un taller del vidre i allà davant nostre el van calentar, bufar i amb diferents estris van fer un gerro, un cavall i un altre gerro diferent. Molt interessant.

Els tres primers dies que va ploure a estones, també va tenir el seu moment màgic, perquè estar a Venècia, entre carrerons, ponts i al damunt plovent, era romàntic, bonic.