Quelcom de mí

Estic contenta, contenta per arrivar al aniversari, i no un qualsevol. M'agrada el regal del meu "germanet", que encara que a ratos es faci el pocasolta, donç resulta que no ho és. I resulta que l'admiro i també que l'estimo, no perque siguem família sino perque s'ho ha guanyat. Bueno deixo la vena sensiblera i puc dir que encara no se com funciona tot aixó del blog, però m'agrada, j'ha m'agradava avans de tenir-lo i per droparía no ho havía iniciat. A mí m'agrada escriure, no per a ningú, sino per a mí, perque molts cops et poses a escriure i deixes volar tant l'imaginació, com les penes i els problemes, i aixó va bé. Després, aixó sí, tornes a posar els peus a terra i veus que el pes que duies a l'esquena s'ha suavitzat una mica, i sembla que no pesa tant.