Avui, no parlaré de sardanes, avui parlaré de futbol, però de futbol com a esport no, sinó de la part política del futbol o del esport en general.
M'admira i hem deixa parada de veure la fixació que tenen amb nosaltres els "espanyols". Ja sabem tots, perquè han fet prou publicitat, que el diumenge es jugava la final de l'euro copa d'Europa de futbol, i que jugava Espanya, i també que va guanyar. Ara be, no en tenen prou en estar contents, eufòrics del triomf, que encara tenen temps per mirar si a Catalunya, va veure la tele prou gent, que en pensava aquesta gent, si ho hem celebrat, si els diaris en parlen bé ó malament ó si tant sols en parlen, i no entenen que aquesta no es la nostra selecció, i que els hem deixat uns bons jugadors (catalans) perquè hagin guanyat l'euro copa.
Tinc dubtes sobre l'ensenyament a Espanya, sembla que sols els ensenyin castellà, castellà i més castellà perquè no es perdi i els catalans no li fem boicot i el tapem amb el català. I pregunto, no ensenyen educació i respecte, per a un mateix i per als altres?
Que es dediquin a la seva celebració i deixen de mirar cap al catalans, que nosaltres no estem tant pendents d'ells, com ells de nosaltres. Reneguen de nosaltres, però tot el dia estan pendents de que fem, amb qui parlem, com parlem, qui votem, que escrivim, com, quan, perquè.
Quina paranoia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada