Actualitat

Avui tinc moltes coses per a dir.

Ahir es van fer públiques les balances fiscals. Han servit per confirmar, lo que els "catalans" ja sabíem, que paguem, però no rebem. Què més puc dir que no sabem tots? Que fora de Catalunya no ens aprecien gaire? Que encara que publiquin les balances fiscals, molts continuaran pensant que els catalans som insolidaris, que no volem el be general? Com no, si es que ens ho imposen. Ningú ha preguntat si hi estàvem d'acord. Que no veuen que les inversions de l'estat a casa nostra deixant molt que desitjar? Que potser ara pensen que el govern menteix? Va, home va, que això no cola. Ara diu el govern que aquest tema no influirà en el nou finançament. I que han de dir? Que potser tenia algú l'esperança que reconeguessin l'error i l'esmenessin? Ja, ja i ja.

Es podria parlar llarg sobre aquest tema, però es que cansa. No hem de lluitar per demostrar res a ningú, hem de continuar essent nosaltres mateixos i no voler convèncer als demès de res, o ens accepten com som ó ens rebutgen per com som. Mes igual, això no canviarà la meva forma de ser, de sentir, de parlar, no canviarà els meus sentiments.

Ara que han fet pública aquesta informació, recordo que vaig treballar amb gent de Canàries, i algú d'ells deia precisament això, que els catalans només pensàvem en nosaltres, que no volíem saber res dels altres, i quan dèiem això de les balances fiscals ens tractaven de mentiders i prepotents. Ara els diria que no mentíem, i que ells haurien de rectificar. Crec que no serà possible perquè fa temps que no treballem junts i hem perdut la pista, tant ells de nosaltres, com nosaltres d'ells. Però el que queda clar, es que no dèiem mentida, sols la veritat.