Crisis

Caram, aquests polítics i aquests banquers i també aquests professionals immobiliaris l'han fet grossa. Resulta que tothom se sent amb dret i coneixement per jugar amb els diners, i si son dels altres millor que millor. Fan negocis, guanyant i guanyant diners, a costa dels que molts cops no tenen mes remei que arriscar se, perquè no poden triar. Els treballadors, ja siguin assalariats o autònoms lluitant dia a dia per tirar endavant, que la família pugui menjar, vestir-se, estudiar. Vaja, per fer lo bàsic per subsistir. I arriben aquest brètols, que juguen a especular, i que quan les contes no surten com ells esperaven, diuen que els negocis no rutllen, i el primer que fan es fotre al carrer els treballadors. Sense pensar, en cap moment, que els que han arriscat en operacions que no podien sortir sempre bé, han estat ells i no els que treballaven per a ells. Aquests que treballen per a un altre si poden esforçar tant com puguin o vulguin, però el resultat final, gairebé mai podrà ser tot el feliç que esperaven.

Ara caldrà estrènyer cinturons, però aquests cinturons, son els que ja no tenen forats per estrènyer. Aquests cinturons ja estan a punt de petar. La crisis, sempre s'instal- la a casa dels que menys l'han cridat i dels que menys la necessitaven.

Banyoles

Ahir diumenge vam anar al concurs de Banyoles. Vam marxar de Tarragona a les vuit del matí. El cel estava un xic tapat. A les onze arribàvem a Banyoles i deixàvem unes gotetes de pluja a l'autopista. Quins nervis!!!! La primera sardana no va ser la millor de les que hem ballat fins al moment, però va quedar força bé. La segona sardana va ser tres quarts del mateix que la primera. La revessa, la va resoldre l'Alfred, com quasi sempre. La segona sardana la varem ballar just al costat de les Roques Blaves, i això va donar més emoció al concurs, colla per colla, colze a colze. Al final la puntuació, la primera sardana, primer lloc per les Roques Blaves, segon lloc per Toc de Dansa. Segona sardana, primer lloc per Toc de Dansa, segon lloc per les Roques Blaves. Primer lloc del concurs, empat entre Roques i Toc. Molt bé. La classificació del campionat queda com està, ja que les Roques i nosaltres sumem els mateixos punts. Això vol dir, ni mes ni menys, que a la Plaça Sóller, es decidirà definitivament el campionat 2008, i que ara en aquest moment, la primera de la classificació es la colla TOC DE DANSA, hi ho poso en majúscules, perquè fa deu anys, ningú no hauria donat ni cinc cèntims, per nosaltres. Nosaltres tampoc. Però amb l'esforç i la constància aconseguirem aquest campionat.

Felicitats

Sí, he posat felicitats, perquè l'Alfred ha pres una decisió que diu molt d'ell.

Demà anem a Banyoles. És el penúltim concurs del campionat de colles sardanistes de Catalunya. Desprès de la decebedora ballada del Vendrell, l'Alfred tenia pensat en muntar la colla amb els millors dansaires, per assegurar el primer lloc de la classificació. Desprès de pensar-hi i pensar-hi, finalment, ha decidit que tornem a ballar els mateixos que hem competit tot el campionat. Aplaudeixo la iniciativa, i la valentia de l'Alfred per prendre aquesta decisió, que espero sigui la més correcta i que la ballada de diumenge ho certifiqui. Espero que tots estiguem força concentrats i fem el que sabem fer, sense intentar ser els millors a nivell personal i sí ser la millor colla, la mes conjuntada, la més "bloc". Estic un xic nerviosa, però també en tinc moltes ganes. Sols espero que el temps no ens amargui la festa. Ara cal no fallar.

Faig tard

Com quasi sempre, faig tard.

Tinc un munt de coses per fer (caram, això sembla el títol de la cançó de la meva vida) i encara no n'he fet ni la meitat.

Començo i començo i començo coses i feines i no tinc prou temps per fer-les totes. Estic fent quelcom i ja estic pensant en el que faré quan acabi això, i es clar, tinc les mans i el cos en una feina i el cap, en una altre.

De totes maneres, últimament hem sento bé, ja no estic tant angoixada, per la feina, les poques ganes que tenia de tot...

Sembla que ha passat l'estiu i que amb la fres queta han tornat les meves forces i idees noves, o les mateixes que abans, es igual.

Nena, quin rollo, tant escriure, per no posar res.

Uf, s'acumula la feina!

Ara feia uns quants dies que no entrava al bloc, i la veritat es que tinc un munt de coses per posar.

M'he apuntat a classes de català. La veritat es que hem convenia. També m'he apuntat a un taller de redacció i al voluntariat de la llengua. Caram, és que soc la hòstia, o no faig rés, o m'animo i una cosa hem porta a l'altra.

I en l'apartat de les sardanes, dons que som a la recta final del campionat de Catalunya de colles sardanistes, en categoria "veterans" i en aquests moments estem els primers de la classificació a quasi 4 punts del segon. Diumenge anem a Banyoles, al penúltim concurs, i la pressió i els nervis són molts forts. M'agrada aquest rau, rau que sento en aquesta situació.

Tinc moltes feinetes pendents a casa, així, que per avui, ja n'hi ha prou.