Com quasi sempre, faig tard.
Tinc un munt de coses per fer (caram, això sembla el títol de la cançó de la meva vida) i encara no n'he fet ni la meitat.
Començo i començo i començo coses i feines i no tinc prou temps per fer-les totes. Estic fent quelcom i ja estic pensant en el que faré quan acabi això, i es clar, tinc les mans i el cos en una feina i el cap, en una altre.
De totes maneres, últimament hem sento bé, ja no estic tant angoixada, per la feina, les poques ganes que tenia de tot...
Sembla que ha passat l'estiu i que amb la fres queta han tornat les meves forces i idees noves, o les mateixes que abans, es igual.
Nena, quin rollo, tant escriure, per no posar res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada