Caram, aquests polítics i aquests banquers i també aquests professionals immobiliaris l'han fet grossa. Resulta que tothom se sent amb dret i coneixement per jugar amb els diners, i si son dels altres millor que millor. Fan negocis, guanyant i guanyant diners, a costa dels que molts cops no tenen mes remei que arriscar se, perquè no poden triar. Els treballadors, ja siguin assalariats o autònoms lluitant dia a dia per tirar endavant, que la família pugui menjar, vestir-se, estudiar. Vaja, per fer lo bàsic per subsistir. I arriben aquest brètols, que juguen a especular, i que quan les contes no surten com ells esperaven, diuen que els negocis no rutllen, i el primer que fan es fotre al carrer els treballadors. Sense pensar, en cap moment, que els que han arriscat en operacions que no podien sortir sempre bé, han estat ells i no els que treballaven per a ells. Aquests que treballen per a un altre si poden esforçar tant com puguin o vulguin, però el resultat final, gairebé mai podrà ser tot el feliç que esperaven.
Ara caldrà estrènyer cinturons, però aquests cinturons, son els que ja no tenen forats per estrènyer. Aquests cinturons ja estan a punt de petar. La crisis, sempre s'instal- la a casa dels que menys l'han cridat i dels que menys la necessitaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada