Esperar...

Diuen que ens passem mitja vida dormint, ara jo crec que potser sí, però també ens passem mitja vida esperant. Esperem per tot i a moltes coses, fets, dates, persones.

De petits ja esperem per néixer, esperem el pit de la mare, esperem poder caminar, poder parlar, esperem anar al cole, esperem amb delit fer els divuit anys, el primer amor, l'amor definitiu, el casament, esperem nou mesos a que vingui el petit ó petita, esperem que no es posi malalt, (és tan petit) esperem que no caigui i es faci mal, esperem a la cua del super (en aquesta cua hi passem força estona) esperem que els veïns no siguin pesats i no facin soroll, esperem que el veí de dalt deixi de jugar a les caniques, esperem que els coets que estan tirant siguin perquè guanya el nostre equip, esperem la pau, esperem la salut (sobretot la salut!) esperem trobar la feina ideal, esperem cobrar el sou ideal, esperem tenir una bona jubilació, esperem pagar poc per les coses que volem, esperem guanyar la cursa en la que participem, i així, esperem per això, esperem per allò i esperem sobretot que quan tot s'acabi no tinguem que esperar i patir, i que tot sigui curt i gens patidor per a nosaltres.

Quina cara!

Ara fa molts dies, un altre cop, que no escric rès. Hi ha moltes estones que en tinc ganes, o penso, això ho he d'escriure al bloc, però pel que sigui, passo i no entro.

Cada cop sóc més aprop de la tornada a la colla. Tinc moltíssimes ganes de tornar als assajos, als concursos. Ja sé que qui no ho ha viscut, potser no ho entendrà, però aquell neguit que tens la setmana del concurs, l'últim assaig, el viatge, la gent, i finalment, el galop i el lluïment.

Quan ets a punt de començar a ballar, que d'un moment a l'altre sonarà el flabiol, i començarà la música, desprès l'interpretació, el repartiment. La concentració es vital, has de ballar de la millor manera que sàpigues, has d'escoltar i fer el que diu l'interpretador, escoltar i fer el que diu el repartidor, i al acabar, sents aquella sensació de pensar "hem ballat bé, oi? No? S'ha vist bé des de fora? Haurem guanyat?

El fet de guanyar significa molt. Significa molt i no pas per deixar enrere les altres colles. Vol dir que aquell sentiment has intentat que arribi a tothom que és a la vora i has ballat una sardana amb sentiment i quasi perfecta.

No sé perquè foto aquests rotllos, però aquest sentiment, m'agradaría que qui llegeixi aquestes ratlles, podés sentir-lo.

Aplex de Tarragona

Avui, primer diumenge de maig, al parc de saavedra fan l'aplec de sardanes, amb esmorzar per a tothom que si apropi a primera hora i seguidament sardanes, sardanes i més sardanes. Sardanes al matí i sardanes a la tarda, amb un interval per a dinar. Però avui jo encara no hi treure el nas per allí, perquè la meva recuperació encara és en marxa i de ballar sardanes, de moment, ni parlar-ne. L'aplec es molt maco, i tothom que passa per allí es queda escoltant la música. Una música que molts visitants de les muralles, es queden escoltant i badant amb tota la gent que balla. Fa un dia fabulós, i això ajudarà a que hi hagi força gent.
A l'aplec hi ve gent d'arreu, de la comarca, de la província, de la resta de Catalunya. També es podrà escoltar una sardana de les compostes per l'Alfred, és Noces d'or al Casal i la va compondre per celebrar el cinquantè aniversari del Casal Tarragoní, que va ser l'any passat. Espero que vagi d'allò més bé i que tothom el trobi curt i desitgi tornar com més aviat millor.