Ara fa molts dies, un altre cop, que no escric rès. Hi ha moltes estones que en tinc ganes, o penso, això ho he d'escriure al bloc, però pel que sigui, passo i no entro.
Cada cop sóc més aprop de la tornada a la colla. Tinc moltíssimes ganes de tornar als assajos, als concursos. Ja sé que qui no ho ha viscut, potser no ho entendrà, però aquell neguit que tens la setmana del concurs, l'últim assaig, el viatge, la gent, i finalment, el galop i el lluïment.
Quan ets a punt de començar a ballar, que d'un moment a l'altre sonarà el flabiol, i començarà la música, desprès l'interpretació, el repartiment. La concentració es vital, has de ballar de la millor manera que sàpigues, has d'escoltar i fer el que diu l'interpretador, escoltar i fer el que diu el repartidor, i al acabar, sents aquella sensació de pensar "hem ballat bé, oi? No? S'ha vist bé des de fora? Haurem guanyat?
El fet de guanyar significa molt. Significa molt i no pas per deixar enrere les altres colles. Vol dir que aquell sentiment has intentat que arribi a tothom que és a la vora i has ballat una sardana amb sentiment i quasi perfecta.
No sé perquè foto aquests rotllos, però aquest sentiment, m'agradaría que qui llegeixi aquestes ratlles, podés sentir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada