Diuen que ens passem mitja vida dormint, ara jo crec que potser sí, però també ens passem mitja vida esperant. Esperem per tot i a moltes coses, fets, dates, persones.
De petits ja esperem per néixer, esperem el pit de la mare, esperem poder caminar, poder parlar, esperem anar al cole, esperem amb delit fer els divuit anys, el primer amor, l'amor definitiu, el casament, esperem nou mesos a que vingui el petit ó petita, esperem que no es posi malalt, (és tan petit) esperem que no caigui i es faci mal, esperem a la cua del super (en aquesta cua hi passem força estona) esperem que els veïns no siguin pesats i no facin soroll, esperem que el veí de dalt deixi de jugar a les caniques, esperem que els coets que estan tirant siguin perquè guanya el nostre equip, esperem la pau, esperem la salut (sobretot la salut!) esperem trobar la feina ideal, esperem cobrar el sou ideal, esperem tenir una bona jubilació, esperem pagar poc per les coses que volem, esperem guanyar la cursa en la que participem, i així, esperem per això, esperem per allò i esperem sobretot que quan tot s'acabi no tinguem que esperar i patir, i que tot sigui curt i gens patidor per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada