Sardanes

Avui és un bon dia, ahir érem a Blanes, al tercer concurs de la temporada, i quin concurs. Hi havia 40 colles, entre alevins, infantils, juvenils, grans i veterans. Algunes colles de veterans competíem per al bàsic de Catalunya. Vam ballar a la primera i a la tercera tanda. Les sardanes eren balladores amb molts canvis. El capdanser es va lluir amb la interpretació, parant, engegant, parant, engegant. Balanceig, aire, balanceig, aire, mes aire, petit, aire, balanceig, aire, petit, amunt, petit, amunt, i així un compàs i un altre, sense parar, i cridant perquè la megafonia era molt alta. Sembla que encara el sento. I la colla seguint-lo, tots a una, gaudint de les sardanes i brodant-les. I com havia de ser, vam arribar a les classificacions, i caram, la TOC DE DANSA (ho poso en majúscules, perquè ho mereix) va quedar primera de la primera sardana, de la segona sardana i es clar, també del concurs, en la seva categoria. Contents, molt contents tots, perquè ens ho estem "currant" molt. Els assajos son molt exigents, la calor es quasi insuportable, però nosaltres fot-li, fot-li.

La nota divertida del concurs, és que "l'speaker" ens va dir "TOC D'ORACIÓ", caram, de Toc de Dansa, a Toc d'oració i ha un bon tros, però m'ho prenc com l'anècdota que és, que si no...

A mig concurs algunes colles van fer un galop de fantasia, i una de les colles grans s'hi va lluir força, amb una coreografia molt bona i original.

Avui aquest escrit li dedico a una companya i amiga que ahir no hi era, i que entrarà en aquest bloc, perquè s'animi i es posi les piles per al proper concurs. FORÇA TOC'S!

Sardanes

Demà tenim un altre concurs de sardanes. Aquest cop a Blanes. Espero que podrem fer un bon paper, i si es podes triar, millor que la setmana passada a Esparreguera, però tot està per dir. Nosaltres ho intentarem, ara ja hem ballat el primer bàsic de la temporada i ja hem fet la presa de contacte amb els concursos, les altres colles. Ja hem trencat el gel, ara toca seguir amb el nivell, i si cap, anar mes amunt.

Demà sortim al matí, dinarem a Blanes, com el any passat, i ens relaxarem un xic, abans de posar-nos les piles i fer el que sabem fer, que es ballar sardanes.

Abans però falta el assaig d'aquesta tarda, que ens espera una bona suada, perquè avui fa molta calor, la sala d'assaig no te ventilació i sembla ven be un forn.

Apa doncs, força i endavant!

Somnis

Avui he sentit que un grup d'intel·lectuals i alguns polítics han dit que faran pinya a favor del català, que és un idioma que s'ha de potenciar, en lloc de arraconar-lo. Que es un idioma que parla una quantitat important de gent, que és un tret d'identitat dels que vivim, treballem i estudiem, a Catalunya, que és on es parla aquesta llengua. Hem sembla perfecta que molts dels que son de fora, que viuen a fora, ens respectin i ens animin a continuar estudiant i coneixent mes la nostra llengua.

Eh, que? ai, on soc?

Vaja, estava dormint, ara acabo de despertar-me i coll..., resulta que tot això que he dit abans, és al revés, o sigui que tota aquesta gent, ens critica i està molesta perquè a casa nostra parlem la nostra llengua. I volen fer campanya perquè el català no "margini" el castellà, caram no hem feu riure.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, el meu somni es un somni i no es veritat.

Màgia

Avui es Sant Joan, i no ho dic per lo de "sant", sinó perquè aquí es una festa màgica. La nit de Sant Joan, amb el foc, els coets, la berbena, la coca, el cava, es una nit per gaudir-la, i demanar a les bruixes i les fades, els nostres desitjos, i després a esperar que es facin realitat. Avui festa per tota Catalunya. Aquesta es una festa entranyable, familiar, i molt bonica. Aquesta festa la gaudeix la gent gran i també la canalla, potser no com anys enrere, però cada temps té lo seu.

I mentre esperem que les bruixes o les fades ens concedeixin els desitjos, com aquell que no vol la cosa, ens trobarem de ple al estiu.

Sardanes

Estic contenta, una mica o molt. El concurs va anar bé. Potser no varem fer la millor ballada, però si prou bona per quedar segons, per darrera les Roques Blaves de la Passió, d'Esparreguera, que ballaven a casa, i presentar la nostra candidatura, sinó per guanyar, potser sí per aconseguir acabar segons del campionat. Jo aspiro a tot, els assajos son durs, els concursos també, però compensa.

Ahir a Esparreguera hi feia una calor insuportable, aprop dels 34º. Ballàvem al aparcament que hi ha davant el Teatre de La Passió, hi tocava el sol, pràcticament no hi havia cap racó d'ombra, i la calor era angoixant. Però finalment varem ballar el primer concurs de la temporada i varem tornar cap a casa amb el segon lloc del concurs i resolent la revessa. La segona revessa, perquè la primera no la va treure cap colla. Tampoc es que la Cobla ho fes gaire fàcil, ja que crec que no tocaven gaire be (no entenc de musica), però el so de la Cobla sonava desafinat en algunes parts de les sardanes.

Sardanes

Avui, aquesta tarda, comencem oficialment la temporada de concursos de sardanes, del bàsic d'honor de Catalunya. Anem a Esparreguera. El concurs es a les sis de la tarda. Aquest cop estic nerviosa, ja que aquesta temporada no es presenta com les anteriors. Les temporades passades gaudia molt del dia de concurs, estava tot el dia pletòrica, plena d'energia, i amb moltes ganes, moltes, l'adrenalina circulava pel meu cos a cent per hora. Però resulta que aquesta temporada ja no es presenta com les anteriors, aquest cop estic nerviosa, perquè jo mateixa no estic integrada a la colla igual que abans. Abans ballar una, cinc, o quinze sardanes, de quatre, set ó deu tirades no hem representava cap problema i les gaudia ja des de abans de començar, ara es diferent, la colla ha canviat molts dels balladors, i ara tinc que tornar a adaptar-me als actuals. Jo he ballat sardanes des de petita, i he estat uns anys apartada d'aquest mon, però des de que hi vaig tornar, amb ganes immenses, he hagut de canviar la meva tècnica, en diverses ocasions, i aquest cop esta costant-me mes que mai, l'edat tampoc perdona, i així com abans podia passar-me hores i hores assajant, ara es mes difícil, i cansa molt.

Res, la conclusió es que he de posar me les piles, ben carregades, i no acollonir-me, de l'edat, ni del esforç. Necessito gaudir tant i tant de la Sardana, com sempre. Ah, no penso tirar la tovallola, si mes no, de moment.

Sardanes

Dissabte passat no vaig anar al assaig de la colla, perquè tenia "agulletes" del gimnàs, i hem vaig perdre un assaig, que sembla que va anar força be. El proper diumenge, tenim el primer bàsic de la temporada, i cal estar en forma i fer un bon paper. Ja en tinc ganes de anar a ballar. Als concursos m'hi sento de conya, el ambient, l'adrenalina, la música, la colla, les altres colles, les sardanes, els jurats, les classificacions..., i a esperar la propera jornada. Aquest diumenge anem a Esparreguera, tenim la obligació de fer una bona ballada i quedar amunt a la classificació, perquè el llistó esta molt alt.

El dia de...

Estic totalment en contra de que dediquin un dia als avis, als nens, a les dones treballadores, a les mestresses de casa... I es que cada cop que es dedica un dia a una causa, vol dir que aquesta causa es un desavantatge per qui la pateix. El que es tindria de fer, es potenciar aquestes persones o col·lectius, i no dedicar-los un dia a l'any, i la resta de dies oblidar-los. Es depriment, espero no tenir mai un dia dedicat a mi, perquè això voldrà dir que estic fotuda.

Una mica de tot

Ei, avui és dia de fer "panxing" ó sigui de planxar el sofà, que de tant en tant ja va bé.

Com que ahir tenia agulletes i no vaig poder anar a assajar, vaig anar al teatre, a veure una obra del Sergi Xirinachs. Era una obra en tres actes separats, però al mateix temps lligats. Mira va estar prou bé, entretinguda, i amb sorpresa inclosa (al menys per a mi). Hi havia una actriu (actor), que feia el paper de "meuca" i que hem va recordar a algú conegut, fins i tot vaig reconèixer la barba del meu germanet gran, i es que això de fer "teiatro" deu venir de família, perquè jo tampoc es que ho faci tant malament dalt d'un escenari. Quan vàrem preparar, amb la colla, l'obra per a final de temporada de sardanes, m'ho vaig passar molt bé i vaig gaudir força, tant als assajos, com el dia de la representació. Tot i que tinc un sentit del ridícul molt alt, quan m'hi poso, gaudeixo del moment.

Actualitat

Aquesta setmana l'actualitat es la vaga dels transportistes, que ho ha deixat tot mig paralitzat.

La gent amb la por a no sé què, ha deixat els supermercats i botigues pràcticament sense gènere, i també les gasolineres, tothom a córrer, per omplir els dipòsits de gasolina, encara que no necessitin el cotxe, també a omplir les neveres i congeladors, encara que no hi hagi lloc per a res més. I perquè ho fan això? Per si de cas, per por.

Esta be que la gent protesti si el govern no fa els deures i no els defensa prou, i no hem refereixo al tema militar, sinó als drets de les persones a tenir un treball que pugui permetre'ls viure i mantenir les famílies. No es qüestió que els treballadors mantinguin únicament l'estat i tots els que viuen a cos de rei, gràcies a ell.

Aquest govern, i d'altres, no estan acostumats a que la gent protesti, i caldria protestar més, que el govern no s'ompli la boca de promeses davant dels vots i les oblidi darrera d'aquests. Quina llàstima, han arribat tard un altre cop. Perquè aquesta vaga portarà conseqüències, i els primers a rebre, com de costum, seran els obrers i les classes menys privilegiades.

Sardanes

Ei, Montserrat sense problemes, vàrem poder gaudir de la diada molt bé. A l'anada vàren caure quatre gotes mal contades, durant el dia la pluja ens va respectar. Això si, quan nosaltres ballàvem la sardana d'exhibició, va començar a ploure, i mentre ja érem al vestuari, va caure un bon ram. Després, la calma. L'aigua ja no va tornar, fins que ja baixàvem de la muntanya.

La festa molt bé. Vàrem arribar, que la missa ja era començada, i la basílica era plena de gom a gom. A part, la fil.la per pujar al cambril de la Verge, també era prou llarga. I la plaça davant el Santuari també era plena de visitants i com no, de sardanistes, arribats de tot arreu. Va començar el galop de les vora vuitanta colles reunides, en dues files paral·leles, que anaven cap a dues places diferents, un cop allí, van arribar els parlaments dels dirigents i polítics (aquests últims s'ho podien haver estalviat, perquè el discurs, no deia res, vaja com sempre, i per descomptat no eren polítics ni de primera fila. Tot seguit es va ballar la sardana de germanor i després quatre tandes de sardanes de lluïment, de cinc tirades i ballades per colles de diferents categories. Això si, les sardanes no eren gens balladores, eren soses. Després a dinar, una passejada per els voltants del Monestir i tornada cap a casa. En general molt bé.