Ei, avui és dia de fer "panxing" ó sigui de planxar el sofà, que de tant en tant ja va bé.
Com que ahir tenia agulletes i no vaig poder anar a assajar, vaig anar al teatre, a veure una obra del Sergi Xirinachs. Era una obra en tres actes separats, però al mateix temps lligats. Mira va estar prou bé, entretinguda, i amb sorpresa inclosa (al menys per a mi). Hi havia una actriu (actor), que feia el paper de "meuca" i que hem va recordar a algú conegut, fins i tot vaig reconèixer la barba del meu germanet gran, i es que això de fer "teiatro" deu venir de família, perquè jo tampoc es que ho faci tant malament dalt d'un escenari. Quan vàrem preparar, amb la colla, l'obra per a final de temporada de sardanes, m'ho vaig passar molt bé i vaig gaudir força, tant als assajos, com el dia de la representació. Tot i que tinc un sentit del ridícul molt alt, quan m'hi poso, gaudeixo del moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada