Sardanes

Ei, Montserrat sense problemes, vàrem poder gaudir de la diada molt bé. A l'anada vàren caure quatre gotes mal contades, durant el dia la pluja ens va respectar. Això si, quan nosaltres ballàvem la sardana d'exhibició, va començar a ploure, i mentre ja érem al vestuari, va caure un bon ram. Després, la calma. L'aigua ja no va tornar, fins que ja baixàvem de la muntanya.

La festa molt bé. Vàrem arribar, que la missa ja era començada, i la basílica era plena de gom a gom. A part, la fil.la per pujar al cambril de la Verge, també era prou llarga. I la plaça davant el Santuari també era plena de visitants i com no, de sardanistes, arribats de tot arreu. Va començar el galop de les vora vuitanta colles reunides, en dues files paral·leles, que anaven cap a dues places diferents, un cop allí, van arribar els parlaments dels dirigents i polítics (aquests últims s'ho podien haver estalviat, perquè el discurs, no deia res, vaja com sempre, i per descomptat no eren polítics ni de primera fila. Tot seguit es va ballar la sardana de germanor i després quatre tandes de sardanes de lluïment, de cinc tirades i ballades per colles de diferents categories. Això si, les sardanes no eren gens balladores, eren soses. Després a dinar, una passejada per els voltants del Monestir i tornada cap a casa. En general molt bé.