Avui, aquesta tarda, comencem oficialment la temporada de concursos de sardanes, del bàsic d'honor de Catalunya. Anem a Esparreguera. El concurs es a les sis de la tarda. Aquest cop estic nerviosa, ja que aquesta temporada no es presenta com les anteriors. Les temporades passades gaudia molt del dia de concurs, estava tot el dia pletòrica, plena d'energia, i amb moltes ganes, moltes, l'adrenalina circulava pel meu cos a cent per hora. Però resulta que aquesta temporada ja no es presenta com les anteriors, aquest cop estic nerviosa, perquè jo mateixa no estic integrada a la colla igual que abans. Abans ballar una, cinc, o quinze sardanes, de quatre, set ó deu tirades no hem representava cap problema i les gaudia ja des de abans de començar, ara es diferent, la colla ha canviat molts dels balladors, i ara tinc que tornar a adaptar-me als actuals. Jo he ballat sardanes des de petita, i he estat uns anys apartada d'aquest mon, però des de que hi vaig tornar, amb ganes immenses, he hagut de canviar la meva tècnica, en diverses ocasions, i aquest cop esta costant-me mes que mai, l'edat tampoc perdona, i així com abans podia passar-me hores i hores assajant, ara es mes difícil, i cansa molt.
Res, la conclusió es que he de posar me les piles, ben carregades, i no acollonir-me, de l'edat, ni del esforç. Necessito gaudir tant i tant de la Sardana, com sempre. Ah, no penso tirar la tovallola, si mes no, de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada