Fa una pila d'anys vaig conèixer una nena que era tota alegria, afecte i era força descarada. Tot i tenir por de tots i de tot, s'enfrontava a qui convingués, oblidant les seves pors i recels. Sempre estava contenta i riallera, estimava a quasi tothom i es preocupava per quasi tothom. Tot al seu voltant l'hi importava, no en deixava passar ni una per plantar cara, ja que no tenia pels a la llengua, que en aquell temps era un gran defecte i una font de problemes. Un defecte que l'enfrontava als pares, educadors i a tots els que ella cregués que podien fer mal a algú del seu entorn.
La petita va iniciar un viatge per la vida, que no va estar mai plàcid i agradable, si no tot el contrari, des de ben jove va topar amb la cara amarga de la vida, lluitant contra les injustícies familiars. Aquestes van ser les que van centrar la majoria dels seus esforços, tot i que va ser una lluita desigual i que, com era d'esperar, no va poder guanyar, i és que lluitava en un front equivocat i que era massa jove i ingènua per entendre els grans, i no pensava dos cops el que deia i feia, i el seu cor manava tots els seus moviments.
També va conèixer persones que li van fer viure els millors moments, va tenir amics, va poder formar una família i semblava que tot li venia de cara.
Però el pas del temps és inexorable i poc a poc els anys van anar caient sobre les seves espatlles, també sobre les espatlles de la gent que tenia al voltant, i de mica en mica el seu somriure va anar desdibuixant-se i el seu gest era cada cop més seriós i perquè no? Trist.
Si avui la tornés a veure segur que ni tant sols la reconeixeria, segur que ja no te aquella empenta que la feia tirar endavant i que ja no estima tothom sense condicions, ni tant sols deu plantar cara a les seves pors i temors i possiblement la força del seu caràcter ja deu haver anar a la baixa.
La vida no és molts cops com esperem i ens envia missatges i paquets força pesats de dur a l'esquena.
Això és un resum d'un conte, un conte en el que tu pots ser el protagonista, ho puc ser jo o ho pot ser la veïna del tercer, és un mirall on podem veure reflectida la nostra cara i ens hauria de donar ànims per continuar estirant la corda sense defallir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada