Més sardanes

Ahir vaig anar al assaig de la colla, i francament, puc dir que torno a gaudir, ja no sols de les ballades i els concursos, si no també als assajos, m'ho torno a passar dallò més bé, encara que l'Alfred ens colli i ens apretiiiiiiiii.

Tinc ganes de veure a la Mercè i que m'expliqui el viatge que ha fet i veure fotos, que coneixent.la, suposo que en tindrà a dojo.

També tinc ganes de començar les classes de català i de posar-me al dia amb tota la paperassa que tinc endarrerida, i també amb la roba, les cortines, els coixins. Caram el estiu s'ha acabat i jo tinc piles de coses per fer, i projectes per tirar endavant.

Les llagrimes del casteller

Ahir era la Tecla, avui és la Mercè, festa gran a Tarragona, fins avui a mitjanit. Avui, com fa ja molts anys he seguit els castells de la Diada de la Mercè a Tarragona, he estat una bona estona pendent de les colles castelleres de la meva ciutat, i m'he emocionat, també com gaire be sempre. Avui per als castellers de la ciutat, es un dia en que la llàgrima està fluixa, un dia que posa la pell de gallina. Avui, desprès de la diada castellera, quasi tots els castellers han acabat plorant, els xiquets de Tarragona i la jove dels xiquets de Tarragona, plorant perquè els seus pilars no han arribat al Ajuntament, i han caigut per el camí, i els xiquets del Serrallo i els castellers de S.Pere i S.Pau, perquè els seus pilars han arribat al Ajuntament.
Aquest matí he estat per Tarragona, he anat a esmorzar, he donat un tomb i he gaudit del ambient mig festiu i alhora relaxat de la part alta. M'he sentit molt a gust. No hi havía el bullici dels darrers dies i era agradable.

Classificació Campionat de Catalunya Colles Sardanistes

Ja he vist les classificacions dels jurats del bàsic d'honor Veterans, que es va dur a terme el passat diumenge, dia 14 de Setembre a Tarragona. Hi ha unanimitat, en les puntuacions dels cinc jurats, primer lloc per a la Colla Toc de Dansa. Aquesta puntuació ens porta al primer lloc de la classificació (ja érem primers) a quatre punts del segon classificat. Ara sí podem dir que la colla Toc de Dansa té opcions fermes de aconseguir el Campionat 2008. No he estat mai en aquestes circumstàncies i reconec que m'agrada.

Concurs de Sardanes de Tarragona

Avui no puc esperar mes, he de posar quelcom del concurs de sardanes.

Ahir a Tarragona es va fer de 58é Concurs Nacional de Colles Sardanistes, per a colles lliures de totes les categories i el Bàsic d'honor de colles veteranes. La colla TOC DE DANSA, de Tarragona, va ballar dues sardanes impecables, perfectes, i això la va portar al primer lloc del concurs, i va quedar primera a la classificació del Campionat de Catalunya, posant punts entre ella i les altres colles.

Feia temps que no hem sentia com ahir. Tenia un neguit, que hem feia estat eufòrica, i contenta. Al migdia vaig anar a dinar amb la família, per celebrar el aniversari del Mendez, vaig menjar molt bé, i vaig veure unes copes de cava, i després de dinar, al concurs.

La primera sardana, va començar malament, la Cobla es va equivocar, i les colles, vam plegar de ballar. Al segon intent, es va poder ballar, i aquí va començar la ballada Toc de Dansa, per dir-ho d'alguna manera. La concentració era total, l'Alfred estava exigent com mai, interpretant i pendent de tots els detallets de la Colla, marcant els canvis en la interpretació i pendent de tots els dotze balladors, perquè res ni ningú donés la nota, i com havia de ser, la colla va ballar com mai, bloc, tots a una, ni "desmadres" ni res, bloc, bloc, bloc. Carai, no se els altres, però jo la vaig gaudir dallò més.

Segona tanda, tornem-hi, l'Alfred exigent, i la colla clavant els canvis que marcava, un cop i un altre, canvis, canvis, i... perfecta. El primer lloc va ser per a nosaltres, primers a la primera sardana, primers a la segona, i el concurs per nosaltres. Quedem a quatre punts del segon classificat al Campionat de Catalunya i estic dallò més bé. Jo, sempre he gaudit de la sardana i dels concursos, però ahir va ser, per recordar.

60è Concurs Nacional de Colles Sardanistes

Avui Tarragona. La cita es avui, a les 6 de la tarda, a la Rambla Nova, a tocar del balcó del Mediterra. El lloc, maco, molt maco. Cal esperar que L'Ajuntament hagi posat l'entarimat per la Cobla, i que tot sigui al seu lloc. De les sardanes ja ens encarreguerem nosaltres. Avui sortiran a concurs quatre colles de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. La XERINOLA en categoria alevina, la PETITS TARRAGONA DANSA en categoria infantil, la TARRAGONA DANSA en categoria grans, i la TOC DE DANSA en categoria veterans, i en aquest moment, lluitant per la primera plaça del bàsic d'honor veterans de Catalunya, a dos dècimes per davant, del segon classificat. Espero que estem tots fins i que ho fem bé, que ho fem com nosaltres sabem fer-ho. Demà ja escriure quelcom al respecta, perquè avui estic un xic nerviosa, i aquest nervis hem fan estar pendent de tot i tots, espero que no falli res i gaudim de la ballada, i espero també que qui vingui a veure el concurs gaudeixi tant o mes que nosaltres. La sardana es un bon espectacle per a tothom, encara que l'Ajuntament no ha posat ni dies, ni hores com cal, als programes. Que hi farem, a Tarragona ja estem acostumats que no es tracti bé la Sardana.

Avui també anem a dinar tota la família del Ramón, per celebrar el setantè aniversari del Mendez, i això també es començar el dia amb bon peu, reunir-nos tots al voltant de la taula, per a celebrar un aniversari, collonut!!!

Diada Nacional de Catalunya

Ahir, ahir era la Diada. Un dia per sentir-se Català i pregonar-ho al quatre vents. La classe política va demanar que tothom pengés senyeres als balcons, i jo com sempre vaig contracorrent, dons que no he penjat cap senyera, no l'he penjada mai. No m'agraden les etiquetes, ni de bon Català, ni mal Català, jo sempre m'he sentit catalana i ho he defensat, sigui el dia que sigui, no tinc perquè penjar-me una etiqueta de català, castellà, francès o el que convingui, jo sóc sempre la mateixa, indiferentment del dia que marqui el calendari.

Al matí vaig anar a fer una exhibició de sardanes a Castellvell, i a la tarda vaig sortir a donar un tomb per la Rambla. El balcó del mediterrà era ple de gom a gom, a la part de la Rambla del monument a la sardana, hi feien sardanes (elemental), a la part del Metropol hi feien castells i tot era ple de gent, molta gent per tot arreu.

Folgueroles 2

Ei, a tots els que entreu en aquest bloc, recordeu que he canviat el nom, i que ara es diu: "A GRANS TRETS". Escric aquesta nota, perquè ara sols manca fer el canvi de nom i qualsevol dia el canvio i no el trobareu com Oreneta, si no, com A grans trets.

Ara sí. Folgueroles 2 ó la tornada.

Vaig arribar al concurs mig marejada, i vaig tornar a Tarragona, igual. El Francesc ens va deixar a la Rambla, a la Imma, la Mercetín i a mi. Nosaltres vàrem marxar i quan ell també volia marxar, resulta que el cotxe no es posa en marxa, s'ha quedat sense bateria. Esperen que torni l'altre cotxe, el de L'Alfred, però passa l'estona i no venen, i no venen, i mes estona, i no venen. Finalment, resulta que han punxat una roda pel camí, s'han quedat sense roda i han arribat molt tard, llavors van a la Rambla i empenyen el cotxe del Francesc fins posar-lo en marxa, i cap casa. Resulta que les úniques que vam arribar a casa sense complicacions érem nosaltres tres, bé sense complicacions no, perquè jo vaig arribar feta pols, amb l'estomac fatal i vaig fer cap, al llit, fins el dilluns.

Aquesta és la segona part de Folgueroles, la primera, la millor, la segona, l'accidentada.

Folgueroles

Folgueroles es el nom del poble on va néixer Jacint Verdaguer, és a sis quilòmetres de Vic, i és un poble petit i molt bonic.

Diumenge, a la tarda, vàrem anar a Folgueroles al concurs de colles sardanistes, bàsic pel campionat de Catalunya de colles veteranes. Vàrem ballar dues sardanes de lluïment força boniques i crec que tota la colla feia bloc, feia conjunt, encara que potser no tot el que caldria, perquè la classificació, ens va deixar empatats en primer lloc, amb l'actual campiona de Catalunya, la colla Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera. La primera sardana va ser un primer per les Roques i un segon per a nosaltres, i la segona va ser un primer per a nosaltres i un segon, per a les Roques. Això vol dir, que la classificació continuarà com fins ara, amb unes dècimes de avantatge per a nosaltres.

Diumenge dia 14, serem al concurs de Tarragona, i aquí tornarem a intentar fer dos primers, i a poder ser posar punts entre nosaltres i les Roques, encara que a Tarragona també hi serà la colla Ressò, que ha esta campiona de Catalunya uns quants anys, i també tindran quelcom a dir i fer.

La rivalitat esta servida.

Sols hem queda donar molts ànims a la Colla. Força TOC'S!!!

A grans trets

Avui parlaré de la part alta de Tarragona. Jo vaig néixer a la part alta de Tarragona, i dins de la ciutat, en aquest indret mi trobo molt a gust.

Hem sap molt de greu que aquest espai es deteriori, i que l'ajuntament no hi posi remei, que és a qui toca fer-ho. Aquest barri hauria de mimar, tant en la neteja, com amb l'obligació dels propietaris per conservar els edificis amb garanties per als inquilins ó propietaris i també per l'entorn. La neteja aquí ha de ser acurada i la gent ha de tenir uns mínims per sentir-se a gust. Els cotxes, els menys possibles, però es clar, ara bé la mare dels ous, com pot aconseguir-se que els cotxes hi circulin poc o gens, dons, fàcilment, tenim apartament aprop i a bon preu. Tarragona te uns quants aparcaments, ja sigui de propietat municipal ó privada, que molts pocs cops s'omplen, i això passa perquè son massa cars, si els aparcaments fossin mes assequibles, la gent hi aparcaria més, i no embussaria els carrers com passa ara.

El casc antic de Tarragona es una joia, i com a tal s'ha de mimar i cuidar.

Sardana

Avui he d'escriure un cop més de la sardana. La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan... ja fa temps que està malalta. Avui he llegit un article que he rebut via mail, i m'entristeix molt que molta gent pensi que ballar sardanes es "carca", "de avis", "de gent que viu en el passat". No, no i no, això no es veritat. La sardana es i serà sempre la mateixa, els que canvien som nosaltres, i és trist de pensar i veure que hi ha gent que sent "vergonya" de ballar-ne, de apropar-se a una rotllana que balla sardanes i demanar per entrar-hi. La sardana es una dansa que no te edat, la ballen els nens, els pares, els avis, tothom que la senti, que escolti la música i es deixi portar per ella.

A continuació poso el article que he rebut, i que hem nego a acceptar que la sardana es mori, jo intentaré que això no passi.

Visca la Sardana, vine a ballar-ne, escoltar-ne, acostat a la sardana!!!

La mort anunciada de la sardana
Toni Cruanyes / Director adjunt(Diari AVUI)
La Mare de Déu d'Agost i la calor es conxorxen perquè a molts pobles i barris els veïns facin vida al carrer: és el moment dels sopars a la fresca, les sobretaules sense presses, els cigalons carregats d'anís i, per a sorpresa de més d'un, és també l'hora propícia de sentir tocar sardanes. Si no de ballar-les, com a mínim de veure com altres ballen i escoltar l'inconfusible so de la tenora. Un amic músic, català, que viu a Suïssa, ha guanyat els més prestigiosos premis de composició de sardanes i música per a cobla. En una d'aquestes converses de mig estiu, em confessa la seva frustració perquè una música com la seva, que ha begut de la tradició de cobla i que n'incorpora el ritme i alguns instruments, a casa nostra és menyspreada, mentre que a Ginebra no dóna l'abast amb els encàrrecs. En la mateixa conversa, un altre amic, regidor de Festes d'un poble mitjà de la costa, explica com cada vegada és més difícil programar ballades de sardanes al carrer: "Mobilitzar una cobla val molts diners, i al final només balla la gent gran". Què passa amb la sardana? S'esllangueix com a ball popular. Està més de moda apuntar-se a un curs de tai-txi o de dansa del ventre que no passar un dissabte al vespre en rotllana i puntejar al ritme del tots som pops. Ens fascinen els sons ètnics berbers del Marroc o la gaita celta, però en canvi la sardana ens fa vergonya. A la nostra dansa hi projectem l'autoodi que patim com a societat. Algú va dir que la nació és la llengua, i ho tenim magre. Algú altre va afegir que la nació és la voluntat de ser, i d'això també hi ha qui en dubta. Però si algú s'atreveix a dir que la nació és la sardana, millor que pleguem. Amb el vistiplau de tots, la sardana s'està morint. No es veuen rotllanes més enllà de la reserva índia. Potser per això els agrada als suïssos, perquè no tenen els nostres prejudicis i valoren la sardana com el que és: "La més bella de les danses que es fan i es desfan".