Ahir, ahir era la Diada. Un dia per sentir-se Català i pregonar-ho al quatre vents. La classe política va demanar que tothom pengés senyeres als balcons, i jo com sempre vaig contracorrent, dons que no he penjat cap senyera, no l'he penjada mai. No m'agraden les etiquetes, ni de bon Català, ni mal Català, jo sempre m'he sentit catalana i ho he defensat, sigui el dia que sigui, no tinc perquè penjar-me una etiqueta de català, castellà, francès o el que convingui, jo sóc sempre la mateixa, indiferentment del dia que marqui el calendari.
Al matí vaig anar a fer una exhibició de sardanes a Castellvell, i a la tarda vaig sortir a donar un tomb per la Rambla. El balcó del mediterrà era ple de gom a gom, a la part de la Rambla del monument a la sardana, hi feien sardanes (elemental), a la part del Metropol hi feien castells i tot era ple de gent, molta gent per tot arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada