Avui he d'escriure un cop més de la sardana. La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan... ja fa temps que està malalta. Avui he llegit un article que he rebut via mail, i m'entristeix molt que molta gent pensi que ballar sardanes es "carca", "de avis", "de gent que viu en el passat". No, no i no, això no es veritat. La sardana es i serà sempre la mateixa, els que canvien som nosaltres, i és trist de pensar i veure que hi ha gent que sent "vergonya" de ballar-ne, de apropar-se a una rotllana que balla sardanes i demanar per entrar-hi. La sardana es una dansa que no te edat, la ballen els nens, els pares, els avis, tothom que la senti, que escolti la música i es deixi portar per ella.
A continuació poso el article que he rebut, i que hem nego a acceptar que la sardana es mori, jo intentaré que això no passi.
Visca la Sardana, vine a ballar-ne, escoltar-ne, acostat a la sardana!!!
La mort anunciada de la sardana
Toni Cruanyes / Director adjunt(Diari AVUI)
La Mare de Déu d'Agost i la calor es conxorxen perquè a molts pobles i barris els veïns facin vida al carrer: és el moment dels sopars a la fresca, les sobretaules sense presses, els cigalons carregats d'anís i, per a sorpresa de més d'un, és també l'hora propícia de sentir tocar sardanes. Si no de ballar-les, com a mínim de veure com altres ballen i escoltar l'inconfusible so de la tenora. Un amic músic, català, que viu a Suïssa, ha guanyat els més prestigiosos premis de composició de sardanes i música per a cobla. En una d'aquestes converses de mig estiu, em confessa la seva frustració perquè una música com la seva, que ha begut de la tradició de cobla i que n'incorpora el ritme i alguns instruments, a casa nostra és menyspreada, mentre que a Ginebra no dóna l'abast amb els encàrrecs. En la mateixa conversa, un altre amic, regidor de Festes d'un poble mitjà de la costa, explica com cada vegada és més difícil programar ballades de sardanes al carrer: "Mobilitzar una cobla val molts diners, i al final només balla la gent gran". Què passa amb la sardana? S'esllangueix com a ball popular. Està més de moda apuntar-se a un curs de tai-txi o de dansa del ventre que no passar un dissabte al vespre en rotllana i puntejar al ritme del tots som pops. Ens fascinen els sons ètnics berbers del Marroc o la gaita celta, però en canvi la sardana ens fa vergonya. A la nostra dansa hi projectem l'autoodi que patim com a societat. Algú va dir que la nació és la llengua, i ho tenim magre. Algú altre va afegir que la nació és la voluntat de ser, i d'això també hi ha qui en dubta. Però si algú s'atreveix a dir que la nació és la sardana, millor que pleguem. Amb el vistiplau de tots, la sardana s'està morint. No es veuen rotllanes més enllà de la reserva índia. Potser per això els agrada als suïssos, perquè no tenen els nostres prejudicis i valoren la sardana com el que és: "La més bella de les danses que es fan i es desfan".
Toni Cruanyes / Director adjunt(Diari AVUI)
La Mare de Déu d'Agost i la calor es conxorxen perquè a molts pobles i barris els veïns facin vida al carrer: és el moment dels sopars a la fresca, les sobretaules sense presses, els cigalons carregats d'anís i, per a sorpresa de més d'un, és també l'hora propícia de sentir tocar sardanes. Si no de ballar-les, com a mínim de veure com altres ballen i escoltar l'inconfusible so de la tenora. Un amic músic, català, que viu a Suïssa, ha guanyat els més prestigiosos premis de composició de sardanes i música per a cobla. En una d'aquestes converses de mig estiu, em confessa la seva frustració perquè una música com la seva, que ha begut de la tradició de cobla i que n'incorpora el ritme i alguns instruments, a casa nostra és menyspreada, mentre que a Ginebra no dóna l'abast amb els encàrrecs. En la mateixa conversa, un altre amic, regidor de Festes d'un poble mitjà de la costa, explica com cada vegada és més difícil programar ballades de sardanes al carrer: "Mobilitzar una cobla val molts diners, i al final només balla la gent gran". Què passa amb la sardana? S'esllangueix com a ball popular. Està més de moda apuntar-se a un curs de tai-txi o de dansa del ventre que no passar un dissabte al vespre en rotllana i puntejar al ritme del tots som pops. Ens fascinen els sons ètnics berbers del Marroc o la gaita celta, però en canvi la sardana ens fa vergonya. A la nostra dansa hi projectem l'autoodi que patim com a societat. Algú va dir que la nació és la llengua, i ho tenim magre. Algú altre va afegir que la nació és la voluntat de ser, i d'això també hi ha qui en dubta. Però si algú s'atreveix a dir que la nació és la sardana, millor que pleguem. Amb el vistiplau de tots, la sardana s'està morint. No es veuen rotllanes més enllà de la reserva índia. Potser per això els agrada als suïssos, perquè no tenen els nostres prejudicis i valoren la sardana com el que és: "La més bella de les danses que es fan i es desfan".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada