Final de temporada

El dissabte a la tarda tocava el festival de l'Associació Tarragona Dansa. Va estar força distret. Feia molta patxoca veure els més petitons -un bon grapat- ballant al escenari, uns cap ací, altres cap allà. Nosaltres no vàrem avorrir gens ni mica al personal, perquè un minut i mig no dona per a gaire cosa. Els TD van repetir la presentació de Roses i després van fer dos "numerets" més. I la traca final la va posar l'Essencia. Van fer una petita representació de Dames i Vells. Les noies vestides d'avi i els nois vestits amb els vestits de sardanes de la colla Toc de Dansa. També un capellà, un batlle i un guàrdia urbà. També va fer més conya el fet que no se sabien bé els diàlegs i això encara ho va fer més distret.

Un festival collonut!

Festa, festa i més festa

Fa tres dies que fem festa. I ens acostem a les festes de Nadal. Ja ho he dit, però aquestes festes no m' agraden. Són unes festes totalment consumistes. Un consumisme que aparta les tradicions més nostres, o que fins i tot les comercialitza en excés. Ara els nens fan cagar el tió, i els caga joguets. Abans el tió cagava el menjar per les festes. Ara el pare Noel porta joguines i regals per a tots i com més millor. Abans al pare Noel no el coneixia ningú per aquestes contrades. Després arriben ses majestats d'orient, i tornen a venir carregats de regals per a tots. I entre pare Noel, tió i reis, les grans superfícies comercials, es posen en banyador, perquè fan l'agost en ple mes de desembre.

Tothom ha de ser feliç, has de tenir família i amics que encara que no et vegin en tot l'any, ara es recorden de tu, per els regals. Sembla que per Nadal tots ens tornem bones persones i aparquem el mal humor i la rancúnia fins a meitat de gener.

Aquestes festes porten per a molts, molts malts de cap, molts problemes de peles, i molta tristor.

Quina façana mes trista. Es diu NADAL.

Adéu

Adéu a Joan Baptista Humet.

Aquest matí he sentit a les notícies que ha mort Joan Baptista Humet. He recordat que fa anys, quan jo era joveneta, la seva música m'agradava, l'escoltava moltes estones que hem sentia mig deprimida i semblava que tenia al costat algú que m'animava i m'aixecava la moral. He buscat les cintes de les seves cançons i ara les estic escoltant i encara les conec totes i després de tants anys encara m'agraden.

Era o és una música i unes lletres que descriuen sentiments i vivències que son molt properes a qualsevol.

Final de temporada

La temporada de concursos de sardanes va acabar ahir a la nit a Roses. La final del concurs de punts lliures va ser un espectacle del bons. Vàrem sortir a les onze del matí de Tarragona i vàrem tornar vora les cinc de la matinada. Entremig unes quantes hores, algunes millors i d'altres pitjors. Arribada a Roses a l'hora de dinar. Dinar correcta. A la tarda unes quantes hores per parlar, assajar, vestir-nos per la festa i al final, LA FESTA. A les nou, amb totes les colles ja vestides per al concurs, es va fer l'assaig general per a l'entrega de trofeus i la sardana de germanor. Això va ser una mica de rollo i desastre, sobretot la sardana de germanor. La música no se sentia molt bé i a més a més durant la sardana alguns components de les colles havíem de canviar d'anella i caram va ser un xic de despiste.

Les presentacions de les colles molt bo. Cada colla sortia a pista interpretant una coreografia. Durada de cada ball, dos minuts com a molt. Després i per tandes, ballada de sardanes de punts lliures. Esgotador. Ballar cinc tirades de punts lliures seguint la coreografia marcada es esgotador. Saltant, rodant, baixant, pujant, girant. Tot un espectacle que recomano a qui no ho hagi vist mai.

Al final les classificacions. En categoria veterans, tres colles. Primers: Roques Blaves de la Passió, d'Esparraguera. Segons: TOC DE DANSA, de Tarragona. En categoria grans, vuit colles. Primers: Mare Nostrum de Barcelona. Segons: Violetes del Bosc de Barcelona. Tercers: Maig de Barcelona. Quarts: TARRAGONA DANSA de Tarragona. El concurs va ser distret i el resultat per a les colles de Tarragona, molt bo.

Espero tornar-hi l'any que bé.

Campions de Catalunya!!!

Aquest any sí. Aquest any la colla TOC DE DANSA ens hem proclamat campions de Catalunya en categoria veterans. Ha estat un treball d'assajos dur, però que al final ha donat un resultat positiu.

Ahir, semblava que res sortiria bé. Al matí sortim aviat. Per l'autopista trobem dos accidents que ens van retrasar i vam arribar a la Plaça Sòller amb el temps just per vestir-nos i ballar. Ballar sense un calentament previ, ni estiraments. La primera sardana va ser un pèl freda, a la segona ja va ser un xic millor. Però estàvem tant pendents del resultat i tant nerviosos, que quan van donar el resultat i encara que no vàrem quedar primers, guanyàvem el campionat. Ens va costar una mica de reaccionar. Després un dinar de festa i copa de cava per celebrar-ho.

Ara ja estem pensant en el country i les sardanes de punts lliures de Roses.

Tenim tot un any per gaudir-ho i defensar-ho també.

Quatre ratlles

Passo una estona per escriure aquest post i continuar amb la planxa, que ja deu estar calenta.

No hem cansaré de dir que estic totalment en contra dels "DIA DEDICAT A...", al que es vulgui dedicar.

Aquest cap de setmana, a la diabetis, a les víctimes d'accidents de trànsit, etc... Això es una neteja de consciències, i res més. Als diabètics se'ls pot ajudar amb una política sanitària que cobreixi les seves necessitats i faci més planer el seu dia a dia. El mateix puc dir de les víctimes d'accidents. I també dels altres dies dedicats a... Espero que mai no hem dediquin un dia, perquè això tant sols voldrà dir que estic fotuda.

També dir que els mitjans de comunicació, ja siguin escrits ó visuals, dediquen molt poc de espai als temes minoritaris, poden ser esports, sardanes i altres. No cal que dediquin quatre pàgines a parlar d'aquests temes, però segur que podrien dedicar-hi quatre ratlles. Tant sols quatre ratlles.

Vint-i-nou i seguit...

Vint-i-nou, avui fa vint-i-nou anys era diumenge, el dia que hem vaig casar. Feia molt bona temperatura, quasi calor. I com si res, hem trobo que han passat una pila d'anys i la cosa encara dura, i espero que per molts anys més.

Espero que vinguin més aniversaris com aquest, i continuem junts per molts anys.

Ara vaig a estudiar-me els punts lliures que m'he d'aprendre abans de dissabte, per poder practicar i tenir les sardanes muntades.

A grans trets

Ara, fa dies que no escric res i es vaig una mica atrafegada. Avui faré un passeig per els últims dies i fets que m'afecten.

Ahir vaig anar a la celebració dels 50 anys de casats del tiet Paco i la tieta Isabel. Al matí missa i després dinar de família a La Pineda. Bé, tot va estar força bé. El tiet estava una mica emocionat i trist perquè els tres germans que tenia ja son morts i ell està una mica sensible. Amb 81 anys que té ja s'ho pot permetre. Cadascuna de les famílies dels germans li vam fer un regal i tot va ser molt maco.

El dissabte a la nit, després del assaig, vam anar a sopar amb quatre bons amics. Unes tapetes, un vinet, uns postres, una copeta i xerrar, riure i passar-ho de conya. S'ha de repetir.

Dissabte a la tarda, assaig de sardanes. Una hora i mitja de punts lliures i una hora i mitja d'assaig normal i vaig acabar, que ahir i avui tinc unes agulletes que renoi!

El proper 23 de Novembre tenim la final del campionat de Catalunya de colles veteranes a la Plaça Sóller de Barcelona. Arribem a la final com a primers de la classificació i allà caldrà fer mèrits per a ser campions del 2008.

El proper 29 de Novembre tenim a Roses el concurs de punts lliures del campionat, i encara que és difícil, intentarem de guanyar també aquest campionat.

També continuo amb les classes de català i cada dia m'hi sento mes a gust i m'agrada més. També continuo amb el taller de redacció en català, i també gaudeixo força d'aquest taller, es molt interessant i de força ajuda.

Tinc la feina de casa força endarrerida, perquè faig moltes coses i no arribo a tot arreu. Però això sí, ja tinc les cortines de la meva habitació acabades i penjades. M'agraden força.

Caram, avui estic feta pols, perquè les agulletes són terribles.

Crisis

Caram, aquests polítics i aquests banquers i també aquests professionals immobiliaris l'han fet grossa. Resulta que tothom se sent amb dret i coneixement per jugar amb els diners, i si son dels altres millor que millor. Fan negocis, guanyant i guanyant diners, a costa dels que molts cops no tenen mes remei que arriscar se, perquè no poden triar. Els treballadors, ja siguin assalariats o autònoms lluitant dia a dia per tirar endavant, que la família pugui menjar, vestir-se, estudiar. Vaja, per fer lo bàsic per subsistir. I arriben aquest brètols, que juguen a especular, i que quan les contes no surten com ells esperaven, diuen que els negocis no rutllen, i el primer que fan es fotre al carrer els treballadors. Sense pensar, en cap moment, que els que han arriscat en operacions que no podien sortir sempre bé, han estat ells i no els que treballaven per a ells. Aquests que treballen per a un altre si poden esforçar tant com puguin o vulguin, però el resultat final, gairebé mai podrà ser tot el feliç que esperaven.

Ara caldrà estrènyer cinturons, però aquests cinturons, son els que ja no tenen forats per estrènyer. Aquests cinturons ja estan a punt de petar. La crisis, sempre s'instal- la a casa dels que menys l'han cridat i dels que menys la necessitaven.

Banyoles

Ahir diumenge vam anar al concurs de Banyoles. Vam marxar de Tarragona a les vuit del matí. El cel estava un xic tapat. A les onze arribàvem a Banyoles i deixàvem unes gotetes de pluja a l'autopista. Quins nervis!!!! La primera sardana no va ser la millor de les que hem ballat fins al moment, però va quedar força bé. La segona sardana va ser tres quarts del mateix que la primera. La revessa, la va resoldre l'Alfred, com quasi sempre. La segona sardana la varem ballar just al costat de les Roques Blaves, i això va donar més emoció al concurs, colla per colla, colze a colze. Al final la puntuació, la primera sardana, primer lloc per les Roques Blaves, segon lloc per Toc de Dansa. Segona sardana, primer lloc per Toc de Dansa, segon lloc per les Roques Blaves. Primer lloc del concurs, empat entre Roques i Toc. Molt bé. La classificació del campionat queda com està, ja que les Roques i nosaltres sumem els mateixos punts. Això vol dir, ni mes ni menys, que a la Plaça Sóller, es decidirà definitivament el campionat 2008, i que ara en aquest moment, la primera de la classificació es la colla TOC DE DANSA, hi ho poso en majúscules, perquè fa deu anys, ningú no hauria donat ni cinc cèntims, per nosaltres. Nosaltres tampoc. Però amb l'esforç i la constància aconseguirem aquest campionat.

Felicitats

Sí, he posat felicitats, perquè l'Alfred ha pres una decisió que diu molt d'ell.

Demà anem a Banyoles. És el penúltim concurs del campionat de colles sardanistes de Catalunya. Desprès de la decebedora ballada del Vendrell, l'Alfred tenia pensat en muntar la colla amb els millors dansaires, per assegurar el primer lloc de la classificació. Desprès de pensar-hi i pensar-hi, finalment, ha decidit que tornem a ballar els mateixos que hem competit tot el campionat. Aplaudeixo la iniciativa, i la valentia de l'Alfred per prendre aquesta decisió, que espero sigui la més correcta i que la ballada de diumenge ho certifiqui. Espero que tots estiguem força concentrats i fem el que sabem fer, sense intentar ser els millors a nivell personal i sí ser la millor colla, la mes conjuntada, la més "bloc". Estic un xic nerviosa, però també en tinc moltes ganes. Sols espero que el temps no ens amargui la festa. Ara cal no fallar.

Faig tard

Com quasi sempre, faig tard.

Tinc un munt de coses per fer (caram, això sembla el títol de la cançó de la meva vida) i encara no n'he fet ni la meitat.

Començo i començo i començo coses i feines i no tinc prou temps per fer-les totes. Estic fent quelcom i ja estic pensant en el que faré quan acabi això, i es clar, tinc les mans i el cos en una feina i el cap, en una altre.

De totes maneres, últimament hem sento bé, ja no estic tant angoixada, per la feina, les poques ganes que tenia de tot...

Sembla que ha passat l'estiu i que amb la fres queta han tornat les meves forces i idees noves, o les mateixes que abans, es igual.

Nena, quin rollo, tant escriure, per no posar res.

Uf, s'acumula la feina!

Ara feia uns quants dies que no entrava al bloc, i la veritat es que tinc un munt de coses per posar.

M'he apuntat a classes de català. La veritat es que hem convenia. També m'he apuntat a un taller de redacció i al voluntariat de la llengua. Caram, és que soc la hòstia, o no faig rés, o m'animo i una cosa hem porta a l'altra.

I en l'apartat de les sardanes, dons que som a la recta final del campionat de Catalunya de colles sardanistes, en categoria "veterans" i en aquests moments estem els primers de la classificació a quasi 4 punts del segon. Diumenge anem a Banyoles, al penúltim concurs, i la pressió i els nervis són molts forts. M'agrada aquest rau, rau que sento en aquesta situació.

Tinc moltes feinetes pendents a casa, així, que per avui, ja n'hi ha prou.

Més sardanes

Ahir vaig anar al assaig de la colla, i francament, puc dir que torno a gaudir, ja no sols de les ballades i els concursos, si no també als assajos, m'ho torno a passar dallò més bé, encara que l'Alfred ens colli i ens apretiiiiiiiii.

Tinc ganes de veure a la Mercè i que m'expliqui el viatge que ha fet i veure fotos, que coneixent.la, suposo que en tindrà a dojo.

També tinc ganes de començar les classes de català i de posar-me al dia amb tota la paperassa que tinc endarrerida, i també amb la roba, les cortines, els coixins. Caram el estiu s'ha acabat i jo tinc piles de coses per fer, i projectes per tirar endavant.

Les llagrimes del casteller

Ahir era la Tecla, avui és la Mercè, festa gran a Tarragona, fins avui a mitjanit. Avui, com fa ja molts anys he seguit els castells de la Diada de la Mercè a Tarragona, he estat una bona estona pendent de les colles castelleres de la meva ciutat, i m'he emocionat, també com gaire be sempre. Avui per als castellers de la ciutat, es un dia en que la llàgrima està fluixa, un dia que posa la pell de gallina. Avui, desprès de la diada castellera, quasi tots els castellers han acabat plorant, els xiquets de Tarragona i la jove dels xiquets de Tarragona, plorant perquè els seus pilars no han arribat al Ajuntament, i han caigut per el camí, i els xiquets del Serrallo i els castellers de S.Pere i S.Pau, perquè els seus pilars han arribat al Ajuntament.
Aquest matí he estat per Tarragona, he anat a esmorzar, he donat un tomb i he gaudit del ambient mig festiu i alhora relaxat de la part alta. M'he sentit molt a gust. No hi havía el bullici dels darrers dies i era agradable.

Classificació Campionat de Catalunya Colles Sardanistes

Ja he vist les classificacions dels jurats del bàsic d'honor Veterans, que es va dur a terme el passat diumenge, dia 14 de Setembre a Tarragona. Hi ha unanimitat, en les puntuacions dels cinc jurats, primer lloc per a la Colla Toc de Dansa. Aquesta puntuació ens porta al primer lloc de la classificació (ja érem primers) a quatre punts del segon classificat. Ara sí podem dir que la colla Toc de Dansa té opcions fermes de aconseguir el Campionat 2008. No he estat mai en aquestes circumstàncies i reconec que m'agrada.

Concurs de Sardanes de Tarragona

Avui no puc esperar mes, he de posar quelcom del concurs de sardanes.

Ahir a Tarragona es va fer de 58é Concurs Nacional de Colles Sardanistes, per a colles lliures de totes les categories i el Bàsic d'honor de colles veteranes. La colla TOC DE DANSA, de Tarragona, va ballar dues sardanes impecables, perfectes, i això la va portar al primer lloc del concurs, i va quedar primera a la classificació del Campionat de Catalunya, posant punts entre ella i les altres colles.

Feia temps que no hem sentia com ahir. Tenia un neguit, que hem feia estat eufòrica, i contenta. Al migdia vaig anar a dinar amb la família, per celebrar el aniversari del Mendez, vaig menjar molt bé, i vaig veure unes copes de cava, i després de dinar, al concurs.

La primera sardana, va començar malament, la Cobla es va equivocar, i les colles, vam plegar de ballar. Al segon intent, es va poder ballar, i aquí va començar la ballada Toc de Dansa, per dir-ho d'alguna manera. La concentració era total, l'Alfred estava exigent com mai, interpretant i pendent de tots els detallets de la Colla, marcant els canvis en la interpretació i pendent de tots els dotze balladors, perquè res ni ningú donés la nota, i com havia de ser, la colla va ballar com mai, bloc, tots a una, ni "desmadres" ni res, bloc, bloc, bloc. Carai, no se els altres, però jo la vaig gaudir dallò més.

Segona tanda, tornem-hi, l'Alfred exigent, i la colla clavant els canvis que marcava, un cop i un altre, canvis, canvis, i... perfecta. El primer lloc va ser per a nosaltres, primers a la primera sardana, primers a la segona, i el concurs per nosaltres. Quedem a quatre punts del segon classificat al Campionat de Catalunya i estic dallò més bé. Jo, sempre he gaudit de la sardana i dels concursos, però ahir va ser, per recordar.

60è Concurs Nacional de Colles Sardanistes

Avui Tarragona. La cita es avui, a les 6 de la tarda, a la Rambla Nova, a tocar del balcó del Mediterra. El lloc, maco, molt maco. Cal esperar que L'Ajuntament hagi posat l'entarimat per la Cobla, i que tot sigui al seu lloc. De les sardanes ja ens encarreguerem nosaltres. Avui sortiran a concurs quatre colles de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. La XERINOLA en categoria alevina, la PETITS TARRAGONA DANSA en categoria infantil, la TARRAGONA DANSA en categoria grans, i la TOC DE DANSA en categoria veterans, i en aquest moment, lluitant per la primera plaça del bàsic d'honor veterans de Catalunya, a dos dècimes per davant, del segon classificat. Espero que estem tots fins i que ho fem bé, que ho fem com nosaltres sabem fer-ho. Demà ja escriure quelcom al respecta, perquè avui estic un xic nerviosa, i aquest nervis hem fan estar pendent de tot i tots, espero que no falli res i gaudim de la ballada, i espero també que qui vingui a veure el concurs gaudeixi tant o mes que nosaltres. La sardana es un bon espectacle per a tothom, encara que l'Ajuntament no ha posat ni dies, ni hores com cal, als programes. Que hi farem, a Tarragona ja estem acostumats que no es tracti bé la Sardana.

Avui també anem a dinar tota la família del Ramón, per celebrar el setantè aniversari del Mendez, i això també es començar el dia amb bon peu, reunir-nos tots al voltant de la taula, per a celebrar un aniversari, collonut!!!

Diada Nacional de Catalunya

Ahir, ahir era la Diada. Un dia per sentir-se Català i pregonar-ho al quatre vents. La classe política va demanar que tothom pengés senyeres als balcons, i jo com sempre vaig contracorrent, dons que no he penjat cap senyera, no l'he penjada mai. No m'agraden les etiquetes, ni de bon Català, ni mal Català, jo sempre m'he sentit catalana i ho he defensat, sigui el dia que sigui, no tinc perquè penjar-me una etiqueta de català, castellà, francès o el que convingui, jo sóc sempre la mateixa, indiferentment del dia que marqui el calendari.

Al matí vaig anar a fer una exhibició de sardanes a Castellvell, i a la tarda vaig sortir a donar un tomb per la Rambla. El balcó del mediterrà era ple de gom a gom, a la part de la Rambla del monument a la sardana, hi feien sardanes (elemental), a la part del Metropol hi feien castells i tot era ple de gent, molta gent per tot arreu.

Folgueroles 2

Ei, a tots els que entreu en aquest bloc, recordeu que he canviat el nom, i que ara es diu: "A GRANS TRETS". Escric aquesta nota, perquè ara sols manca fer el canvi de nom i qualsevol dia el canvio i no el trobareu com Oreneta, si no, com A grans trets.

Ara sí. Folgueroles 2 ó la tornada.

Vaig arribar al concurs mig marejada, i vaig tornar a Tarragona, igual. El Francesc ens va deixar a la Rambla, a la Imma, la Mercetín i a mi. Nosaltres vàrem marxar i quan ell també volia marxar, resulta que el cotxe no es posa en marxa, s'ha quedat sense bateria. Esperen que torni l'altre cotxe, el de L'Alfred, però passa l'estona i no venen, i no venen, i mes estona, i no venen. Finalment, resulta que han punxat una roda pel camí, s'han quedat sense roda i han arribat molt tard, llavors van a la Rambla i empenyen el cotxe del Francesc fins posar-lo en marxa, i cap casa. Resulta que les úniques que vam arribar a casa sense complicacions érem nosaltres tres, bé sense complicacions no, perquè jo vaig arribar feta pols, amb l'estomac fatal i vaig fer cap, al llit, fins el dilluns.

Aquesta és la segona part de Folgueroles, la primera, la millor, la segona, l'accidentada.

Folgueroles

Folgueroles es el nom del poble on va néixer Jacint Verdaguer, és a sis quilòmetres de Vic, i és un poble petit i molt bonic.

Diumenge, a la tarda, vàrem anar a Folgueroles al concurs de colles sardanistes, bàsic pel campionat de Catalunya de colles veteranes. Vàrem ballar dues sardanes de lluïment força boniques i crec que tota la colla feia bloc, feia conjunt, encara que potser no tot el que caldria, perquè la classificació, ens va deixar empatats en primer lloc, amb l'actual campiona de Catalunya, la colla Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera. La primera sardana va ser un primer per les Roques i un segon per a nosaltres, i la segona va ser un primer per a nosaltres i un segon, per a les Roques. Això vol dir, que la classificació continuarà com fins ara, amb unes dècimes de avantatge per a nosaltres.

Diumenge dia 14, serem al concurs de Tarragona, i aquí tornarem a intentar fer dos primers, i a poder ser posar punts entre nosaltres i les Roques, encara que a Tarragona també hi serà la colla Ressò, que ha esta campiona de Catalunya uns quants anys, i també tindran quelcom a dir i fer.

La rivalitat esta servida.

Sols hem queda donar molts ànims a la Colla. Força TOC'S!!!

A grans trets

Avui parlaré de la part alta de Tarragona. Jo vaig néixer a la part alta de Tarragona, i dins de la ciutat, en aquest indret mi trobo molt a gust.

Hem sap molt de greu que aquest espai es deteriori, i que l'ajuntament no hi posi remei, que és a qui toca fer-ho. Aquest barri hauria de mimar, tant en la neteja, com amb l'obligació dels propietaris per conservar els edificis amb garanties per als inquilins ó propietaris i també per l'entorn. La neteja aquí ha de ser acurada i la gent ha de tenir uns mínims per sentir-se a gust. Els cotxes, els menys possibles, però es clar, ara bé la mare dels ous, com pot aconseguir-se que els cotxes hi circulin poc o gens, dons, fàcilment, tenim apartament aprop i a bon preu. Tarragona te uns quants aparcaments, ja sigui de propietat municipal ó privada, que molts pocs cops s'omplen, i això passa perquè son massa cars, si els aparcaments fossin mes assequibles, la gent hi aparcaria més, i no embussaria els carrers com passa ara.

El casc antic de Tarragona es una joia, i com a tal s'ha de mimar i cuidar.

Sardana

Avui he d'escriure un cop més de la sardana. La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan... ja fa temps que està malalta. Avui he llegit un article que he rebut via mail, i m'entristeix molt que molta gent pensi que ballar sardanes es "carca", "de avis", "de gent que viu en el passat". No, no i no, això no es veritat. La sardana es i serà sempre la mateixa, els que canvien som nosaltres, i és trist de pensar i veure que hi ha gent que sent "vergonya" de ballar-ne, de apropar-se a una rotllana que balla sardanes i demanar per entrar-hi. La sardana es una dansa que no te edat, la ballen els nens, els pares, els avis, tothom que la senti, que escolti la música i es deixi portar per ella.

A continuació poso el article que he rebut, i que hem nego a acceptar que la sardana es mori, jo intentaré que això no passi.

Visca la Sardana, vine a ballar-ne, escoltar-ne, acostat a la sardana!!!

La mort anunciada de la sardana
Toni Cruanyes / Director adjunt(Diari AVUI)
La Mare de Déu d'Agost i la calor es conxorxen perquè a molts pobles i barris els veïns facin vida al carrer: és el moment dels sopars a la fresca, les sobretaules sense presses, els cigalons carregats d'anís i, per a sorpresa de més d'un, és també l'hora propícia de sentir tocar sardanes. Si no de ballar-les, com a mínim de veure com altres ballen i escoltar l'inconfusible so de la tenora. Un amic músic, català, que viu a Suïssa, ha guanyat els més prestigiosos premis de composició de sardanes i música per a cobla. En una d'aquestes converses de mig estiu, em confessa la seva frustració perquè una música com la seva, que ha begut de la tradició de cobla i que n'incorpora el ritme i alguns instruments, a casa nostra és menyspreada, mentre que a Ginebra no dóna l'abast amb els encàrrecs. En la mateixa conversa, un altre amic, regidor de Festes d'un poble mitjà de la costa, explica com cada vegada és més difícil programar ballades de sardanes al carrer: "Mobilitzar una cobla val molts diners, i al final només balla la gent gran". Què passa amb la sardana? S'esllangueix com a ball popular. Està més de moda apuntar-se a un curs de tai-txi o de dansa del ventre que no passar un dissabte al vespre en rotllana i puntejar al ritme del tots som pops. Ens fascinen els sons ètnics berbers del Marroc o la gaita celta, però en canvi la sardana ens fa vergonya. A la nostra dansa hi projectem l'autoodi que patim com a societat. Algú va dir que la nació és la llengua, i ho tenim magre. Algú altre va afegir que la nació és la voluntat de ser, i d'això també hi ha qui en dubta. Però si algú s'atreveix a dir que la nació és la sardana, millor que pleguem. Amb el vistiplau de tots, la sardana s'està morint. No es veuen rotllanes més enllà de la reserva índia. Potser per això els agrada als suïssos, perquè no tenen els nostres prejudicis i valoren la sardana com el que és: "La més bella de les danses que es fan i es desfan".

Stage

El passat cap de setmana, vàrem fer el stage de la colla, com cada temporada. El proper mes de setembre, retornarem a la competició de sardanes, i cal estar en forma per poder defensar el primer lloc que ocupem provisionalment. Serà molt difícil de poder mantenir aquest primer lloc, però no tenim mes opció que defensar-lo, ballant com mai, o millor dit millor que sempre.

En quan a l'estage, va tornar a ser a Prades, a la casa de colònies, i en plena festa major. Divendres a la nit va ploure i la berbena programada, es va anul.lar, nosaltres després de sopar vàrem a anar a casa del Pau i la Carme i vam fer les postres i cafè i també vàrem jugar a cartes, primer tots junts, però érem tanta gent que vàrem fer dos grups i tot va anar millor, no va ser tant lent.

Dissabte va anar arribant el gruix de la colla. Després d'esmorzar, primer assaig, després un petit descans i a la plaça major feien una audició de sardanes, aquí vàrem fer la segona part de l'assaig. Després de dinar un petit descans, uns dormint, altres jugant i després caminada. L'havia preparat el Pau, va estar força bé. Després assaig, dutxa, sopar i alguns van anar a la berbena, d'altres ens vam estimar més anar a dormir i reposar.

Diumenge esmorzar, assaig i després d'una dutxa rapida, vàrem anar a la plaça a l'audició de sardanes de la Cobla Contemporània i varem fer una exhibició, després dinar, i després de dinar vàrem passar les fotos del viatge a Astúries i després !adéu!

Per dormir, no vàrem estar malament, el menjar es un capítol apart i es millor no parlar-ne, sobre tot per no despotricar, i la casa, mira, que vols que et digui, sols que l'any que bé aquí no hi torno.

A grans trets

Sí, "a grans trets", aquest es el nou nom del meu bloc, i d'aquí a uns dies el canviaré, just quan us doni temps als que el visiteu, per recordar-vos del nou títol.

Canvis

Com podreu veure els que visiteu sovint aquest bloc, he canviat el nom, a partir d'ara ja no serà el bloc "oreneta de Tarragona", sinó que el nom o títol serà " a grans trets", perquè això es que el faig, mirar i passar per l'actualitat i el dia a dia "a grans trets".

Actualitat

He posa't de títol "actualitat", però avui faré una critica d'aquesta mal entesa actualitat.

Al aeroport de Barajas hi va haver un accident d'aviació que ha deixat un futimer de morts i uns quants ferits. Ara bé, jo, hi ha quelcom que no suporto, i suposo que les famílies de les víctimes tampoc, i es que els mitjans de comunicació es passin tot el dia parlant (ells diuen informant) de l'accident, dels ferits, dels morts i de qualsevol comentari que fa que hi hagi mes sang i fetge. Es que la gent es passa el dia davant el televisor, per saber si ha mort algú més, per tenir detalls de lo cruel que ha estat aquest accident. Tant les famílies com els mes propers a les víctimes, deuen estar recordant-se de tots els dimonis, quan van tots els "periodistes" darrera seu per gravar el seu dolor, la seva ràbia, el seu desconsol.

Que deixin els morts descansar en pau. Que deixin els ferits recuperar-se física i mentalment. Que deixin els familiars plorar el seu dolor i encaixar la pèrdua dels seus estimats, perquè d'aquí a uns dies la rutina tornarà i sols els mes propers els faran costat, la resta s'apartarà, perquè ja no hi haurà notícia i no valdrà la pena fer-lis costat.

Aquest accident ha estat molt greu.

Actualitat

Caram, acabo d'entrar al blog del Josep Maria, i he vist els seus dos últims escrits i no m'han deixat indiferent. Ja vivim en "democràcia" i sembla que sovint la gent vol guardar tot el passat dins un caixó, tancat hermètic, i que amb això ja s'ha oblidat el passat i les seves barbaritats, i no es així, sempre i ha algú que es recorda d'aquell dia fatal, d'aquell fet, que sembla no ha passat mai i obre la caixa dels trons, i com aquella persona, d'altres també recordant, tot i que aquests records fan mal, ha passat el temps, però fan mal. Sembla que enterrant els morts ja s'ha acabat. Espero que ningú oblidi mai, que hi ha persones, i quasi sempre molt joves, que tant bon punt havien començat la seva creuada, ja els han tret del mig, i no podran tornar a aparèixer. Totes aquestes persones, potser per a la majoria anònimes, es mereixen el nostre respecte i que la seva obra no s'oblidi, i no es repeteixi, ni aquí ni enlloc, la injustícia que s'ha fet amb ells.

No sé qui sou, com us dieu, ni el que havíeu intentar fer ó si mes no, defensar, però des d'aquest escrit un record per a tots vosaltres!

Vacances

He estat de vacances a Astúries. Cinc dies, amb la colla de la sardanes.

Dilluns varem anar als Llacs de Covadonga i també vam visitar la verge, la cova i l'ermita. A la tarda varem anar a Arenas de Cabrales i al Museu del Cabrales, on van explicar-nos com fan el formatge, on el guarden i varem fer un tast. Volíem pujar al funicular de Bulnes, però era massa tard i varem optar per pujar amb el cotxe fins un poble dalt de tot de la muntanya. Tot molt bonic.

Dimarts a Ribadesella al matí. A Ribadesella volíem visitar les coves de Tito Bustillo, però els dimarts són tancades. Dinar a Tazones, un poble al costat esquerra de la ria (una mariscada bonííííííísima), a la tarda al Museu del juràssic (quasi arribem tard).

Dimecres a Colombres, al museu dels "indianos", després a Panes, i dinar a Potes. Potes es molt bonic, i després de dinar volíem pujar al teleferic de Fuente Dé, però teniem que esperar dos hores i mitja, com a mínim, i no era possible, perquè a les set teníem una visita a la Ruta del quesu i la sidra amb "espicha" inclosa. La "espicha" es un sopar típic amb púding de favada, morcilla, chorizo a la sidra, croquetes, tortilla de bacalao, tortus, miel, pan, sidra (a dojo) i pastel de nueces.

Dijous amb un 4x4 varem visitar les muntanyes dels pics d'europa, varem dinar a Cain i a la tarda varem fer la ruta del cares. Més de tres hores de travessa pel canal del Cares amb uns precipicis acollonants, i molts, però que molts caminants, en totes dues direccions, també un ramat d'ovelles i cabres, moltes cabres, fins acabar la ruta amb dos quilometres de baixada molt forta, fins arribar a Poncebos.

Divendres, quatre compres i tornada cap a casa.

Un viatge fantàstic, tant per el menjar, les vistes, les visites, la gent, per tot. Un viatge per repetir.

Actualitat

Avui si que cal escriure quelcom que val la pena. I es que he llegit al diari que uns científics estan treballant en un medicament contra l'alzheimer, i crec que aquests avenços son els que han d'interessar al personal i no pas la premsa del cor i d'altres xorrades. L'alzheimer es una malaltia que fa una paret entre algú a qui t'estimes i tot el seu voltant, i després de patir, uns més, d'altres potser no tant, però patint, al cap i a la fi, al final s'emporta una persona que ja no sap qui és i que tots els que l'envoltant tampoc. Es una malaltia cruel, que s'apodera sobretot de les persones més grans, i que enlloc de deixar-les viure, com cal, els darrers anys de la seva vida, els hi transforma el dia a dia fent-los retrocedir en el temps, fins fer que ja no siguin ni persones.

Com deia, es un avenç que cal celebrar i esperar que ens arribin més noticies com aquesta, sobre aquestes i d'altres malalties que ens afecten.

El millor per acabar es desitjar a tothom,

SALUT!!!

Lleure

Dissabte a la tarda vaig anar a Tortosa, a visitar la Festa del Renaixement. Va ser una llarga visita. Sortíem de Tarragona a les quatre de la tarda i tornàvem a les dues de la matinada. Què vàrem fer? Dons tot just arribar, anar a veure "La taverna d'Enrico". Es un espectacle que munten Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. Vàrem tenir que pujar fins dalt de tot del Castell de la Zuda, a les sis de la tarda. L'espectacle es feia dins d'una carpa amb capacitat per unes dues centes persones. A fora la temperatura era de 35º, a dins, ja ni ho vull saber. Hi havia taules, amb llesques de pa de pagès, una gerra de vi negre i també van portar baldanes. Sols en vaig menjar un tros petit, per provar, perquè entre la calor, la gent, i l'hora que era, dons tu mateix. L'espectacle va estar distret, però potser m'esperava quelcom mes. Després vam estar donant tombs per Tortosa, veien aquí i allà, fins a les onze que vam anar a sopar, i després de sopar, cap a casa.

Diumenge vaig passar el dia feta pols.

Lleure

Fa tres dies que no escric res, i ja era hora, o no.
No se si aquest bloc el llegeix algú, o es que únicament serveix perquè jo pugui dir la meva. Es collonut, perquè resulta que ningú em porta la contraria i si algú no hi esta d'acord, com que tampoc ho diu, dons que es foti. Dic el que penso, el que hem sembla, encara que reconec que potser algun cop hem repeteixo, be i que?
Demà aniré a Tortosa, a veure la Festa del Renaixement. Desprès ja en faré cinc cèntims.

Sardanes

Han començat les audicions que l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa organitza cada divendres a la nit, els mesos de juliol i agost, a la Rambla Nova, davant el monument de la Sardana. El passat divendres va ser el primer. Jo no vaig poder anar-hi, perquè tenia un compromís, però aquest divendres a les nou serè allí, per ballar, per ensenyar, per passar una estona amb els companys i gaudir, com no, de la música i ballar-la, com nosaltres sabem.

Aquest any les audicions començant a les nou del vespre, vàrem canviar el horari, perquè a aquesta hora hi ha mes gent per la rambla, per als que tenen petits, sembla que es millor aquesta hora. A mi ja hem va bé, potser m'agrada mes i tot aquesta hora, que a dos quarts d'onze.

Mitja hora abans de començar, una parella de cada una de les colles, està allí, per si algú vol aprendre a ballar, i fer com aquell que diu, un curset exprés.

Cada dia, a mitja ballada, una de les colles de l'agrupació fa una exhibició, perquè la gent conegui el mon de colla, i vegi una sardana ballada amb conjunt, tots a una i fent pinya.

Altres dies, farem un concurs de colles improvisades, i a gaudir de la sardana, que es el mes important.

Actualitat

Avui una mica de tot.

Hi ha crisi, la crisis ha començat ara no fa gaire, i ja esta fent estralls.

On no hi ha crisi, o això sembla, es al futbol, els clubs continuen pagant diners i mes diners per aconseguir jugadors i els paguen molt de caler a aquests jugadors. Ja entenc que la vida d'un esportista es prou limitada, però jo pregunto, quan es retiren del esport en actiu, ja no serveixen per treballar? Ja poden es poden retirar i jubilar-se, sense patir per arribar a final de mes? Ho trobo una vergonya, que persones tant joves facin aquestes barbaritats.

Continuo pensant que no es correcta fer projectes dirigits a les dones, als aturats mes grans de certa edat, als avis, als nens, als immigrants. Tot això contínua demostrant que la societat no busca en cap moment la paritat, ni el be de tots, perquè mentre els polítics siguin els primers que es dediquin a fer grupets i posar etiquetes no arribarem en lloc.

Sardanes

Ja he vist la classificació provisional del bàsic de Catalunya en categoria veterans, i la Toc de Dansa està en primer lloc, seguida de molt aprop, tant aprop que podem sentir el seu alè, per Les Toques Blaves de La Passió, les altres es mantenen a una relativa distancia, que no fa témer per els llocs importants, en aquest moment. Molt bé, estic contenta, però no cal tirar les campanes al vol, aquesta feina ha de continuar, no baixar la guàrdia, i assajar, assajar i ballar com mai al concursos. Ja se que hem repeteixo, però ho he de dir FORÇA TOC'S!!!!!!!!!!!!!!!

Actualitat

Avui tinc moltes coses per a dir.

Ahir es van fer públiques les balances fiscals. Han servit per confirmar, lo que els "catalans" ja sabíem, que paguem, però no rebem. Què més puc dir que no sabem tots? Que fora de Catalunya no ens aprecien gaire? Que encara que publiquin les balances fiscals, molts continuaran pensant que els catalans som insolidaris, que no volem el be general? Com no, si es que ens ho imposen. Ningú ha preguntat si hi estàvem d'acord. Que no veuen que les inversions de l'estat a casa nostra deixant molt que desitjar? Que potser ara pensen que el govern menteix? Va, home va, que això no cola. Ara diu el govern que aquest tema no influirà en el nou finançament. I que han de dir? Que potser tenia algú l'esperança que reconeguessin l'error i l'esmenessin? Ja, ja i ja.

Es podria parlar llarg sobre aquest tema, però es que cansa. No hem de lluitar per demostrar res a ningú, hem de continuar essent nosaltres mateixos i no voler convèncer als demès de res, o ens accepten com som ó ens rebutgen per com som. Mes igual, això no canviarà la meva forma de ser, de sentir, de parlar, no canviarà els meus sentiments.

Ara que han fet pública aquesta informació, recordo que vaig treballar amb gent de Canàries, i algú d'ells deia precisament això, que els catalans només pensàvem en nosaltres, que no volíem saber res dels altres, i quan dèiem això de les balances fiscals ens tractaven de mentiders i prepotents. Ara els diria que no mentíem, i que ells haurien de rectificar. Crec que no serà possible perquè fa temps que no treballem junts i hem perdut la pista, tant ells de nosaltres, com nosaltres d'ells. Però el que queda clar, es que no dèiem mentida, sols la veritat.

Sardanes

Ahir vàrem fer l'últim concurs abans de les vacances d'estiu. Va estar bé, o potser no tant. De totes maneres vam quedar primers altre cop. Les Roques Blaves descansaven, o sigui que estava entre la Ressò i nosaltres, sense deixar de costat Les Arrels de dintre el Bosc i les altres. Jo no vaig ballar la primera sardana, perquè ahir érem vuit noies. Vaig ballar la segona, però no vaig acabar de sentir-me còmoda. La Cobla era discreta, i el concurs, aquest cop molt animat. Nosaltres vam sortir amb tres colles, Toc de Dansa, Tarragona Dansa i Xerinola. I tant al bàsic, com als territorials vam quedar les tres colles, primers, de les respectives categories. Per acabar el concurs, galop de sortida, amb confeti, serpentines i molta gresca. La canalla s´ho va passar dallò més be, i els grans també.

Per nosaltres no va ser una gran ballada, però el resultat va ser òptim.

FORÇA TOC'S!

Actualitat

No era un somni, realment un grup que s'anomenen "intel·lectuals" han signat un manifest per defensar el castellà.

No es donen conta que els catalans estem a favor de la cultura, i això significa, ni mes ni menys, que per a nosaltres totes les llengües son vàlides, portin l'etiqueta de "castellà", basc, francès, anglès, o el que convingui. No ens podem tancar dins nostre i no reconèixer el que tenim al voltant, perquè seria negar-nos a nosaltres mateixos la cultura.

Aquesta es una d'aquelles paraules, que tothom s'omple la boca amb elles, paraules com cultura, amistat, amor, i tantes d'altres que no s'utilitzen correctament, perquè, tenen un significat molt concret i que de vegades oblidem o no l'apliquem com toca.

Aquest tema portarà cua.

Sardanes

Aquesta setmana no tenim concurs, el que sí tenim es assaig, dissabte a la tarda ens espera el local, per passar una estona de calor, tant per l'esforç com per la poca ventilació. Però justament ara no es pot baixar la guàrdia i tenim que arribar al proper concurs amb força i amb "savoir fer", ara tenim una posició que hem de defensar i com no, anar a buscar quelcom més.

Toca treballar de valent, amb il·lusió i no fent volar massa la imaginació.

Per avui ja ni ha prou, això ha estat sols un "tastet", per escriure una mica i entrar al blog.

Actualitat

Avui, no parlaré de sardanes, avui parlaré de futbol, però de futbol com a esport no, sinó de la part política del futbol o del esport en general.

M'admira i hem deixa parada de veure la fixació que tenen amb nosaltres els "espanyols". Ja sabem tots, perquè han fet prou publicitat, que el diumenge es jugava la final de l'euro copa d'Europa de futbol, i que jugava Espanya, i també que va guanyar. Ara be, no en tenen prou en estar contents, eufòrics del triomf, que encara tenen temps per mirar si a Catalunya, va veure la tele prou gent, que en pensava aquesta gent, si ho hem celebrat, si els diaris en parlen bé ó malament ó si tant sols en parlen, i no entenen que aquesta no es la nostra selecció, i que els hem deixat uns bons jugadors (catalans) perquè hagin guanyat l'euro copa.

Tinc dubtes sobre l'ensenyament a Espanya, sembla que sols els ensenyin castellà, castellà i més castellà perquè no es perdi i els catalans no li fem boicot i el tapem amb el català. I pregunto, no ensenyen educació i respecte, per a un mateix i per als altres?

Que es dediquin a la seva celebració i deixen de mirar cap al catalans, que nosaltres no estem tant pendents d'ells, com ells de nosaltres. Reneguen de nosaltres, però tot el dia estan pendents de que fem, amb qui parlem, com parlem, qui votem, que escrivim, com, quan, perquè.

Quina paranoia.

Sardanes

Avui és un bon dia, ahir érem a Blanes, al tercer concurs de la temporada, i quin concurs. Hi havia 40 colles, entre alevins, infantils, juvenils, grans i veterans. Algunes colles de veterans competíem per al bàsic de Catalunya. Vam ballar a la primera i a la tercera tanda. Les sardanes eren balladores amb molts canvis. El capdanser es va lluir amb la interpretació, parant, engegant, parant, engegant. Balanceig, aire, balanceig, aire, mes aire, petit, aire, balanceig, aire, petit, amunt, petit, amunt, i així un compàs i un altre, sense parar, i cridant perquè la megafonia era molt alta. Sembla que encara el sento. I la colla seguint-lo, tots a una, gaudint de les sardanes i brodant-les. I com havia de ser, vam arribar a les classificacions, i caram, la TOC DE DANSA (ho poso en majúscules, perquè ho mereix) va quedar primera de la primera sardana, de la segona sardana i es clar, també del concurs, en la seva categoria. Contents, molt contents tots, perquè ens ho estem "currant" molt. Els assajos son molt exigents, la calor es quasi insuportable, però nosaltres fot-li, fot-li.

La nota divertida del concurs, és que "l'speaker" ens va dir "TOC D'ORACIÓ", caram, de Toc de Dansa, a Toc d'oració i ha un bon tros, però m'ho prenc com l'anècdota que és, que si no...

A mig concurs algunes colles van fer un galop de fantasia, i una de les colles grans s'hi va lluir força, amb una coreografia molt bona i original.

Avui aquest escrit li dedico a una companya i amiga que ahir no hi era, i que entrarà en aquest bloc, perquè s'animi i es posi les piles per al proper concurs. FORÇA TOC'S!

Sardanes

Demà tenim un altre concurs de sardanes. Aquest cop a Blanes. Espero que podrem fer un bon paper, i si es podes triar, millor que la setmana passada a Esparreguera, però tot està per dir. Nosaltres ho intentarem, ara ja hem ballat el primer bàsic de la temporada i ja hem fet la presa de contacte amb els concursos, les altres colles. Ja hem trencat el gel, ara toca seguir amb el nivell, i si cap, anar mes amunt.

Demà sortim al matí, dinarem a Blanes, com el any passat, i ens relaxarem un xic, abans de posar-nos les piles i fer el que sabem fer, que es ballar sardanes.

Abans però falta el assaig d'aquesta tarda, que ens espera una bona suada, perquè avui fa molta calor, la sala d'assaig no te ventilació i sembla ven be un forn.

Apa doncs, força i endavant!

Somnis

Avui he sentit que un grup d'intel·lectuals i alguns polítics han dit que faran pinya a favor del català, que és un idioma que s'ha de potenciar, en lloc de arraconar-lo. Que es un idioma que parla una quantitat important de gent, que és un tret d'identitat dels que vivim, treballem i estudiem, a Catalunya, que és on es parla aquesta llengua. Hem sembla perfecta que molts dels que son de fora, que viuen a fora, ens respectin i ens animin a continuar estudiant i coneixent mes la nostra llengua.

Eh, que? ai, on soc?

Vaja, estava dormint, ara acabo de despertar-me i coll..., resulta que tot això que he dit abans, és al revés, o sigui que tota aquesta gent, ens critica i està molesta perquè a casa nostra parlem la nostra llengua. I volen fer campanya perquè el català no "margini" el castellà, caram no hem feu riure.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, el meu somni es un somni i no es veritat.

Màgia

Avui es Sant Joan, i no ho dic per lo de "sant", sinó perquè aquí es una festa màgica. La nit de Sant Joan, amb el foc, els coets, la berbena, la coca, el cava, es una nit per gaudir-la, i demanar a les bruixes i les fades, els nostres desitjos, i després a esperar que es facin realitat. Avui festa per tota Catalunya. Aquesta es una festa entranyable, familiar, i molt bonica. Aquesta festa la gaudeix la gent gran i també la canalla, potser no com anys enrere, però cada temps té lo seu.

I mentre esperem que les bruixes o les fades ens concedeixin els desitjos, com aquell que no vol la cosa, ens trobarem de ple al estiu.

Sardanes

Estic contenta, una mica o molt. El concurs va anar bé. Potser no varem fer la millor ballada, però si prou bona per quedar segons, per darrera les Roques Blaves de la Passió, d'Esparreguera, que ballaven a casa, i presentar la nostra candidatura, sinó per guanyar, potser sí per aconseguir acabar segons del campionat. Jo aspiro a tot, els assajos son durs, els concursos també, però compensa.

Ahir a Esparreguera hi feia una calor insuportable, aprop dels 34º. Ballàvem al aparcament que hi ha davant el Teatre de La Passió, hi tocava el sol, pràcticament no hi havia cap racó d'ombra, i la calor era angoixant. Però finalment varem ballar el primer concurs de la temporada i varem tornar cap a casa amb el segon lloc del concurs i resolent la revessa. La segona revessa, perquè la primera no la va treure cap colla. Tampoc es que la Cobla ho fes gaire fàcil, ja que crec que no tocaven gaire be (no entenc de musica), però el so de la Cobla sonava desafinat en algunes parts de les sardanes.

Sardanes

Avui, aquesta tarda, comencem oficialment la temporada de concursos de sardanes, del bàsic d'honor de Catalunya. Anem a Esparreguera. El concurs es a les sis de la tarda. Aquest cop estic nerviosa, ja que aquesta temporada no es presenta com les anteriors. Les temporades passades gaudia molt del dia de concurs, estava tot el dia pletòrica, plena d'energia, i amb moltes ganes, moltes, l'adrenalina circulava pel meu cos a cent per hora. Però resulta que aquesta temporada ja no es presenta com les anteriors, aquest cop estic nerviosa, perquè jo mateixa no estic integrada a la colla igual que abans. Abans ballar una, cinc, o quinze sardanes, de quatre, set ó deu tirades no hem representava cap problema i les gaudia ja des de abans de començar, ara es diferent, la colla ha canviat molts dels balladors, i ara tinc que tornar a adaptar-me als actuals. Jo he ballat sardanes des de petita, i he estat uns anys apartada d'aquest mon, però des de que hi vaig tornar, amb ganes immenses, he hagut de canviar la meva tècnica, en diverses ocasions, i aquest cop esta costant-me mes que mai, l'edat tampoc perdona, i així com abans podia passar-me hores i hores assajant, ara es mes difícil, i cansa molt.

Res, la conclusió es que he de posar me les piles, ben carregades, i no acollonir-me, de l'edat, ni del esforç. Necessito gaudir tant i tant de la Sardana, com sempre. Ah, no penso tirar la tovallola, si mes no, de moment.

Sardanes

Dissabte passat no vaig anar al assaig de la colla, perquè tenia "agulletes" del gimnàs, i hem vaig perdre un assaig, que sembla que va anar força be. El proper diumenge, tenim el primer bàsic de la temporada, i cal estar en forma i fer un bon paper. Ja en tinc ganes de anar a ballar. Als concursos m'hi sento de conya, el ambient, l'adrenalina, la música, la colla, les altres colles, les sardanes, els jurats, les classificacions..., i a esperar la propera jornada. Aquest diumenge anem a Esparreguera, tenim la obligació de fer una bona ballada i quedar amunt a la classificació, perquè el llistó esta molt alt.

El dia de...

Estic totalment en contra de que dediquin un dia als avis, als nens, a les dones treballadores, a les mestresses de casa... I es que cada cop que es dedica un dia a una causa, vol dir que aquesta causa es un desavantatge per qui la pateix. El que es tindria de fer, es potenciar aquestes persones o col·lectius, i no dedicar-los un dia a l'any, i la resta de dies oblidar-los. Es depriment, espero no tenir mai un dia dedicat a mi, perquè això voldrà dir que estic fotuda.

Una mica de tot

Ei, avui és dia de fer "panxing" ó sigui de planxar el sofà, que de tant en tant ja va bé.

Com que ahir tenia agulletes i no vaig poder anar a assajar, vaig anar al teatre, a veure una obra del Sergi Xirinachs. Era una obra en tres actes separats, però al mateix temps lligats. Mira va estar prou bé, entretinguda, i amb sorpresa inclosa (al menys per a mi). Hi havia una actriu (actor), que feia el paper de "meuca" i que hem va recordar a algú conegut, fins i tot vaig reconèixer la barba del meu germanet gran, i es que això de fer "teiatro" deu venir de família, perquè jo tampoc es que ho faci tant malament dalt d'un escenari. Quan vàrem preparar, amb la colla, l'obra per a final de temporada de sardanes, m'ho vaig passar molt bé i vaig gaudir força, tant als assajos, com el dia de la representació. Tot i que tinc un sentit del ridícul molt alt, quan m'hi poso, gaudeixo del moment.

Actualitat

Aquesta setmana l'actualitat es la vaga dels transportistes, que ho ha deixat tot mig paralitzat.

La gent amb la por a no sé què, ha deixat els supermercats i botigues pràcticament sense gènere, i també les gasolineres, tothom a córrer, per omplir els dipòsits de gasolina, encara que no necessitin el cotxe, també a omplir les neveres i congeladors, encara que no hi hagi lloc per a res més. I perquè ho fan això? Per si de cas, per por.

Esta be que la gent protesti si el govern no fa els deures i no els defensa prou, i no hem refereixo al tema militar, sinó als drets de les persones a tenir un treball que pugui permetre'ls viure i mantenir les famílies. No es qüestió que els treballadors mantinguin únicament l'estat i tots els que viuen a cos de rei, gràcies a ell.

Aquest govern, i d'altres, no estan acostumats a que la gent protesti, i caldria protestar més, que el govern no s'ompli la boca de promeses davant dels vots i les oblidi darrera d'aquests. Quina llàstima, han arribat tard un altre cop. Perquè aquesta vaga portarà conseqüències, i els primers a rebre, com de costum, seran els obrers i les classes menys privilegiades.

Sardanes

Ei, Montserrat sense problemes, vàrem poder gaudir de la diada molt bé. A l'anada vàren caure quatre gotes mal contades, durant el dia la pluja ens va respectar. Això si, quan nosaltres ballàvem la sardana d'exhibició, va començar a ploure, i mentre ja érem al vestuari, va caure un bon ram. Després, la calma. L'aigua ja no va tornar, fins que ja baixàvem de la muntanya.

La festa molt bé. Vàrem arribar, que la missa ja era començada, i la basílica era plena de gom a gom. A part, la fil.la per pujar al cambril de la Verge, també era prou llarga. I la plaça davant el Santuari també era plena de visitants i com no, de sardanistes, arribats de tot arreu. Va començar el galop de les vora vuitanta colles reunides, en dues files paral·leles, que anaven cap a dues places diferents, un cop allí, van arribar els parlaments dels dirigents i polítics (aquests últims s'ho podien haver estalviat, perquè el discurs, no deia res, vaja com sempre, i per descomptat no eren polítics ni de primera fila. Tot seguit es va ballar la sardana de germanor i després quatre tandes de sardanes de lluïment, de cinc tirades i ballades per colles de diferents categories. Això si, les sardanes no eren gens balladores, eren soses. Després a dinar, una passejada per els voltants del Monestir i tornada cap a casa. En general molt bé.

Sardanes

Ai, ai, ai, demà anem a Montserrat i sembla que farà mal dia. Quina llàstima, perquè s'han inscrit un total de 79 colles per participar a la jornada. Nosaltres a Tarragona, hem fet 2 autocars, o sigui que ens desplaçarem al voltant de 100 persones. Per una banda es magnific, que s'ajunti tanta gent per celebrar aquesta diada i per l'altre es una llàstima que el dia no pugui lluir en tot el seu esplendor. Ja en parlaré quan tornem.

Una de bona i una de dolenta. Ja que uns bons amics estan passant per un malt moment, i els farem costat i animarem tot el possible, tot esperant que s'acabi be.

Notes

Avui posaré nota, avui li donaré un suspens al Ajuntament de Tarragona, perquè en el tema del bus nocturn, crec que no ha fet be els deures. Esta molt be que hi hagi un bus nocturn, entre els diferents barris de Tarragona, però que posin com excusa els diners per no posar un bus cap als barris de llevant, ho trobo in presentable. Un servei públic es per a tothom, no per a tu sí, però, per al del costat no, o juguem tots o no hi ha partida. Aquesta mesura es discriminatòria. Crec que haurien de poder rectificar, però ho crec improbable. Tenen la paella pel mànec, dons t'has de fotre i aguantar-te. Haurien d'haver fet un estudi de les necessitats del col.lectiu que usa o usaria aquest bus abans de posar-ho per decret i si no t'agrada, pitjor per a tu.

Comentaris

Avui fa un bon dia. Aquest matí ha estat un xic núvol, però aquesta tarda ha anat millorant i ha sortit el sol.

El proper diumenge aniré amb la colla a Montserrat. Fa uns quants anys que no hi he anat, i tinc ganes de tornar-hi. Fem un aplec o trobada de colles sardanistes, per celebrar el 50é aniversari de la Unió de Colles Sardanistes. Ens trobarem quasi totes les colles, per passar el dia, ballar sardanes i demostrar a tothom que la sardana viu, que nosaltres la fem viure i volem que es vegi que tots fem pinya i ens agrada la germanor d'aquestos actes.

Avui en dia, anem als concursos, i tot i que hi ha una rivalitat "sana" entre colles, perquè tots volem fer-ho millor que la resta, també som amics i quan convé ens reunim i fem pinya al voltant de la sardana. Espero que faci un bon dia i que vagi tot molt bé.

"Llueve, detrás de los cristales, llueve i llueve...

Estic aquí intentant actualitzar el blog i pensava en un tema per dir quelcom, i així com si rés he pensat en aquesta cançó de J.M.Serrat, una cançó molt adient per al dia que fa avui, en que no ha parat de ploure en tot el dia.

J.M.Serrat m'agrada, la seva música i les seves cançons m'han donat molts bons moments, i hem porta molts bons records. Quan era jove, tot el dia cantava, i Serrat era una de les meves fonts de temes per cantar, no l'únic, però si un dels mes importants. Me sabia pràcticament totes les seves cançons i modèstia apart, crec que les cantava prou be. Ara fa temps que no poso la seva música, però la tinc, i quan de tant en tant l'escolto, torno a tenir el cor jove i ha sentir el mateix que sentia llavors.

"llueve, detrás de los cristales, llueve y llueve, sobre los chopos medio deshojados, sobre los pardos tejados, sobre los campos llueve..."

L'ou que balla

Avui es Corpus. Això no te cap importància per a mi, però avui es el dijous de l'any que es fa ballar l'ou. I això hem porta records de quan era petita, i es veu que m'agradava força, perquè es un dels pocs records que tinc de la meva infantesa. Anàvem al claustre de la Catedral i allí hi podia passar estona, mirant aquell ou que ballava i ballava, i que tot i que de tant en tant queia, tornava a saltar a sobre de l'aigua i tornava a ballar. Espero que el problema de l'aigua no aigualeixi la festa.

Calor

Quin dia mes maco, amb un sol fabulós, i una calor que s'agraeix. Es ara a la primavera quan el sol es mostra millor, i no al estiu, que hi ha cops que es massa fort i quasi molesta. Quan fa aquest temps els ànims van amunt i et fa sentir bé, a gust. Els colors de la primavera son magnífics, els arbres, les flors, els arbustos, tot renaix desprès de l'hivern. Quan fa aquests dies així, l'auto estima puja i tens mes ganes de fer canvis i renovar detalls de casa, de la roba, del cos...

Continua plovent

Continua plovent, des de fa ja uns quants dies. Hem va bé que plogui, perquè no he sortit i he aprofitat el dia per fer dissabte de casa. Caram, quina falta que hi feia, he començat per la cuina, el bany, el rebedor i la sala d'estar. Apa, dóna gust de veure, sense rés pel mig, cada cosa al seu lloc. Quan ho tinc tot net i endreçat m'hi sento molt a gust, però costa tant poc que deixi d'estar tot en condicions.

Avui he tornat a veure el cor de la ciutat, feia uns quants dies que no ho havia vist, però veig que tots els personatges son el mateixos i que, en resum, no m'he perdut res que valgui la pena. Potser aquest "culebrot" ja dura massa temps, però ja ens hi hem acostuma't i ja sembla tothom com de la família.

Dissabte vaig anar al assaig de la colla, i com que el capdanser no hi era, va venir un altre company per dirigir l'assaig, i renoi, quina canya que ens va fotre, vaig quedar com a nova, un xic cansada i suada, però com nova.

Demà tinc un munt de coses per fer, espero poder arribar a tot arreu.

Màgia

He posa't màgia, perquè el circ és màgia. Avui al diari hi havia dos planes que parlaven del circ i ha estat força agradable. El circ demostra la feina ben feta i al mateix temps, que tot té el seu esforç, que ningú no et regala rés. Peró al mateix temps t'agrada veure que després de treballar fort i seguit obtens uns resultats, que aquí es presenten a la funció, quan has fet la representació i la gent al teu voltant t'aplaudeix amb ganes. La vida es un circ? Sí però no perquè cadascú pugui fer una representació original, fresca, honesta, i rebre el seu premi, sinó tot el contrari. Hi ha molta gent que aparenta que ha treballat en el seu número, però a la hora de la veritat tot es aparença, no és real, es un engany.

Continúa plovent

Avui torna a ploure. La pluja que cau, es de la bona, xim xim, xim xim, es de la que va calant a la terra sense fer mal. Suposo que per a les capçaleres dels rius no es tant bona, però per a la terra sí.
Avui m'han fet el dinar, o sigui que, estic escrivint aquí al blogg.
Aquesta tarda tinc assaig de la colla, quan plou hem fa peresa de sortir, però hi aniré

Canvis

He modificat el blog. Espero que qui el visiti, s'hi trovi a gust. He triat un model diferent, amb uns colors suaus, més com a mi m'agrada. Potser pot semblar avurrit, peró es que jo també en soc un xic d'avurrida.

Si llegiu els meus escrits i troveu alguna falta, sisplau, disculpeu-me, perque el corrector del català no funciona i el tinc d' arreglar.

Tranquilitat

Sóc a casa, avui sols he anat a buscar el pa i el diari. Estic fent neteja, peró de tant en tant, m'aturo, surto a la terrassa, o em poso un ratet al ordinador. M'ho prenc tot amb tranquilitat, he anat tant de bólit uns quants anys, que ara disfruto del meu temps. Sortir a la terrassa a mig matí dóna una agradable sensació de tranquilitat i serenor que s'agraeix. Tens ganes d'agafar un llibre, el diari, o una revista i seure, encara que sigui a les escales i deixar-te anar. Ah, només de pensar-ho ja ho disfruto. Peró no, encara no es possible, si no faig primer la feina, no puc disfrutar-ho a gust. Donç a tornar-hi vinga, vinga, vinga!!!

Quina llàstima que segui veritat!

He llegit l'article que la Pilar Rahola ha publicat a La Vanguardia, del día 03 de Maig passat, i sento molt tenir que donar-li la raó. I no es que la Sardana estigui ferida de mort, es que sembla que vulguin acabar amb ella. També es cert que la música de Cobla i els seus compositors, algun d'ells molt joves, viuen un moment dolç, que espero que duri molt de temps. Bueno, el cert es que espero que no acabi mai. Però al mateix temps sento molt, que la sardana com a dansa visqui uns moments tristos, ja que no s'en fa prou ressó d'ella. Per descontat que les forçes polítiques d'aquest país no es preocupen, ni una miqueta de la sardana. Tampoc reb ajudes (vull dir diners) ni dels ajuntaments, ni Generalitat. Vaja que per a la Sardana que es referent del poble catalá, no n'hi ha de diners, i aixó es trist. Es van pidolan subvencions per poder fer audicions, concursos, concerts, cursets, peró la majoria de vegades som els propis sardanistes els que paguem les despeses. Ara que ja no s'ha d'utilitzar per protestar de rés, ja no es necessaria. Un cop més els polítics d'aquest país es posen d'esquena al poble.

Plou?

Soc a casa, no he anat a ballar sardanes, perque el concurs es va suspendre ahir a la nit, a última hora. Donç soc a casa, i avui fa sol, un sol sense força, pero sol. Aixó sí, aquesta nit ha caigut un aigüat que deu ni dó, sobre les tres de la matinada, ha plogut amb molta intensitat i ha caiguat molta aigüa, molta, i amb molta força.

Bueno, donç ballarem un altre día, crec que es millor així. No valía la pena correr cap risc, o potser es que no teníen lloc alternatiu per poder celebrar el concurs. No ho sé, pero més igual.

Un cap de setmana més de relax. I de fer propósits pèr a la propera semana. Lo primer l'exercici, i després, com no, arreglar el lloc de treball, que está fet un desastre.

Plou

Avui plou, igual que ahir. Tot el día que soc a casa, avui no fa día per sortir, i el que desitges en un día tant gris i plujós, no es altra cosa que quedar-te a casa. No hi ha res com estar a casa.
Demà tinc concurs de sardanes, puntuable per al bàsic d'honor veterà de colles sardanistes. Anem a Barcelona, al Poblenou, espero i desitjo que tot vagi bé. Espero que conseguim una bona clasificació.
Quan domini millor el blog penjaré un calendarí ón es pugui saber quan hi ha sardanes, i a ón, més informació vaja.

Oreneta a l'Aplec de Tarragona

Abans no he dit que diumenge al matí vaig estar al Parc de Saavedra, on com cada any, es feia el 36é. Aplec de Sardanes de Tarragona. Amb 3 Cobles, el matí es va fer curt, les sardanes balladores i de gent, si fa o no fa com sempre. Quasi sempre veiem les mateixes cares i les mateixes persones, es com aquell que diu "tot queda en família, i el ballar sardanes, encara mes".

També vaig trobar a faltar gent, però suposo que tenien compromisos mes importants, per tant, tots disculpats.

Sorpresa, sorpresa

Acabo d'arrivar a casa, després de passar dos díes en un hotelet amb la meva parella. Dos díes per celebrar el meu aniversari, amb pensió completa, relax, spa, i tot el que convé per a fer una bona celebració. Fabulós.

Ara, demá, tornar a la rutina, aixó sí, amb molt bon gust de boca, i apa a seguir tirant endavant.

Quelcom de mí

Estic contenta, contenta per arrivar al aniversari, i no un qualsevol. M'agrada el regal del meu "germanet", que encara que a ratos es faci el pocasolta, donç resulta que no ho és. I resulta que l'admiro i també que l'estimo, no perque siguem família sino perque s'ho ha guanyat. Bueno deixo la vena sensiblera i puc dir que encara no se com funciona tot aixó del blog, però m'agrada, j'ha m'agradava avans de tenir-lo i per droparía no ho havía iniciat. A mí m'agrada escriure, no per a ningú, sino per a mí, perque molts cops et poses a escriure i deixes volar tant l'imaginació, com les penes i els problemes, i aixó va bé. Després, aixó sí, tornes a posar els peus a terra i veus que el pes que duies a l'esquena s'ha suavitzat una mica, i sembla que no pesa tant.

Ja tinc blog i àlbum de Picasa (a més a més d'una edat :-))

El dia 5 de maig faré els meus primers 50 anys i el meu germanet no ha tingut millor idea per tocar-me lo que no sona que fer-me un blog.

Evidentment, jo decidiré si hi vull escriure o no i si hi penjo fotos meves o no. De moment en tinc un grapat a http://picasaweb.google.es/merceyago/50?authkey=G2zvlVgpE54 que és un àlbum, de moment privat.

Mon germà diu que si jala bé ja m'explicarà com es manté el blog dels c...